Dos ginebres deixaren d’estimar-se

ginebres

Del poemari Arbres, flors, fruits i llavors…

Primer vingué el desamor, després l’aversió
i un bon dia, hi arribà la guerra ferotge.

Eren dos ginebres atàvics, magres i eixuts,
quan es van alçar, l’un a l’altre, un doble envà d’indiferència.
Ni es miraven, ni es sentien, ni es calien.

En semblar-los l’ombra de migdia —tant un com l’altre—
més encongida, la pròpia que l’aliena,
els prengué la gelosia: un bon dia, mal dia!

Un ginebre llançà contra l’altre, un munt de fulles fletxa
enverinades
i aquest al primer canonejà’l amb gàlbules blaves-obscures
que esclataven amarg.

De les despulles sorgí la ginebra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: