L’enemic del poble

L'enemic del poble

La setmana passada vaig anar al Teatre Lliure de Barcelona a veure l’obra del noruec universal Henrik Ibsen, Un enemic del Poble. Aquesta versió del Lliure és d’una escenografia i direcció espectaculars amb un elenc d’actors destacadíssim. Música i aigua no falten a l’obra.

Ibsen, el gran dramaturg del seu temps i l’iniciador del teatre modern, no busca donar solucions al problema de l’individu davant la societat, ni a la construcció de l’Estat del benestar mitjançant la mentida com a fonament, encara que l’accepti la majoria del poble. Algú ha dit referint-se a la globalitat de la societat com a conglomerat compacte: “d’un en un són mitjanament intel·ligents, però tots junts nomes formen un únic idiota”. Ibsen, com he dit, no busca solucions, sinó que ens fa aprofundir en la polèmica, ens fa pensar que ja és prou: tal vegada és la funció fonamental del teatre. Fa més de 130 anys que Ibsen va escriure l’obra i quanta actualitat hi ha encara en els problemes que planteja i les situacions de conflicte i corrupció que hi són presents!

L’enemic del poble —és el doctor Thomas Stockman— director d’un balneari d’una ciutat petita. Sent-hi el balneari el centre vertebrador de l’activitat econòmica del poble, el doctor Stockman, científic de debò, descobreix mitjançant uns informes, emesos per autoritats en la matèria, que les aigües del balneari estan contaminades. El doctor vol fer públics aquest informes, malgrat que la seua publicitat faria que el balneari es quedés sense clients, els comerços del poble perdrien una gran part de les seues vendes, baixaria el valor de les cases, l’entitat municipal sense ingressos, etc., etc. Al doctor Stockman l’enfurisma, més que la contaminació de les aigües, la contaminació o enverinament de les consciències dels seus veïns.

El punt més àlgid de l’obra té lloc quan l’assemblea que es convoca per tractar del tema es desenvolupa, no a l’escenari, sinó en mig del públic de la sala, la qual cosa empeny a participar, a prendre posició, a posar-se en la pell del doctor o a sentir-se com un assembleista més.

José Miguel Gràcia  

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: