El taronger

taronger

(Del meu poemari D’arbres, flors, fruits, flors i llavors…)

La Mediterrània s’adormia amb placidesa.
Un sabor tan dolç com àcid s’afirmava a ran de terra.

No se sap per què, en un temps passat, es condensà en suc
i es formaren grills i més grills exquisits,
els quals en reunir-se i imitar la terra
es van fer taronges, color taronja,
verd taronger i València.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: