Folklore argentí a Werner

Vinils

Xerrada Gràcia 7JPG

El dissabte 28 de setembre vaig tenir el gust de fer, tal com estava previst, una xerrada-audició sobre folklore argentí a Werner a un grup d’amics, coneguts i fidels de l’Alta Fidelitat de Werner, entre els qual no mancaren uns quants argentins. Si les meues paraules van ser del grat del assistents ho haurien de dir ells, tot i que, el que més m’importa és si van gaudir de la música i de les lletres de les cançons, gairebé totes, amb tanta poesia.

La xerrada es va desenvolupar  d’acord amb el programa establert, i vaig parlar de:

a) El país (Argentina)

b) Breu història del folklore

c) Balls i estils

d) Instruments típics

e) Audició de vinils: dotze cançons comentades, de dotze cantants o grups diferents (Hilario Cuadros, Atahualpa Yupanqui, Los Chalchaleros, Mercedes Sosa, Jorge Cafrune, Hedgar di Fulvio, Carlos di Fulvio, Los Fronterizos, Alfredo Zitarrosa, José Larralde, Suma Paz i Eduardo Falú.

Incloc tot seguit un pdf del powerpoint que vaig fer servir en el transcurs de la presentació: Argentina i el seu folklore.

Agraeixo molt sincerament a tots el que hi van assistir a la xerrada i, com no, a Vicenç Viguera per la organització i totes les facilitats i amabilitat en la cessió del seu loft, tan ben abillat musicalment.

Xerrada Gràcia 1Xerrada Gràcia 2Xerrada Gràcia 3JPGXerrada Gràcia 4JPGXerrada Gràcia 5JPGXerrada Gràcia 6JPG

Aqui teniu, de youtube, les dotze cançons de l’audició més la introducció. Aquestes versions no són les mateixes dels vinils que vam escoltar, però sí els cantants i conjunts. Aquestes versions també estan força bé, però el vinil és el vinil…

Alberto Castelar y su conjunto “La Lorencita”

Los Trovadores de Cuyo, dir. Hilario Cuadros “Los 60 granaderos”

Atahualpa Yupanqui “El aromo”

Los Chalchaleros “Guitarrero”

Mercedes Sosa “Alfonsina y el mar”

Jorge Cafrune “Zamba de mi esperanza”

Hedgar di Fulvio, “Yo soy de aquel pago pobre”

Carlos di Fulvio “La Tulumbana”

Los Fronterizos “No te puedo olvidar”

Alfredo Zitarosa “Stefani”

José Larralde “El Tamayo”

Suma Paz “El arbol que tu olvidaste”

Eduardo Falú “Zamba de la Candelaria)

Anuncis

Una intervenció meua a “Estiralallengua” de la Radio Nacional d’Andorra

RNA

Per a llegir un resum de la entrevista radiofònica i/o escoltar tota l’entrevista sobre la “Trobada Cultural del Matarranya” i la II Jornada sobre la Llengua  en Territoris de Parla Catalana entreu a: Estirallengua

Sardenya (IV): esglésies i catedrals

Esglésies i sants 6

A l’edat mitjana els pisans i els catalans van deixar l’empremta cultural mes significativa en forma d’esglésies i catedrals d’estil romànic i gòtic. Exemples en tenim a dojo, però podem destacar: San Gavino (Porto Torres), Sant’Antioco di Bisarcio, Santa Trinità di Saccargia (Sàsser), San Michelle de Salvanero, San Pietro di Torres, Nostra Signora di Castro, San Francesco (Alguer), la catedral de Sàssari, San Giovani i la basílica de Nostra Singora di Bonaria (Càller).

Esglésies i sants 1Esglésies i sants 2Esglésies i sants 3Esglésies i sants 4Esglésies i sants 5Esglésies i sants 7Esglésies i sants 8Esglésies i sants 9Esglésies i sants 10Esglésies i sants 11Esglésies i sants 12Esglésies i sants 13Esglésies i sants 14Esglésies i sants 15Esglésies i sants 16

Túmuls funeraris de la Pedrafita

Túmuls 2

Visita als enterraments ibèrics de Queretes, Arenys i Lledó, guiada per Joan Lluís Camps, dins dels actes de la 23a Trobada Cultural del Matarranya.

 “Una vintena de persones ens vam desplaçar, amb Joan Lluís Camps com a guia, fins al límit dels termes d’Arenys, Queretes i Lledó. En este punt enlairat es troba un monòlit singular de pedra –Pedrafita- que assenyala la partició del territori.  Molt a prop un antic camí format per un gran estrat de roca que apareix en superfície i on es veu la marca que feia en la pedra el trànsit constant dels animals i les persones. Després visitàrem tres túmuls funeraris preibèrics: Pedrafita, Mas de Torubio I i II. Tots tres perfectament conservats i netejats de vegetació i que pertanyen a la tipologia de cista excèntrica, molt freqüent en el nostre territori. En la cista es posava l’urna de ceràmica amb les cendres del difunt que enterraven. Unes taules informatives expliquen els elements assenyalats com a interessants en l’itinerari. Recentment s’ha creat una ruta per posar en valor este patrimoni històric que recorre una part dels túmuls de la contrada i altres elements singulars. Precisament este estiu es va organitzar un camp de treball sobre arqueologia destinat a Jóvens Dinamitzadors Rurals que han treballat per millorar i investigar dos d’estos túmuls funeraris.

                                                                                                       Carles Sancho”

Túmuls 1Túmuls 4Túmuls 5

23ª Trobada Cultural d’Ascuma a Calaceit

Trobada 1

Trobada 0Al Saló de Plens de l’Ajuntament de Calaceit va començar, a les 11,15 h del passat 21 de setembre, la 23ª Trobada Cultural del Matarranya. Obrí l’acte l’alcalde de Calaceit, José María Salsech, per donar la benvinguda als assistents. Després de la presentació de la jornada i de l’associació per part del president d’ASCUMA, prengué la paraula el president de la comarca, Francisco Esteve. Tant l’alcalde com el president de la comarca mostraren el seu desig d’obrir tant les portes de l’Ajuntament com de la comarca per a la celebració d’aquests tipus d’actes culturals i en defensa de la llengua. En parlar la directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la Trobada Cultural va prendre un doble camí: mentre un nombrós grup de persones es desplaçaren a visitar els enterraments ibèrics a la zona de la Pedrafita (Queretes, Arenys i Lledó) guiats per Juan Luis Camps, al Saló de Plens s’hi inicià la “II Jornada sobre Llengua i Societat a les Terres de Parla Catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, amb representants de gairebé totes les terres de parla catalana, i que obrí la directora general de Política Lingüística i coordinà i moderà M. Àngel Pradilla.  Andreu Domingo va fer un balanç i una perspectiva demogràfica dels territoris de llengua catalana i de la seua complicació demoscòpica. Montserrat Martínez va parlar de la revisió metodològica de les enquestes amb dades lingüístiques 2000-2010. Natxo Sorolla va fer una documentada presentació dels coneixements i usos del català en el diferents territoris —L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. I es va tancar la sessió matinal amb la intervenció de Joaquin Torres sobre la qüestió de la transmissió lingüística i el seu futur. Amb unes quantes intervencions del públic, com afegitó, s’arrodoniren els actes.

Al dinar de germanor ens trobarem una vuitantena de persones entre els socis d’ASCUMA i els assistents i intervinents de la “II Jornada sobre la Llengua i Societat”.

A les 17 hores, al Teatre de la Germandat, després d’una amena i instructiva intervenció de Ramon Sistac, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ferran Mascarell, va fer una interessant conferència, “El català una llengua de futur, una llengua de tots”. Si alguna cosa s’hauria de destacar de les seues paraules seria aquesta: “El català necessita instruments d’estat” i “Espanya no ha sabut ser un estat plurilingüe al llarg del temps”

No cal dir que l’èxit de públic i la plena cordialitat van ser les característiques principals de tota la jornada i tots els actes. El més trist i inexplicable —o pot ser no tant— va ser la no presència de cap representant del govern aragonès, malgrat haver-hi estat invitats reiteradament.

Amb la brillant i emotiva actuació de la calacitana, “Rakel”, amb el seu germà Sergio a la guitarra—força aplaudits—, la jornada va arribar al seu final.

Trobada 2A-1413, Valderrobres, Aragón, EspañaTrobada 4Trobada 5Trobada 6Trobada 7Trobada 8Trobada 9Trobada 10Trobada 11Trobada 14A-1413, Valderrobres, Aragón, España

De què haurien de parlar Mas i Rajoy?

mas i rajoy

(Article publicat al Diario de Teruel, el 21 de setembre del 2013)

        Rajoy ha contestat la carta de Mas, en diumenge i amb l’adreça equivocada, on diu que el diàleg està obert. Mas li dirà que una majoria del poble de Catalunya vol decidir el seu futur ja. Rajoy contestarà que la Constitució espanyola i les lleis ho impedeixen, i ell ha de complir-les. Mas dirà que tot es qüestió de voluntat política, i afegirà que el Parlament de Catalunya haurà de tirar  endavant la Llei de Consultes catalana,  perquè també vol complir la legalitat. Rajoy, un xic més enèrgic, que la portarà al Tribunal Constitucional. I fins aquí arribarà el diàleg, un temps perdut, mentre els desitjos dels catalans envers un referèndum per dir que sí a la independència anirà augmentant dia rere dia. Els partits polítics i les organitzacions cíviques pro independència empenyent de valent al president. Mentre tant els jovents catalans, allunyats de tot sentiment d’espanyolitat, estan veient una porta oberta a un futur il·lusionant que, per a ells, és la independència,  Els seus pares: uns són tant o més independentistes que els seus fills, i molts d’altres, castellano-parlants, amb dubtes, tenen estelades a casa. I uns altres més…

        De què haurien de parlar Mas i Rajoy?: de com cercar una sortida política, que ara ja és urgent, per poder portar a terme la consulta. Això seria el més democràtic i racional, i tal vegada es convertiria en una mena de fre de les ànsies separatistes d’una part de la població de Catalunya, en veure que es fa cas de la seues demandes. Tant les lleis com les constitucions tenen escletxes, per tant les interpretacions d’alguns preceptes no són pas les mateixes per a tothom. Les sentències del Tribunal Constitucional normalment es decideixen per petites diferències. Si hi hagués voluntat política de debò es trobaria una solució o es retocaria la Constitució (amb una trucada telefònica es va canviar fa molt poc temps). Les coses van per un altre camí. Espanya, com sempre, arribarà tard. Si la Constitució espanyola és una llosa que aixafa el dret de expressar-se dels ciutadans de Catalunya, Espanya té un greu problema de convivència, llibertat i democràcia.

                                                                                                      José Miguel Gràcia 

Sardenya (III): pintures murals a Orgòsolo

Argàsolo 5

La petita població d’Orgòsolo es visitada per milers de turistes per contemplar i admirar les seues pintures murals que cobreixen els murs i parets de gran part de la població. La característica mes destacable de totes les pintures és la barreja de l’art i la reivindicació social i política. Els primers murals d’Orgòsolo es van pintar l’any 1969 per joves arribats del continent guiats per Giancarlo Celli. El 1975 Francesco del Casino va continuar la tasca amb els seus alumnes. La visita a aquest poble paga la pena de debò.

Argàsolo 1Argàsolo 2Argàsolo 3Argàsolo 4Argàsolo 6Argàsolo 7Argàsolo 8Argàsolo 9Argàsolo 10Argàsolo 11Argàsolo 12Argàsolo 13Argàsolo 15Argàsolo 16