ASCUMA a la 45 Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat

Renovació Flama 2

L’Associació Cultural del Matarranya va ser convidada per a representar la població catalanoparlant de l’Aragó en la 45 Renovació de la Flama de la Llengua Catalana que es va cloure el passat diumenge al Monestir de Montserrat. Enguany l’organització dels actes han estat a càrrec de les entitats excursionistes de Reus. A més de la Franja, també van estar convidats a la convocatòria festiva dels centres excursionistes del País Valencià i l’escola catalana “La Bressola” de la Catalunya Nord com a representants dels diferents territoris de llengua comuna. Puntualment va desenvolupar-se una atapeïda jornada matinal, amb molts participants, a l’emblemàtica muntanya amb un temps que acompanyava el desenvolupament dels actes: arribada de la flama des de Collbató, presentacions, missa solemne, encesa de la flama a l’atri, parlaments, actuacions musicals, dinar de germanor… Tant els representats del País Valencià com el de la Franja en les seues breus intervencions a l’acte van destacar la situació difícil per la que passa la llengua catalana fora del Principat: l’ensenyament a les escoles, la pressió política contra el català, el tancament del canal 9 i altres mitjans o la denominació de la llengua. L’any vinent Llançà serà qui organitzarà la 46 Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. (ASCUMA)

Renovació Flama 3Renovació Flama 1

Anuncis

Jornada per la dignificació lingüística a Fraga

Llengua i empatia

El dissabte 8 de març a Fraga, organitzada pel Casal Jaume I de Fraga, tindrà lloc una Jornada per la dignificació lingüística.

Programa Jornada

“Resposta a cartes impertinents” de Marta Momblant es presentarà a Barcelona

Resposta

Resposta a cartes impertinents, editat per Arola Editors, de Marta Momblant Ribas  es presentarà a Barcelona, La Seca-Espai Brosa el dia 4 de març a les 19,30 h. Intervendran Josep Antòn Codina, Jordi Coca, Alfred Arola, Herman Bonnin i la pròpia autora.

Resposta a Cartes Impertinents. Imatge i text Arola Editors

 

Presentació del llibre “Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) a Queretes”

Queretes 2043

El 21 de març tindrà lloc al Saló Cultural de Queretes la presentació del llibre Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni, col·lecció L’Aladre de l’Associació Cultural del Matarranya. En primer lloc intervindrà l’Alcalde de Queretes donant la benvinguda. Desprès José Ignació Micolau, director de la col·lecció l’Aladre, presentarà breument la col·lecció, i acte seguit, l’historiador Julian Casanova i els autors presentaran el treball.

Queretes042

Seguimos igual o peor

bandera de europa

(Article a publicar al Diario de Teruel i/o La Comarca)

Recordará el lector que, ya bien entrada la crisis, el presidente Sarkozy declaró que había que refundar el capitalismo para salir lo antes posible de la crisis actual y evitar o amortiguar las futuras. Otros líderes occidentales hicieron declaraciones parecidas. Un buen número de ciudadanos entendimos que aquellas declaraciones iban por el camino correcto. Poco duraron nuestras esperanzas al observar que nada se hacía para cambiar, ni tan siquiera mejorar, el sistema financiero internacional, origen y motivo fundamental de la crisis. En boca del escocés Mark Blyth, profesor de la Universidad de Brown (EEUU), autor de Austeridad, Historia de una idea peligrosa: “En vez de refundar el capitalismo lo hemos recapitalizado con dinero público”, el cual obviamente, añado yo, es dinero de todos. No hace falta ser un experto en finanzas públicas para darse cuenta de donde ha salido o saldrá el dinero que se ha abocado a los bancos y cajas, no para salvarlas ya que no puede salvarse lo insalvable, sino para que puedan devolver el dinero que debían y deben a los bancos extranjeros. Lo de proteger a los depositantes no era más que una redundancia o un eufemismo, dado que ya estaban protegidos mediante el Fondo de Garantía de Depósitos —me refiero, en este caso, a España. Y si realmente no lo estaban antes, tampoco lo están ahora. ¿Por otra parte, acaso han aumentado las líneas de créditos a las empresas? Hemos pagado y seguiremos pagando los cuarenta mil o cincuenta mil millones, enterrados en las cajas y en algunos bancos, con la disminución de sueldos y salarios, con la reducción de los funcionarios y de las plantillas de las empresas, con la pérdida del poder adquisitivo de los pensionistas, con la reducción de las prestaciones sociales y la pérdida de derechos económicos y sociales de todo tipo. Todo lo cual genera más crisis.

¿Qué reformas profundas se han hecho en España para evitar nuevas crisis bancarias y financieras en general? ¿Estamos más protegidos ahora que antes de la crisis?

Pues no, estamos absolutamente igual o más desprotegidos ante una nueva crisis que puede aparecer, seamos o no responsables de la misma. La desaparición o concentración de entidades financieras no hace más que concentrar riesgos, lo más contrario a una razonable protección.

¿Qué podemos decir de las medidas o políticas aplicadas desde las instituciones europeas? El único objetivo ha sido la “salvación de las instituciones finacieras”, digo salvar las instituciones financieras, cuando mejor debería decir proporcionar dinero a los bancos de los países en situaciones de profunda crisis para poder pagar sus deudas a los bancos de los países más poderosos económica y políticamente, como Alemania, Francia y algunos del norte de Europa. La pretendida unión bancaria europea, a pesar de declararse reiteradamente necesaria, se aplaza ad calendas graecas. Interesa a los países del sur y muy poco o nada a los del norte. La dicotomía norte-sur dentro de la UE se hace cada día más evidente.

Aplicando la sentencia del lenguaje popular bien podemos decir que la UE o Europa occidental “ya no es lo que era”. El mundo no orbita alrededor de Europa y EEUU solamente, ya  que han aparecido nuevos soles en el sistema planetario de la economía mundial. Las grandes masas de los grandes países emergentes han establecido nuevos equilibrios debido a sus nuevas fuerzas de atracción, más potentes cada día que pasa. Tristemente el proyecto político europeo va perdiendo gas, se desvanece. El poder político ha quedado subordinado al poder financiero. Los intereses económicos particulares de cada Estado prevalecen escandalosamente por encima de los de la unión. Y como consecuencia, que se confunde o transforma en motivo, se incrementan los euro-escépticos, los euro-críticos de la izquierda y, aún peor, los antieuropeos de la ultraderecha. ¿Qué se ha hecho de tanto euro-entusiasta del pasado?

José Miguel Gràcia

Pujada al Tossal del Rei

Flama  1

Flama  3El passat diumenge 16 va tenir lloc la pujada al Tossal del Rei amb motiu de la Renovació de la Flama de la Llengua, organitzada enguany per les entitats excursionistes de Reus. El dia, que no acompanyà gaire, no va poder amb la il·lussió dels reunits. L’acte constituí una defensa ferma de la llengua catalana contra els atacs sistemàtics del govern, a través d’iniciatives com l’infame “lapao”, la supressió de Canal 9, el tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio, els retalls humiliants en l’ensenyament i un insuportable etcètera, tal com han informat els participants.

Flama  2

Inauguració de l’Any Desideri Lombarte

Pena-roja 2

Pena-roja 5El conjunt arquitectònic de la Mare de Déu de la Font de Pena-roja de Tastavins va acollir la tarda del dissabte 15 de febrer la inauguració oficial de l’Any Desideri Lombarte. A l’espectacular església gòtica es va presentar l’acte on va estar present el president de la Comarca del Matarranya i alcalde de Pena-roja Francisco Esteve que va obrir la convocatòria mostrant la satisfacció de l’homenatge al personatge més singular de la vila i recordà als assistents alguns dels actes previstos per projectar l’escriptor pena-rogí i la necessària implicació de les entidats. Ruben Lombarte, en representació de l’Associació de Jóvens de la vila, protagonista de la convocatòria, forma part de la generació que només han tingut l’oportunitat de conèixer Lombarte a través de la seua obra i que, a través de la mateixa, han arribat a estimar la pròpia llengua. Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, destacà l’encert del personatge en valorar el  seu parlar mitjançant l’escriptura. Escriure allò que expresem és essencial per conservar i promocionar la nostra cultura.Pena-roja 3

Acabats els parlaments s’inaugurà l’exposició del fotògraf queretà Tomàs Riva Muñoz “Quan érem emigrants” dins del recinte gòtic de la Mare de Déu. És tracta d’una exposició que incorpora poemes de Desideri Lombarte. La mostra recull imatges de les  dècades dels 60 als 70 que parlen de l’emigració i de la gent que habita les nostres viles a través de la càmera del que retorna al territori d’on ha hagut de marxar per buscar un millor futur. Desideri i Tomàs coincideixen en  molts aspectes, sobretot, en la seua visió de la gent del territori i per això imatge i text es complementen.

Pena-roja 1Més tard, en el claustre exterior hi va haver l’actuació del grup Temps al temps que interpretaren uns poemes de l’escriptor pena-rogí i que ells han recreat musicalment amb gran encert. Més d’un centenar de persones de Pena-roja i d’altres viles veïnes van voler acompanyar esta primera convocatòria en homenatge a Desideri Lombarte.

Carles Sancho