L’acord “Tristany” a Werner

Tristany i Isolda

La història

Isolda la blonda de les blanques mans,
la més contemplada.
Tristany de Cornualla,
cavaller d’una taula
de fusta i rodona
prengué el filtre d’amor
i trair al seu senyor.
Viatges i mar i tot és passió.
Fins la mort s’estimaren,
mort necessària,
ella per ell, ell per ella.

L’obra
Medieval llegenda,
la inspiració de Wagner
la transformà en música
i hores de gaudi i tensió.

El Preludi
Les més tímides paraules,
les més dolcíssimes declaracions.

L’acord “Tristany”
Un canvi radical,
revelació del melòman
des del concepte i la metàfora,
que trenca l’harmonia
d’arrelats antics acords.
I a la vegada frontissa i nexe
de tradició i futur,
amor i mort,
transit ontològic
en arribar a l’orgasme:
la fi del món.
Un èxtasi sonor
i dos segons després
les quatre hores i mitja de tensió.
I només…  un polsim de notes:
l’acord “Tristany”.

El dissabte passat, 5 d’octubre es van reemprendre les conferències del professor Calderón a Werner. La primera, anunciada sota el títol “L’acord Tristany”, feia preveure una gran expectació, i així va ser, més de seixanta persones van omplir el loft del carrer de les Moles. Més espai i cadires haguessin hagut, més persones haguessin entrat.
Tractant d’ordenar el que va dir el professor Calderón, el que vam veure a la pantalla i la mùsica que vam escoltar, jo he escrit les línies amb les que he començat aquest “post”. Millor manera no he trobat.