Populus nigra

Populus nigra

(Del poemari “Arbres, fruits, flors i llavors…)

Quan els homes encara eren infants
es banyaven despullats als tolls dels rius
i deixaven la roba en el vessants.

Passà i passà el temps i hi naixeren i creixeren els pollancres
—verds, lluents— enlairant la joventut i les despulles dels humans.

Ara, tots els anys pel mes de març,
uns floreixen amets masculins —allargassats, rogencs i densos—:
són els que hissaran pantalons curts, calçotets i samarretes.
Uns altres floreixen verds amets femenins
—just a l’ovari dos estigmes i un pistil—:
són els que arboraren brusetes, faldilles
i calcetes amb puntetes de fil.

Tota la roba enlairada
està tan esquinçada i caducada
que amb blanc del mes de maig
i amb groc de la tardor,
es fonen sexe i restes
de faldilla i pantaló.

La balança del temps enjús igualarà el fred i els drets,
però els pollancres restaran sempre dioics.

Anuncis

Els arcs de l’Aljaferia

Arc

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 26 d’octubre del 2013)

Com és ben conegut, el magnífic Palau de l’Aljaferia de Saragossa es va construir el segle XI per a servir de residència al rei musulmà de la taifa de Saragossa. És el monument d’art islàmic situat més al nord d’Europa. El 1492 es va convertir en residència dels Reis Catòlics, després va passar a ser seu de la Inquisició i més tard caserna militar.

L’any 1868, la “Comisión Provincial de Monumentos” de Saragossa va donar al “Museo Arqueológico Nacional” diverses peces de gran valor, entre elles, dos arcs mixtilinis i un rosetó. En aquell temps, aquest museu s’estava formant a Madrid i les peces donades del Palau de l’Aljaferia eren uns restes més, afectats pel procés de deteriorament de tot el monument.

Amb motiu de l’Exposició Internacional del 2008 i commemorant el 25è aniversari de les actuals Corts d’Aragó, el “Museo Arqueològico Nacional” —estava tancat en aquells moments per reformes— va deixar temporalment a les Corts d’Aragó  o al govern d’Aragó els dos arcs mixtilinis i el rosetó esmentats per a que s’exposessin a l’entrada de la sala de sessions del Parlament aragonès. Atès que el condicionament de l’ària medieval del museu de Madrid fa temps que s’havia acabat, el ministre de Cultura del govern espanyol va demanar, el 5 de març de l’any passat, les peces prestades. Implícita o explícitament el govern d’Aragó i els partits polític aragonesos, sempre han manifestat la seua decisió de no retornar les peces d’art prestades. Tot i que, el 16 d’octubre passat, el diputat de la CHA, Chesús Yuste, va defensar en la Comissió de Cultura de les Corts espanyoles una iniciativa no de llei en la que es demanava la cessió de la propietat dels esmentats arcs a les Corts d’Aragó. La petició va ser rebutjada amb els vots en contra del PP, abstenció del PSOE, CiU i UPD i a favor la CHA i la resta de l’esquerra.  Fa un temps, una iniciativa similar també va ser rebutjada a la Comissió de Cultura de les Corts d’Aragó pels vots en contra del PP-PAR amb l’excusa de que s’estava negociant.

 Amb referència als conflictes territorials d’obres d’art, Aragó sempre ha mirat cap al Llevant, ara ho fa o ho hauria de fer també dirigint els ulls cap al Ponent. O si voleu, amb un ull a cada costat.

Quan de bé ens hagués fet a tots, abans de qualsevol reclamació de béns, aixecar els corresponents “meaculpes” per la deixadesa i oblit seculars envers l’art en general a les nostres terres!

                                                                                        José Miguel Gràcia  

CINGA FÒRUM a Fraga

CINGA FORUM

Organitzat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, durant tot els dia 26 d’octubre, es celebrarà a Fraga el CINGA FÒRUM 2013 dedicat a la sanitat de Fraga i la Franja.

Cartell_i programa Cinga_Fòrum

 

Entrevista de Natxo Sorrolla a El Punt Avui

Barcelona. Presència

“El català a la Franja té risc de convertir-se en residual”

23/10/13 02:00 – David Marín

(Llegir l’entrevista)

Tres territoris, una sola terra

tres

Morella, la comarca del Matarranya i la Terra Alta s’uneixen per potenciar el turisme, les relacions comercials i establir sinergies socioeconòmiques en els tres territoris. S’agrupen sota el lema “Tres territoris, una sola terra” (i jo diria també: “i una sola llengua”).

Morella, Vall-de-roures, Gandesa , 21 octubre 2013  

El Patronat Municipal de Morella, el Consell Comarcal del Matarranya i el de la Terra Alta, juntament amb les associacions empresarials dels tres territoris (Associació d’mpresaris Turístics de Morella i Comarca, Associació d’mpresaris Matarranya i l’ssociació d’mpresaris d’Hstaleria i de Turisme Rural de la Terra Alta, i les Denominacions d’Origen del vi i l’oli de la Terra Alta), estan posant en marxa iniciatives conjuntes per potenciar el turisme i les relacions comercials entre els tres territoris. Una d’elles, tindrà lloc dijous que ve, amb l’organització d’un presstrip (viatge de premsa), per a mitjans de comunicació i blocaires turístics, que coneixeran els atractius i recursos turístics de les tres zones.

NOTA PRENSA MORELLA-MATARRANYA-TERRA ALTA

Els alcaldes de Peralta, Vilanova de Sixena i Berbegal carreguen contra els bisbes

img1021452s
L’alcalde de Berbegal, Miguel Ángel Puyuelo, l’advocat Jorge Español, l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas y la de Peralta de Alcofea, Obdulia Gracia (10-12-2012)

Divendres escrivia el post comentant la negativa dels bisbes de Barbastre i d’Osca de cedir al Govern d’Aragó la propietat de les 113 obres d’art, provinents de les parròquies de la Franja. Els membres del Govern d’Aragó han quedat bocabadats, deia. I per acabar l’escrit preguntava si l’actitud de la presidenta i del seu govern fregava la prepotència, la ingenuïtat o la ximpleria. Em va semblar que les coses s’asserenarien per un temps. Quina ingenuïtat la meua!

Ahir diumenge es va saber pels mitjans de comunicació que els alcaldes de Berbegal, Peralta i Vilanova de Sixena, volen convocar pròximament a tots els aragonesos a manifestar-se multitudinàriament, omplint la Plaça del Pilar, per mostrar el seu rebuig a la constant inactivitat dels bisbes d’Osca i de Barbastre en el litigi dels béns i contra la seua recent decisió de no cedir al Govern d’Aragó, ni la propietat dels 113 béns artístics que estan a Lleida ni els poders per litigar, segons manifesten els alcaldes. Mireu quines coses diuen també dels dos bisbes:

“el recargolat comunicat que van emetre els dos bisbes per justificar la negativa a aquesta cessió, està mancat de veritables raons jurídiques i només pretén enganyar els aragonesos, doncs, en el fons, l’únic que fa és justificar que l’Església ha ficat aquests béns en un museu civil com ho és el Museu de Lleida, vulnerant de ple la mateixa Circular vaticana de museus eclesiàstics que prohibeix expressament que els béns sacres estiguin en un museu civil, i són els bisbes de Lleida els que els han ficat allà, precisament per justificar el no retorn”

I diuen més: “L’escàndol que l’Església està protagonitzant amb aquest assumpte”, afegeixen els alcaldes en el seu comunicat, “és similar als casos més greus que ha tingut últimament l’Església com la pederàstia i les tèrboles finances vaticanes”.

Encara diuen més coses els alcaldes, però crec que ja n’hi ha prou de tants disbarats. Surrealisme aragonès en estat pur.

Ara, els enemics d’Aragó passen a ser els dos bisbes, Alfonso Milián i Julián Ruiz als quals no els hi calen enemics, amb aquests amics municipals.

Jo els preguntaria als alcaldes: per què fiqueu el nas en aquest assumpte? Són vostres les obres d’art? Al meu entendre pertanyen a un bisbat o a un altre, o a una diòcesi o a l’altra.

En aquest joc de disbarats els hi proposo als alcaldes que publiquin un edicte invitant, i per què no ordenant, als feligresos que deixin d’assistir a la missa dominical fins que els bisbes no cedeixin les obres d’art al Govern d’Aragó.

Què dirà el Govern d’Aragó?

 

Una pregunta al marge: L’alcalde Ildefonso Salillas ha retornat al Monestir de Sixena el reliquiari recuperat de Santa Waldesca? (el de la foto)

Els bisbes es renten les mans

bisbes 2

No sé si qualificar de prepotent, ingènua o ximple la decisió de la presidenta d’Aragó de demanar als bisbes de Barbastre-Monsó, Alfonso Milian i d’Osca, Julián Ruiz, la cessió dels béns —113 obres d’art, 27 de les quals hi són a títol explícit de depòsit des del 1970— provinents de les parròquies de la Franja, els quals estan al Museu Diocesà de Lleida, des de fa més de cent anys —86 de les obres d’art. Ben conegut és el conflicte, sorgit de la segregació de les parròquies de la diòcesi de Lleida, l’any 1995. La presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i tot el govern justificaven la petició de cessió dels béns per poder reclamar-los fefaentment al Museu de Lleida —a Catalunya, dirien. Si no fos així, que pinta un govern reclamant béns dels qual no en té la propietat. La frase, “Aragó reclamarà les obres d’art a Catalunya”, no té cap sentit, és buida de contingut, només pot arribar a ser un titular periodístic. Qui és Aragó i qui és Catalunya? Ni Catalunya és el Museu de Lleida, ni Aragó es el bisbat de Barbastre-Monsó, ni el bisbat d’Osca.

Com podia, ni tan sols somniar, la Sra. Rudi que el bisbes li cedirien la propietat dels béns! Ara hi són a un bisbat, y si els cediren, a cap bisbat serien. Avui hi ha un govern a l’Aragó i demà potser n’hi haurà un altre. I què faria amb els béns? L’Església és una.

Els bisbes van posar sobre la taula les seues raons formals, reiterant que la cessió de la propietat dels béns està subjecta als preceptes canònics i que “per a l’alienació d’aquestes propietats es requereix la llicència de la Santa Seu” de manera que no es consideraven autoritzats per procedir a la cessió de la propietat. Van manifestar, a més, que no estaven en condicions d’assegurar l’obtenció del consentiment dels organismes diocesans, ni l’autorització de la Santa Seu. Ras i curt, que el Vaticà no ho aprovaria. Una manera de rentar-se els bisbes, Milian i Ruiz, les mans va ser el suggeriment de que seria “més oportú” que el requeriment formal per reclamar la cessió dels béns historicoartístics es fes per part de l’Estat espanyol al bisbat de Lleida i al propi consorci del museu de la ciutat. Els bisbes s’han rentat les mans i han deixat l’amarg pastís a les mans de la Sra. Rudi, a les del govern d’Aragó i a les del PP i PAR. Bocabadats s’han quedat.

El govern d’Aragó ha estat un prepotent, un ingenu o un ximple? Cadascú pot aplicar l’adjectiu que vulgui d’aquests. Us animo a fer comentaris al respecte.