Viena

viena-3

Salutacions des de Viena. Palau Bellvedere

 

 

Praga

Salutacions des de Praga.

reloj-astronomico-praga

On són els professors de LAPAO?

clases_catalan2--644x362

Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adonat l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerar el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.

Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes­—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…

Article d’ABC

L’arbre del raonament

 

Ramon-llull-arbre

Del meu poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…

En el temps:
un espai.

Sota l’arbre:
l’ombra.

A les mans:
una idea.

Si venim:
una flor.

Dins del llibre:
un somni.

Quan marxem:
un plor.

Sobre el mar:
una ona.

Sense espai:
no és el temps.

TV3 hauria de tancar la meitat dels canals

tv3

El govern espanyol vol que la Generalitat de Catalunya tanqui la meitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de vuit a quatre. Així ho ha explicat el conseller Francesc Homs, que ha alertat que la decisió afectava el “cor del funcionament” de la televisió pública i que podria suposar la renúncia a l’alta definició o “enterrar de manera definitiva” la reciprocitat amb les Illes Balears i el País Valencià. La decisió del govern espanyol es prendria amb tots els canals públics, de manera que faria que els canals de TVC es deixessin de veure a les Illes, on s’emeten a través del segon múltiplex d’IB3. (Notícia completa a VilaWeb)

A Tortosa s’homenatjà a Desideri Lombarte

Desideri a Tortosa 1

Desideri a Tortosa 2Desideri a Tortosa 3Desideri a Tortosa 4La Universitat Rovira i Virgili i Omnium Cultural de Tortosa van homenatjar a Desideri Lombarte el passat 15 de Maig, mitjançant l’acte “Homentge a Desideri Lombarte, una veu del Matarrananya”. Va obrir l’acte Mònica Sales, com a representant Antena Cultura Tortosa de la URV i moderadora de la taula amb unes paraules de benvinguda. Emigdi Subirats, com a representant d’Omnium Cultural explicà la idea de l’homenatge i el justificà lloant la figura del poeta pena-rogí. Tot seguit, Artur Quintana va desenvolupà una detallada biografia de Desideri, des dels primers anys de vida al Mas de Molinar, l’entorn familiar, les primeres lletres, els estudis als Escolapis d’Alcanyís, el treball a Barcelona, la seua dolença esdevinguda massa d’hora, i per sobre de tot, destacà, Artur Quintana, la gran tasca literària de l’escriptor i activista cultural, en un període tan curt, només 8 anys. Cal posar de relleu de la intervenció d’Artur Quintana, l’encert d’haver-hi seleccionat de l’Epistolari de Desideri Lombarte, alguns escrits de Desideri força clarificadors del pensament del poeta i de l`home preocupat per l’esdevenir del català a l’Aragó. Després Monica Sales va donar la paraula a Josep Miquel Gràcia, el qual parlà de l’Any Desideri Lombarte i esmentà el reguitzell d’actes que l’Associació Cultural del Matarranya i altres institucions han portat i portaran a terme. La segona part de la intervenció de Gràcia consistí en la lectura de quatre poemes que el codonyerà ha escrit en el transcurs dels anys en honor de Desideri. Mònica Sales tancà l’acte donant entrada al sentit i ben triat recitatiu de poemes de Desideri per part d’Emigdi Subirats, acompanyat al violoncel per Ferran Benaiges. Totes les intervencions van estar molt aplaudides pels lombartians assistents.

                                                                                                              Lluís Roig

Desideri a Tortosa 5JPGDesideri a Tortosa 6JPG   

Concerts de Raimon

Raimon al Palau 2014

Quatre concerts de Raimon al Palau de la Música de Barcelona, el dies 8, 9, 10 i 11 de maig, quatre grans èxits, amb Miquel Blasco a la guitarra, Joan Urpinell a l’altra guitarra, Pau Domènech, clarinet i Fernando Serena al contrabaix.

Jo puc parlar del concert del diumenge 11, perquè hi era present. Un esplèndid concert que va començar amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, interpretant Cançó de les mans i Al vent. Raimon, arribat al Palau després d’haver estat distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, com a reconeixement a la seua obra, es sentia bé, ningú ho pot dubtar. Foren moltes les cançons que va cantar, cançons noves i cançons històriques. Aparegueren els poetes de llengua catalana Rois de Corella, Ausiàs March i Joan de Rimoneda, i altres més recents com Pere Quart i Espriu.

Amb fluïdesa, però molt planificadament, alternava les cançons pròpies amb els textos dels esmentats poetes, dissenyant un recorregut autobiogràfic. Records, emoció, poesia, sentiments i música omplien el Palau. La veu de Raimon, especialment cultivada, es desplaçava de la tendresa al crit —La nit— , de la sensibilitat a la protesta, una veu amb tots els matisos i molt potent. Pura emoció i millor que mai. El públic va aplaudir de debò, i amb quatre bisos acabà el concert: Veles e vents, Jo vinc d’un silenci, Qui perd els orígens: perd la identitat i —després de força crits de “in, inde, independència” i estelades desplegades— Al vent, cantat per tots.

Raimon 2067

Falten només tres dies per complir-se el 46è aniversari de l’històric concert de Raimon a la Facultad d’Econòmiques de Madrid, el 18 de maig de 1968, que recordo amb molta emoció encara, jo era un més dels 6000 que omplíem el hall de la Facultat. Aprofitant l’avinentesa publico uns quans documents d’aquell concert que he conservat d’ençà del llunyà 1968: una papereta d’anunci del concert amb el preu de l’entrada, una fotografia, en la qual m’he pogut descobrir molt recentment, i les lletres de les cançons del concert traduïdes al castellà per Gabriel Celaya, José Hierro, José A. Goitisolo i Jorge Luis Gusils. Tot imprès toscament mitjançant les multicopistes d’aquells temps, anomenades “vietnamites”. Artur Quintana em va comentar en certa ocasió l’error de traducció de José Hierro en la Cançó de les mans: “Mans dels que maten, brutes” ho va traduir com “Manos salvajes del que mata”. Ho podeu comprovar si mireu la còpia de les lletres del concert que penjo. (Lletres cançons en pdf)

Raimon 1066JMGràcia en el recital de Raimon