Els Proms, normalment coneguts com els Proms de la BBC (nom complet en anglès: The Henry Wood Promenade Concerts presented by the BBC) són un cicle de concerts diaris de música clàssica orquestral, que tenen lloc anualment des de mitjans de juliol fins a mitjan setembre. Aquests concerts van ser fundats per l’empresari Robert Newman i el director d’orquestra Henry J. Wood, que va dirigir el primer concert el 10 d’agost de 1895 al Queen’s Hall. La destrucció d’aquest auditori durant un bombardeig de la Segona Guerra Mundial va obligar els Proms a buscar una altra sala de concerts que, a partir d’ençà fins avui, ha estat predominantment el Royal Albert Hall de Londres.
Proms és el diminutiu de Promenade concerts, un terme que sorgeix a partir de la pràctica inicial dels espectadors de passejar per algunes àrees de l’auditori durant el concert. Avui en dia, el terme es refereix a l’ús de zones on els espectadors romanen dempeus (a les galeries i al centre de l’auditori), per als quals les entrades són molt més barates que en els seients reservats. Els espectadors dels Proms, particularment els que es queden dempeus, són normalment coneguts com “prommers”.
El 28 de juny passat, l’establiment Werner de Barcelona va cloure el cicle de xerrades musicals de 2013-2014 amb 120 anys de PROMS: “class and culture” i música a càrrec del professor Calderón, tan habitual i reconegut en Werner Música per la seva mestria, didactisme i esbargiment. Aquesta xerrada estiuenca va ser una “promenade” audiovisual i multimèdia per aquell fenomen anglès que ha fos durant 120 anys la middle and working class mitjançant la música, els intèrprets i el públic.
Cal dir que Carlos Calderón va combinar en la seua exposició el concepte i desenvolupament històric de les classes socials a la Gran Bretanya, i per afinitat les de la resta del Continent, des de la fundació dels festivals londinencs —burgesia versus proletariat— fins l’època actual, amb el propi devenir del festival, I així parlà del gusts de l’aristocràcia: música clàssica, teatre, literatura, dansa, pintura, escultura, òpera… I els de la classe mitjana: jazz, música lleugera, sèries i cinema de qualitat, musicals… I els de la classe treballadora: pop rock, telenovel·les, esports, cinema d’acció…
Ara tot és molt més complex i difícil de classificar, i la societat molt més encara, si admetem la definició de cultura de Pierre Bourdier, com “la capacitat, habilitat o competència per a la comprensió, gaudi, interpretació i crítica de béns culturals, juntament amb la possibilitat de produir-los i difondre’ls.
Obviament, el més importat de l’acte van ser les diverses exemples concrets d’actuacions musicals d’uns quants anys dels Proms, de tot tipus de música.
Los PROMS són una experiència secular única al món, malauradament no massa coneguda a Espanya. El cicles d’actes —xerrades i audicions— que organitza Vicenç Viguera al seu loft són una experiència impagable.
Filed under: Música | 2 Comments »