Populus nigra

(Del poemari “Arbres, fruits, flors i llavors…)

Quan els homes encara eren infants
es banyaven despullats als tolls dels rius
i deixaven la roba en el vessants.

Passà i passà el temps i hi naixeren i creixeren els pollancres
—verds, lluents— enlairant la joventut i les despulles dels humans.

Ara, tots els anys pel mes de març,
uns floreixen amets masculins —allargassats, rogencs i densos—:
són els que hissaran pantalons curts, calçotets i samarretes.
Uns altres floreixen verds amets femenins
—just a l’ovari dos estigmes i un pistil—:
són els que arboraren brusetes, faldilles
i calcetes amb puntetes de fil.

Tota la roba enlairada
està tan esquinçada i caducada
que amb blanc del mes de maig
i amb groc de la tardor,
es fonen sexe i restes
de faldilla i pantaló.

La balança del temps enjús igualarà el fred i els drets,
però els pollancres restaran sempre dioics.