Viena

Salutacions des de Viena. Palau Bellvedere

 

 

Praga

Salutacions des de Praga.

On són els professors de LAPAO?

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adonat l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerar el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

L’arbre del raonament

 

Del meu poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…

En el temps:
un espai.

Sota l’arbre:
l’ombra.

A les mans:
una idea.

Si venim:
una flor.

Dins del llibre:
un somni.

Quan marxem:
un plor.

Sobre el mar:
una ona.

Sense espai:
no és el temps.

TV3 hauria de tancar la meitat dels canals

El govern espanyol vol que la Generalitat de Catalunya tanqui la meitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de vuit a quatre. Així ho ha explicat el conseller Francesc Homs, que ha alertat que la decisió afectava el “cor del funcionament” de la televisió pública i que podria suposar la renúncia a l’alta definició o “enterrar de manera definitiva” la reciprocitat amb les Illes Balears i el País Valencià. La decisió del govern espanyol es prendria amb tots els canals públics, de manera que faria que els canals de TVC es deixessin de veure a les Illes, on s’emeten a través del segon múltiplex d’IB3. (Notícia completa a VilaWeb)

A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte

La Universitat Rovira i Virgili i Omnium Cultural de Tortosa van homenatjar a Desideri Lombarte el passat 15 de Maig, mitjançant l’acte “Homentge a Desideri Lombarte, una veu del Matarrananya”. Va obrir l’acte Mònica Sales, com a representant Antena Cultura Tortosa de la URV i moderadora de la taula amb unes paraules de benvinguda. Emigdi Subirats, com a representant d’Omnium Cultural explicà la idea de l’homenatge i el justificà lloant la figura del poeta pena-rogí. Tot seguit, Artur Quintana va desenvolupà una detallada biografia de Desideri, des dels primers anys de vida al Mas de Molinar, l’entorn familiar, les primeres lletres, els estudis als Escolapis d’Alcanyís, el treball a Barcelona, la seua dolença esdevinguda massa d’hora, i per sobre de tot, destacà, Artur Quintana, la gran tasca literària de l’escriptor i activista cultural, en un període tan curt, només 8 anys. Cal posar de relleu de la intervenció d’Artur Quintana, l’encert d’haver-hi seleccionat de l’Epistolari de Desideri Lombarte, alguns escrits de Desideri força clarificadors del pensament del poeta i de l`home preocupat per l’esdevenir del català a l’Aragó. Després Monica Sales va donar la paraula a Josep Miquel Gràcia, el qual parlà de l’Any Desideri Lombarte i esmentà el reguitzell d’actes que l’Associació Cultural del Matarranya i altres institucions han portat i portaran a terme. La segona part de la intervenció de Gràcia consistí en la lectura de quatre poemes que el codonyerà ha escrit en el transcurs dels anys en honor de Desideri. Mònica Sales tancà l’acte donant entrada al sentit i ben triat recitatiu de poemes de Desideri per part d’Emigdi Subirats, acompanyat al violoncel per Ferran Benaiges. Totes les intervencions van estar molt aplaudides pels lombartians assistents.

                                                                                                              Lluís Roig

  

Concerts de Raimon

Quatre concerts de Raimon al Palau de la Música de Barcelona, el dies 8, 9, 10 i 11 de maig, quatre grans èxits, amb Miquel Blasco a la guitarra, Joan Urpinell a l’altra guitarra, Pau Domènech, clarinet i Fernando Serena al contrabaix.

Jo puc parlar del concert del diumenge 11, perquè hi era present. Un esplèndid concert que va començar amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, interpretant Cançó de les mans i Al vent. Raimon, arribat al Palau després d’haver estat distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, com a reconeixement a la seua obra, es sentia bé, ningú ho pot dubtar. Foren moltes les cançons que va cantar, cançons noves i cançons històriques. Aparegueren els poetes de llengua catalana Rois de Corella, Ausiàs March i Joan de Rimoneda, i altres més recents com Pere Quart i Espriu.

Amb fluïdesa, però molt planificadament, alternava les cançons pròpies amb els textos dels esmentats poetes, dissenyant un recorregut autobiogràfic. Records, emoció, poesia, sentiments i música omplien el Palau. La veu de Raimon, especialment cultivada, es desplaçava de la tendresa al crit —La nit— , de la sensibilitat a la protesta, una veu amb tots els matisos i molt potent. Pura emoció i millor que mai. El públic va aplaudir de debò, i amb quatre bisos acabà el concert: Veles e vents, Jo vinc d’un silenci, Qui perd els orígens: perd la identitat i —després de força crits de “in, inde, independència” i estelades desplegades— Al vent, cantat per tots.

Falten només tres dies per complir-se el 46è aniversari de l’històric concert de Raimon a la Facultad d’Econòmiques de Madrid, el 18 de maig de 1968, que recordo amb molta emoció encara, jo era un més dels 6000 que omplíem el hall de la Facultat. Aprofitant l’avinentesa publico uns quans documents d’aquell concert que he conservat d’ençà del llunyà 1968: una papereta d’anunci del concert amb el preu de l’entrada, una fotografia, en la qual m’he pogut descobrir molt recentment, i les lletres de les cançons del concert traduïdes al castellà per Gabriel Celaya, José Hierro, José A. Goitisolo i Jorge Luis Gusils. Tot imprès toscament mitjançant les multicopistes d’aquells temps, anomenades “vietnamites”. Artur Quintana em va comentar en certa ocasió l’error de traducció de José Hierro en la Cançó de les mans: “Mans dels que maten, brutes” ho va traduir com “Manos salvajes del que mata”. Ho podeu comprovar si mireu la còpia de les lletres del concert que penjo. (Lletres cançons en pdf)

Jornada Recercat 2014

D’acord amb el programa, els actes es van anar desenvolupant durant tot el dissabte i diumenge al matí. Inaugurada la Fira d’Entitats a la planta baixa de l’edifici Arts Santa Mònica de la Rambla de Barcelona per part de les autoritats, actuà l’Esbart Català de Dansaires. Des de les 10 h el públic assistent visitava ja els diferents estands dels centres de estudis. De 10,30 a les 12 va tenir lloc la primera taula rodona sobre “Cultura, territori i identitat en l’àmbit lingüístic català”, i de 12,30 a les 14, la segona sobre “Cultura, educació i tecnologies de la informació” Després del dinar a les Reials Drassanes continuaren els actes amb una tercera taula rodona sobre “Complicitats necessàries en el segle XXI”. El diumenge a les 12 intervingueren els centres d’estudis, analitzant les diferents experiències respecte el patrimoni i problemàtiques.

Com s’anunciava al programa, des del diumenge dia 4 van haver-hi visites guiades per diferents indrets de Barcelona i conferències, fins al dia 11. Cal esmentar també les tres exposicions al voltant de l’espai de la Fira d’Entitats i la mostra de materials didàctics i d’audiovisuals. Un èxit d’organització i assistència.

Lliurament dels X Premis Recercat 2014

Al Palau de la Generalitat de Barcelona, el 9 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament dels X Premis RECERCAT (Institut Ramon Muntaner), acte principal de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana del 2014. Els premiats van estar: Antoni Lluís Carrió (in memoriam) de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després de les paraules de glossa envers els premiats per part del conductor de l’acte, i de Narcís Figueres i Rosa Sesé, van rebre els guardons —de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Siurana i de Josep Santesmeses, president del la CCEPC— la vídua de d’Antoni Lluís Carrió i la presidenta del Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després dels agraïments d’ambdues, intervingueren els senyors Josep Santesmases, Jaume Siurana i el conseller de Cultura de la Generalitat, posant de relleu la gran tasca cultural i de recerca dels Centres d’Estudis i el seu paper fonamental com a activistes recuperadors dels passat i ferms impulsors del futur per totes les terres de parla catalana.

L’acte es va tancar amb la intervenció de Josep Miquel Gràcia de l’Associació Cultural del Matarranya, presentant l’Any Desideri Lombarte (1989-2014) i llegint uns poemes que els assistents, que omplien la sala, van gaudir de debò.

 Lluís Roig

Nota: enregistrament de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=EVBxsLd0Wyk

Si voleu veure la intervenció de Josep Miquel Gràcia, només us cal avançar manualment el vídeo fins que la trobeu, gairebé el final.

Desideri Lombarte una veu del Matarranya

A la Sala Graus del Campus de Terres de l’Ebre (Tortosa) de la URV, a les 19 el dijous 15 de maig, intervindran Artur Quintana, Josep Miquel Gràcia i Emigdi Subirats acompanyat al violoncel per Ferran Banaiges, en l’acte “Desideri Lombarte una veu del Matarranya”