“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”

41b3e1c9a72563adbb791550ecdbe3a5_L

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

ajuntament

Ahir va morir Peter Seeger

Pete Seeger

Ahir va morir Pete Seeger, cantautor i activista polític dels Estats Units. Va néixer el 3 de maig del 1919 a la ciutat de Nova York. El seu pare, Charles Louis Seeger Jr., va ser un compositor i un pioner etnomusicòleg, investigador tant de la música folk americana com de musica no occidental. La seva mare, Constance de Clyver Edson, va ser una violinista de música clàssica i també professora de violí. D’un entorn familiar molt vinculat a l’art i la música, els pares de Pete Seeger van divorciar-se quan ell tenia set anys. Després d’haver estudiat periodisme a la Universitat de Harvard, durant anys va estar recorrent arxius i biblioteques d’arreu dels EUA recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dècades del 1950 i 1960 al seu país. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la seva participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la caça de bruixes del senador MacCarthy.

La seva carrera musical va iniciar-se la dècada de 1940, en els projectes The Almanac Singers i The Weavers, on mantingué una estreta col·laboració amb Woody Guthrie.

Pete Seeger, citant el seu pare, una vegada va dir: “(…) El plagi és la base de tota cultura”.

Ahir 27 de gener de 2014 va morir a la localitat de Beacon a l’edat de 94 anys. (Viquipèdia)

Si voleu recordar la cançó Where have all the flower gone (Què s’han fet d’aquelles flors). Pete Seeger canta amb el seu net. Concert a Barcelona 1993  Aquesta cançó està basada en una antiga cançó folklòrica ucraïnesa. Avui no estan els temps per a moltes cançons a Ucraïna, o potser sí, i l’oposició canti a la plaça de la Independència de Kíev We shall overcome

I també We shall overcome (Vencerem). Cantat per una molt jove Joan Baez

Pete Seeger 2

X edició del Recercat a Barcelona

anuncirecercat2014okk_52e6498c4f88a

La desena edició del Recercat. Jornada de Recerca i Cultura Local organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, se celebrarà els dies 10 i 11 de maig de 2014 al Centre d’Arts Santa Mònica.

Enguany, com a preàmbul, del 4 al 9 de maig es realitzaran rutes, conferències, espectacles literaris, presentacions… en diferents barris de la ciutat de Barcelona en col·laboració amb els grups de recerca local de la ciutat.

Properament  l’IRMU informarà del programa complet d’activitats d’aquest Recercat.

L’any Desideri Lombarte al Diario de Teruel

DESI OK-roella

El Diario de Teruel s’ha fet ressò avui de l’any Desideri Lombarte (llegiu aquí)

“Chistes de catalanes”

AVT_Suso-de-Toro_7882

No fa massa dies vaig publicar al Diario de Teruel l’article sobre el problema de Catalunya amb Espanya, “Las cosas claras y el chocolate espeso”, i així ho vaig anunciar aquí al blog. El mateix article es publica avui a La Comarca d’Alcanyís. Tot i que, el que volia comentar avui és la publicació d’un esplèndid i encertat article, “Chistes de catalanes” del escriptor i intel·lectual gallec Suso de Toro. Recomano la seva lectura que demostra que hi ha algun espanyol no català —l’excepció confirma la regla— que ha entès veritablement  el problema. Llegiu-ho a eldiario.es  

Descontaminant el País Valencià

descontaminació

Ningú ho pot dubtar, el País Valencià estava contaminat per la llengua catalana, aquesta estranya llengua que els entra pel nord amb ànsies de domini colonitzador. Disculpeu! Disculpeu, si us plau! He dit País Valencià. Ha estat un lapsus, perquè el correcte és dir (pronunciant la erra final) Comunitat Valenciana. Està a l’Estatut i prou, la història és cosa passada. No hi noteu un afany pancatalanista quan pronuncieu País Valencià? Jo sí.

Després d’un llarg procés judicial i amb multes quasi milionàries a Acció Cultural del País Valencià, la Generalitat Valenciana va aconseguir tancar les emissions de TV3 —17 de febrer de 2011 a 2/4 de deu del vespre i després de 26 anys—, la qual només es dedicava a desinformar els valencians, maltractant la seua cultura i anorreant la parla valenciana. Us posaré un exemple en forma de pregunta: algú de vosaltres ha escoltat, en alguna ocasió, parlar a TV3 pronunciant les erres finals dels infinitius verbals? Cap ni una, estava i està prohibit. I una pregunta més: coneixeu d’algun valencià que treballi o hagi treballat a TV3? Està penat.

Continuant amb el procés netejador, la Generalitat Valenciana a anat reduït subvencions i tancant unitats escolars d’ensenyament en valencià. Realment el que passa que els d’Escola Valenciana diuen que és valencià quan tothom sap que és català. En tot cas tan un com l’altre no serveixen de gran cosa, l’interessant es saber millor el castellà i més anglès. El saber no ocupa lloc, però és preferible saber dos llengües bé que tres malament. Qui pot negar la importància de l’anglès!

No va parar el govern de la Generalitat Valenciana fins que va decidir tancat la RTV Valenciana (canal 9 +radio) —29 de novembre passat, després de 24 anys d’emissió. Eren tan oneroses per a l’erari públic i tan poc necesàries! Eren tan catalanistes!

I ahir li tocà el torn a les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. El govern, també descontaminador, de Rajoy va manar tancar les senyals hertzianes dels repetidors propietat d’Acció Cultural sota amenaça de multes milionàries. Tota una mesura terapèutica i prou encertada contra el pancatalanisme i la desinformació dels independentistes dels nord. Les amputacions són l’únic remei contra la gangrena. I encara més: és el pla Rajoy per a Catalunya, estúpids.

Deixeu-me acabar, si més no, amb una frase seriosa: tot ha estat un genocidi lingüístic. 

Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra

estirallengua

“La dificultat de ser una frontissa”

. Andorra.

/ 20.01.2014

“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit

Per escoltar l’entrevista entreu aqui