Com els crancs

cranc

Aquest article ha est publicat al Diario de Teruel. És un resum del post  “Cap a enrere” del passat dia 24

Els crancs caminen enrere, tot i que si els dónes mitja volta, caminant enrere van endavant. En aquest país, des de fa dos anys fem el mateix que els crancs, però no podem donar la mitja volta al govern del PP, no es deixarien, i a més, per la seua tendència natural, com una brúixola, s’hi tornarien a regirar per a seguir la mateixa direcció del principi. L’última prova és el projecte de llei de l’avortament que acaba d’aprovar el govern. Tan sols amb una signatura del ministre ultradretà Gallardón s’ha esborrat un dret de les dones que tants anys de lluita i reivindicacions havia costat. És que la llei de terminis aprovada pel govern de Zapatero obligava a les dones a avortar? Si els avortaments s’han reduït més del 5 per cent l’últim any, si els casos de complicacions post avortament, com és lògic, no s’han produït o han estat minses, si els professionals de la medecina no han expressat cap inconvenient, si la societat espanyola es sent còmoda amb aquesta llei de terminis, si la majoria dels països desenvolupats van en la mateixa direcció; per què i per a què aquesta desbaratada, retrògrada i farisaica llei? Gallardón actua com camina el cranc. No serà que Gallardón, Rajoy i tot el govern volen retenir el vot de l’extrema dreta i congraciar-se amb la Conferència Episcopal?

El PP dirà que han estat els seus principis morals els que els ha obligat i, a més, estava al programa electoral. Hi era, sí, però d’una manera poc clara. Si no han complert cap de les altres promeses electorals, per què aquesta havia de ser l’excepció? On és la moral del PP davant les conseqüències de la llei? Les dones amb poder econòmic se n’aniran al país més propici, pagaran i punt; la resta ho faran clandestinament amb gran risc de la seua vida. La classe mèdica queda desacreditada i sense seguretat. En els pocs casos que es permet avortar, els requisits del doble informe mèdic farà allargar de manera involuntària el procés. El patiment innecessari que hauran de suportar les dones en el cas dels embarassos involuntaris és més que evident. Com es poden compaginar les reduccions dràstiques de les ajudes als discapacitats greus que ha fet i farà el PP amb l’augment d’aquest que produiria l’aplicació de la llei?

Al marge d’escassíssimes excepcions per problemes reals de consciència, és tot un nyap que anorrea un dret de les dones i en situa 30 anys enrere.

                                                                                           

Temps de Franja de gener

TdF

Temps de Franja de gener ja és al correu, un número amb una esplèndida entrevista a Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, i amb l’encartament de l’Syli locus dedicat a Espriu. L’Editorial de TdF comença així:

“Nou any, noves forces

        Em deixat enrere el 2013, una any més de la llarga i insuportable crisi econòmica, social i institucional que ens hi toca patir de fa uns anys; i malgrat tot, la nostra revista ha tirat endavant tal com vam decidir, amb la cadència de quatre números editats en paper —amb dos encartaments de l’Styli locus— i la resta només digitals. No cal dir que l’evident èxit de la revista, en aquests temps tan difícils, es deu a la col·laboració i esforç de tots plegats: associacions editores, producció, coordinadors, administració, redactors, columnistes, col·laboradors habituals i puntuals…; i el més valuós, de ben segur, vosaltres subscriptors i lectors. D’ajudes o subvencions directes, el 2013, a la revista, cap ni una no n’hem tingut, tot i que hi som preparats novament per a cercar-ne per a aquest any 2014…”

Dos ginebres deixaren d’estimar-se

ginebres

Del poemari Arbres, flors, fruits i llavors…

Primer vingué el desamor, després l’aversió
i un bon dia, hi arribà la guerra ferotge.

Eren dos ginebres atàvics, magres i eixuts,
quan es van alçar, l’un a l’altre, un doble envà d’indiferència.
Ni es miraven, ni es sentien, ni es calien.

En semblar-los l’ombra de migdia —tant un com l’altre—
més encongida, la pròpia que l’aliena,
els prengué la gelosia: un bon dia, mal dia!

Un ginebre llançà contra l’altre, un munt de fulles fletxa
enverinades
i aquest al primer canonejà’l amb gàlbules blaves-obscures
que esclataven amarg.

De les despulles sorgí la ginebra.

Cap a enrere

Els crancs caminen enrere, ben sabut és de tots, tot i que si els dónes mitja volta, caminant enrere van endavant. En aquest país, des de fa dos anys fem el mateix que els crancs, però no podem donar la mitja volta al govern del PP, no es deixarien, i a més per la seua tendència natural, com una brúixola, s’hi tornarien a regirar per a seguir la mateixa direcció del principi. Veieu-ho, últimament amb el projecte de llei de l’avortament que acaba d’aprovar el govern. Tan sols amb una signatura del ministre ultradretà Gallardón s’ha esborrat un dret de les dones que tants anys de lluita i reivindicacions havia costat. És que la llei de terminis aprovada pel govern de Rodríguez Zapatero obligava a les dones a avortar? Si els avortaments s’han reduït més del 5 per cent l’últim any, si els casos de complicacions post avortament, com és lògic, no s’han produït o han estat insignificants, si els professionals de la medecina no han expressat cap inconvenient, si la majoria de la societat es sent còmoda amb aquesta llei de terminis, si la majoria dels països desenvolupats van en la mateixa direcció, si no obliga a ningú; per què i per a què aquesta desbaratada, retrògrada i farisaica llei? Sembla lògic pensar que el Sr. Gallardón és una mena de “crustaci d’aspecte rabassut, amb potes cobertes de pilositat, un cranc pelut”. També hi cap suposar que el Sr. Gallardón, el Sr. Rajoy i tot el govern volen retenir el vot de l’extrema dreta i congraciar-se amb la Conferència Episcopal, oi?

El PP dirà que és la consciència moral que els ha obligat i, a més, estava en el programa electoral. Hi estava, sí,  al programa electoral, però d’una manera poc clara. A més si no han complert cap de les altres promeses electorals, per què aquesta havia de ser l’excepció? Amb referència a la moral i ètica s’han preguntat els del PP com les aplicaran ambdues a les conseqüències de la llei? Les dones amb disponibilitat econòmica se n’aniran al país més propici, pagaran i punt; la resta ho faran clandestinament amb el gran risc que representa per la vida. Deixa a la classe mèdica en la inseguretat permanent. Inclús en els pocs casos que es permet avortar, els requisits del doble informe-certificat mèdic farà allargar de manera involuntària el procés. La pressió i patiment innecessaris que hauran de suportar les dones en el cas dels embarassos involuntaris són més evidents. Com es poden compaginar les reduccions dràstiques de les ajudes als discapacitats greus que ha fet i farà el PP amb el augment que produiria l’aplicació de la llei?

Al marge d’escassíssimes excepcions per problemes reals de consciència, és tot un disbarat propi de cínics, hipòcrites i anorreadors del dret de les dones.

Romandrà per molt temps anestesiada la societat espanyola?

Bones Festes!

De goigs a nadales

portal 1

Nadales mai cantades i que mai es cantaran

Versets escrits jo tenia
per a cantar el goigs de maig,
però si els canto al desembre
són nadales de Nadal.

Per la Via Catalana
i la Franja d’Aragó
caminen el pastorets
tots cercant el nou nadó.

Pregunten als rius i als arbres,
pregunten als caminants,
als núvols, al sol i a l’ombra
als pobles i vilatans.

Estranys noms tenen els pares
i més estrany el nadó.
Amb tanta lletgesa a sobre
no cal ni saber el cognom.

Passà el temps i no el trobaren.
Com l’havien de trobar?
No es diu LAPAO, ni es nadó,
doncs va nàixer fa mil anys.

Allà per nord d’Aragó
uns altres pastors cercaven
un nadó dit LAPAPYP
que mai ni rastre trobaren.

I com poden tenir fills
la parella PAR-PP,
si esmèril és un dels dos
i l’altre és omnipotent?

Felicitació nadalenca

Per a tots, lectors i amics, us desitjo:

Felicitació 2014Podeu engrandir-la punxant a sobre

Prunes clàudies

prunes claudies

Del poemari D’arbres, fruits, flors i llavors

He d’anar a collir les prunes daurades
quan la dolçor ens emmeni l’alba i els
éssers humans, lliures i orfes de distància.

Amb prunes madures i cel he de fer
la catifa verda més gran de l’univers
i després hi plantaré el discurs a la solana
i deixaré morir tot l’absolut
a l’ombrívol paratge, on la fruita
no aconsegueix madurar mai.

El monocord a Werner. De l’antiga filosofia a la ciència moderna

el monocord 6

el monocord 1el monocord 2Si prenc el diccionari Pompeu Fabra i cerco el mot “monocord” puc llegir: “instrument d’una sola corda”. Si el cerco al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans em trobo amb: “instrument músic antic, d’una sola corda, usat per a demostrar les relacions acústiques entre els intervals sonors”. La primera definició és massa senzilla, la segona, tal vegada, per condensada i conceptual no és pas fàcil d’entendre. Segur que per a tots els que vam escoltar la conferència de Carlos Calderón al loft de Werner, el dissabte 14 de desembre, esdevé entenedora. I a més ara en sabem molt més de coses del monocord.

el monocord 3El professor Calderón va fer la seua tesi doctoral sobre aquest instrument amb el títol El monocordio como instrumento científico. Sobre rupturas y continuidades en la “Revolución Científica”. Ramos de Pareja, Zarlino y Mersenne. Hom podria pensar que atès que la conferència es va basar en el tema de la tesi, podria resultar àrida i difícil de seguir, res més lluny de la realitat, perquè de la mà de Carlos Calderón, van gaudir força, mentre ens desenvolupava els diferents capítols, amb tota l’atenció possible per la seua amenitat i interès. I mitjançant el monocord vam recórrer el llarga camí, de quan  Pitàgores descobria la música com una gran trobada entre la realitat física i una explicació matemàtica, però sempre amb contingut estètic i moral, fins arribar al fet científic on la corda només és un fet físic: de l’antiga filosofia  a la ciència moderna que és l’acústica.

el monocord 4En la tesi del professor Calderón s’estudien tres monocords de tres autors diferents: el de Ramos de Pareja, el de Zarlino i el de Mersenne. Per tant, de tots tres ens parlà i ens mostrà, els seus fonaments teòrics, així com les seues troballes sòniques. Les mostres dels quals, segons  acurada reproducció material del conferenciant, van poder observar i tocar físicament. El destí d’aquests monocords serà algun museu català.

el monocord 5Hem de dir per acabar que a part dels coneixements que vam adquirir, mitjançant diversos vídeos i aplicacions multimèdia i arxius sonors, ens aproximàrem amb tendresa a aquella bella època quan la música era capaç d’explicar-ho tot: l’univers, la societat, la política i fins i tot les intimitats del cos i l’ànima.

el monocord 7Com sempre, unes copes de cava que ens oferí VicençViguera a la mitja part, ens van alegrar l’esperit, diguem-ho clar, les papil·les gustatives i l’esperit que es motiva des de l’estómac.

el monocord 8

Quin sou cobra Ramon Llull?

ramon-llull

Segons ha informat el Diario de Mallorca, el director de la Càtedra Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears va rebre fa unes setmanes una trucada de l’assessora del ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, qui li va preguntar sense por: “Quin sou cobra el senyor Ramon Llull per dirigir la càtedra que porta el seu nom?” Sembla ser que l’assessora desconeixia el fet que Ramon Llull, beat, filòsof, escriptor i missioner, a més d’un dels pares de la llengua catalana, va morir l’any 1315, a principis del segle XIV. El director, que també dirigeix el departament de Filologia Catalana a la UIB, li va explicar que el seu nom és Joan Antoni Mesquida, malgrat que la seva càtedra es diu Ramon Llull.

Conferència de Javier Giralt sobre la llengua catalana a Albelda

Català d'Albelda 1

Català d'Albelda 3A la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, el passat dia 12 de desembre, a les 19 hores, Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universidad de Zaragoza. va impartir la conferència “La llengua catalana en arxius aragonesos: el cas d’Albelda (Llitera) al segle XVI”. Cal dir que el títol de la conferència no era altre que el del llibre que recentment ha publicat Javier Giralt, per tant, el contingut de la conferència el concentrà en un il·lustratiu i entenedor  resum del llibre.

Català d'Albelda 4En primer lloc va intervenir el filòleg mequinensà, Hèctor Moret, presentant el conferenciant en parlar de la seua activitat professional i dels seus treballs i publicacions.

El llibre de Giralt recull l’estudi dels arxius del protocol del notari d’Albelda de 1541 a 1582. Els documents estudiats corresponen a testaments, capitulacions matrimonials, inventaris i requeriments, fonamentalment. Com a norma general, els escrits de la mà del notari estan en llatí o castellà, cosa lògica perquè el notari seria de Saragossa, però els corresponents als oficials de la notaria, les notes adjuntes d’esborranys i anotacions ens llocs fora de la notaria, normalment ho estan en català. Després de parlar dels trets dialectals i col·loquials del català d’Albelda dels segle XVI, el resum final de la conferència i del llibre el va fer el propi Giralt així: a) són textos produïts en una àrea perifèrica de l’àmbit catalanoparlant; b) són textos redactats en plena decadència de l’ús oficial del català; c) demostren que a mitjans segle XVI encara s’usava el català escrit en terres aragoneses; i d) demostren que la llengua catalana fou (i és) l’autòctona a la Franja d’Aragó.

Català d'Albelda 2Després d’un ampli torn de preguntes va concloure l’acte.

pdf de la presentació