“Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”

El dissabte 24 de gener a la tarda es va inaugurar a la sala de plens de l’Ajuntament de Tremp l’exposició “Els orígens de la llengua catalana: Jo fideles vos seré”. Una mostra que exposa referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que els seus orígens es troben a cavall entre el Pallars Jussà i la comarca de la Ribagorça aragonesa.

Van intervenir en la presentació el president de l’Institut d’Estudis Catalanas i Ramón Sistac, delegat de l’IEC a les terres de Lleida. En paraules de Sistac ”el català és una de les llengües fundacionals d’Aragó. Abans de néixer Aragó ja s’hi parlava català per l’Aragó”

Pirineus TV

Més informació a La Franja

Ahir va morir Peter Seeger

Ahir va morir Pete Seeger, cantautor i activista polític dels Estats Units. Va néixer el 3 de maig del 1919 a la ciutat de Nova York. El seu pare, Charles Louis Seeger Jr., va ser un compositor i un pioner etnomusicòleg, investigador tant de la música folk americana com de musica no occidental. La seva mare, Constance de Clyver Edson, va ser una violinista de música clàssica i també professora de violí. D’un entorn familiar molt vinculat a l’art i la música, els pares de Pete Seeger van divorciar-se quan ell tenia set anys. Després d’haver estudiat periodisme a la Universitat de Harvard, durant anys va estar recorrent arxius i biblioteques d’arreu dels EUA recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dècades del 1950 i 1960 al seu país. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la seva participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la caça de bruixes del senador MacCarthy.

La seva carrera musical va iniciar-se la dècada de 1940, en els projectes The Almanac Singers i The Weavers, on mantingué una estreta col·laboració amb Woody Guthrie.

Pete Seeger, citant el seu pare, una vegada va dir: “(…) El plagi és la base de tota cultura”.

Ahir 27 de gener de 2014 va morir a la localitat de Beacon a l’edat de 94 anys. (Viquipèdia)

Si voleu recordar la cançó Where have all the flower gone (Què s’han fet d’aquelles flors). Pete Seeger canta amb el seu net. Concert a Barcelona 1993  Aquesta cançó està basada en una antiga cançó folklòrica ucraïnesa. Avui no estan els temps per a moltes cançons a Ucraïna, o potser sí, i l’oposició canti a la plaça de la Independència de Kíev We shall overcome

I també We shall overcome (Vencerem). Cantat per una molt jove Joan Baez

X edició del Recercat a Barcelona

La desena edició del Recercat. Jornada de Recerca i Cultura Local organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, se celebrarà els dies 10 i 11 de maig de 2014 al Centre d’Arts Santa Mònica.

Enguany, com a preàmbul, del 4 al 9 de maig es realitzaran rutes, conferències, espectacles literaris, presentacions… en diferents barris de la ciutat de Barcelona en col·laboració amb els grups de recerca local de la ciutat.

Properament  l’IRMU informarà del programa complet d’activitats d’aquest Recercat.

L’any Desideri Lombarte al Diario de Teruel

El Diario de Teruel s’ha fet ressò avui de l’any Desideri Lombarte (llegiu aquí)

“Chistes de catalanes”

No fa massa dies vaig publicar al Diario de Teruel l’article sobre el problema de Catalunya amb Espanya, “Las cosas claras y el chocolate espeso”, i així ho vaig anunciar aquí al blog. El mateix article es publica avui a La Comarca d’Alcanyís. Tot i que, el que volia comentar avui és la publicació d’un esplèndid i encertat article, “Chistes de catalanes” del escriptor i intel·lectual gallec Suso de Toro. Recomano la seva lectura que demostra que hi ha algun espanyol no català —l’excepció confirma la regla— que ha entès veritablement  el problema. Llegiu-ho a eldiario.es  

Descontaminant el País Valencià

Ningú ho pot dubtar, el País Valencià estava contaminat per la llengua catalana, aquesta estranya llengua que els entra pel nord amb ànsies de domini colonitzador. Disculpeu! Disculpeu, si us plau! He dit País Valencià. Ha estat un lapsus, perquè el correcte és dir (pronunciant la erra final) Comunitat Valenciana. Està a l’Estatut i prou, la història és cosa passada. No hi noteu un afany pancatalanista quan pronuncieu País Valencià? Jo sí.

Després d’un llarg procés judicial i amb multes quasi milionàries a Acció Cultural del País Valencià, la Generalitat Valenciana va aconseguir tancar les emissions de TV3 —17 de febrer de 2011 a 2/4 de deu del vespre i després de 26 anys—, la qual només es dedicava a desinformar els valencians, maltractant la seua cultura i anorreant la parla valenciana. Us posaré un exemple en forma de pregunta: algú de vosaltres ha escoltat, en alguna ocasió, parlar a TV3 pronunciant les erres finals dels infinitius verbals? Cap ni una, estava i està prohibit. I una pregunta més: coneixeu d’algun valencià que treballi o hagi treballat a TV3? Està penat.

Continuant amb el procés netejador, la Generalitat Valenciana a anat reduït subvencions i tancant unitats escolars d’ensenyament en valencià. Realment el que passa que els d’Escola Valenciana diuen que és valencià quan tothom sap que és català. En tot cas tan un com l’altre no serveixen de gran cosa, l’interessant es saber millor el castellà i més anglès. El saber no ocupa lloc, però és preferible saber dos llengües bé que tres malament. Qui pot negar la importància de l’anglès!

No va parar el govern de la Generalitat Valenciana fins que va decidir tancat la RTV Valenciana (canal 9 +radio) —29 de novembre passat, després de 24 anys d’emissió. Eren tan oneroses per a l’erari públic i tan poc necesàries! Eren tan catalanistes!

I ahir li tocà el torn a les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. El govern, també descontaminador, de Rajoy va manar tancar les senyals hertzianes dels repetidors propietat d’Acció Cultural sota amenaça de multes milionàries. Tota una mesura terapèutica i prou encertada contra el pancatalanisme i la desinformació dels independentistes dels nord. Les amputacions són l’únic remei contra la gangrena. I encara més: és el pla Rajoy per a Catalunya, estúpids.

Deixeu-me acabar, si més no, amb una frase seriosa: tot ha estat un genocidi lingüístic. 

Sobre la meua entrevista a Radio Nacional d’Andorra

“La dificultat de ser una frontissa”

Agustí Mas. Andorra.

/ 20.01.2014

“L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) se sent menystinguda pel Govern d’Aragó. Li ha deixat a “zero” totes les subvencions i li fa el buit quan convida representants del govern de Catalunya als actes, de cultura i llengua, que organitza. Ho ha explicat el José Miguel Gràcia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, que contextualitza els fets en la situació econòmica i el procés polític obert Catalunya…” Continueu llegit

Per escoltar l’entrevista entreu aqui

Endevinalla

Del poemari Arbres, flors, fruits i llavors…

No és un arbre
i malgrat
que té fulles
vegetals,
llenya o fusta
no li’n cal.
Manca al tronc
ratlla anyal.
Amb bon temps
viu mil anys.

Ben vermella
té la sang,
ni té cua
ni és un drac:
cap espècie
d’animal.

Panacea
dels malalts,
aparença
magistral
i un remei
oficinal.

Sap com eren
els volcans.
I va conèixer
els Menceis,
Bentzenuhia,
Guaiarmina,
Guanarteme
i els Faicans;

I el Mencei boig Benehar
que des de dalt del penyal,
cridant:—Guanyot Atxaman!—
hi llançà cos i esclavatge,
cercant Pàtria i llibertat.

Primers premis literaris de la Llibreria Serret

Amb motiu del seu trentè aniversari, la Llibreria Serret de Vall-de-roures ha programat els primers premis literaris, els quals es distribuiran en quatre modalitats:

 a)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua catalana.

b)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua castellana.

c)     Premi de Narrativa, Assaig Rural en llengua aragonesa

d)     Premi al millor Àlbum il·lustrat Infantil Rural en català , castellà o anglès.

El termini per lliurà els originals finalitzarà el 23 d’abril i el 30 d’agost s’atorgaran els premis.

Veure informació completa Els primers Premis Llibreria Serret 2014

Verdi-Wagner, un balanç

Després d’una petita demostració de l’excel·lent nou  projector de vídeo Sony K 4 per part de Xavier Casellas, el passat dissabte 11, al loft de Werner, el professor Juan Carlos Calderón començà la conferència “Verdi-Wagner, un balanç: els vasos comunicants”. Passat l’any del bicentenari dels dos colossos compositors, en el qual han tingut lloc festivals, cicles, conferències i homenatges per  recolzar les seves obres, Juan Carlos Calderón, lluny d’insistir en les diferències —tan fàcils de percebre com d’apitrar per els partidaris d’una part o de l’altra—, va fer un balanç intentant construir una metàfora per a permetre entendre els dos artistes, i en especial les seves retòriques musicals.  Des d’un punt de vista crític, en utilitzar aquestes retòriques, va revisar l’obra de Verdi i Wagner per retrobar les qualitats d’ambdós que els col·loquen en la cúspide de l’òpera romàntica. I tot això mitjançant imatges, àudios i vídeos, repassant els seus llibrets, intèrprets i posades en escena. En paraules del professor: “intentem oblidar les seves diferencies, però  això sí, un cop gaudides”. Va utilitzar la teoria dels vasos comunicants per cercar les relacions musicals i va mostrar alguns debats il·lustrats amb els corresponents vídeos.

Destaquem que amb els dos busts de 1908 de ambdós compositors, presents als Giardini Pubblici de Venècia, el professor Calderón va desenvolupar el procés creador operístic fins arribar a la representació final davant del públic, passant per les fases: INVENCIO, DISPOSITIO, ELOCUTIO, MEMÒRIA i ACTIO. Per acabar donà un repàs a les diferents necessitats expressives de quan les òperes van ser concebudes fins l’actualitat.

No hauria d’oblidar la copa de cava de la mitja part, una agradable estona per petar la xerrada entre el assistents.