A Werner, 120 anys de PROMS: “class and culture” i música

Els Proms, normalment coneguts com els Proms de la BBC (nom complet en anglès: The Henry Wood Promenade Concerts presented by the BBC) són un cicle de concerts diaris de música clàssica orquestral, que tenen lloc anualment des de mitjans de juliol fins a mitjan setembre. Aquests concerts van ser fundats per l’empresari Robert Newman i el director d’orquestra Henry J. Wood, que va dirigir el primer concert el 10 d’agost de 1895 al Queen’s Hall. La destrucció d’aquest auditori durant un bombardeig de la Segona Guerra Mundial va obligar els Proms a buscar una altra sala de concerts que, a partir d’ençà fins avui, ha estat predominantment el Royal Albert Hall de Londres.
Proms és el diminutiu de Promenade concerts, un terme que sorgeix a partir de la pràctica inicial dels espectadors de passejar per algunes àrees de l’auditori durant el concert. Avui en dia, el terme es refereix a l’ús de zones on els espectadors romanen dempeus (a les galeries i al centre de l’auditori), per als quals les entrades són molt més barates que en els seients reservats. Els espectadors dels Proms, particularment els que es queden dempeus, són normalment coneguts com “prommers”.

El 28 de juny passat, l’establiment Werner de Barcelona va cloure el cicle de xerrades musicals de 2013-2014 amb 120 anys de PROMS: “class and culture” i música a càrrec del professor Calderón, tan habitual i reconegut en Werner Música per la seva mestria, didactisme i esbargiment. Aquesta xerrada estiuenca va ser una “promenade” audiovisual i multimèdia per aquell fenomen anglès que ha fos durant 120 anys la middle and working class mitjançant la música, els intèrprets i el públic.

Cal dir que Carlos Calderón va combinar en la seua exposició el concepte i desenvolupament històric de les classes socials a la Gran Bretanya, i per afinitat les de la resta del Continent, des de la fundació dels festivals londinencs —burgesia versus proletariat— fins l’època actual, amb el propi devenir del festival, I així parlà del gusts de l’aristocràcia: música clàssica, teatre, literatura, dansa, pintura, escultura, òpera… I els de la classe mitjana: jazz, música lleugera, sèries i cinema de qualitat, musicals… I els de la classe treballadora: pop rock, telenovel·les, esports, cinema d’acció…

Ara tot és molt més complex i difícil de classificar, i la societat molt més encara, si admetem la definició de cultura de Pierre Bourdier, com “la capacitat, habilitat o competència per a la comprensió, gaudi, interpretació i crítica de béns culturals, juntament amb la possibilitat de produir-los i difondre’ls.

Obviament, el més importat de l’acte van ser les diverses exemples concrets d’actuacions musicals d’uns quants anys dels Proms, de tot tipus de música.

Los PROMS són una experiència secular única al món, malauradament no massa coneguda a Espanya. El cicles d’actes —xerrades i audicions— que organitza Vicenç Viguera al seu loft  són una experiència impagable.

Entreu: BBC Proms 2013

La magrana

Del Poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…

Balàustia
granada,
granat
als grans,
més petits
que grans.

En esmicolar-te,
el gust es granula
en dehiscent presència
d’herència de color
de calze i flor
i gotimall de sang.

 

 

La Trobada d’ASCUMA vista per “La Comarca”

El diari “La Comarca” d’Alcanyís ha vist la Trobada d’ASCUMA  d’aquesta manera (crònica d’Emma Zafón): “Ascuma urgeix normalitzar l’ús del català en la vida pública i el col·legi”.

Entreu a: La Comarca

Trobada d’ASCUMA a Pena-roja

El 21 de juny es celebrà la 24ª Trobada Cultural del Matarranya a Pena-roja de Tastavins commemorant dues efemèrides importants: el 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte i també els 25 anys d’existència de l’Associació Cultural del Matarranya.

Es fregaven les 12 hores quan l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, obria els actes al Replà del Rosari, davant de la casa de Maties Pallarès on va viure en Desideri, donant la benvinguda als assistents, El sol començava a entrar al carrer, tot i que dos tendals blancs, a la manera d’un carrer de Sevilla a l’estiu, que penjaven d’ambdues bandes el carrer, feien el possible per entrebancar la seua lenta, però inexorable carrera. Gairebé ho aconseguiren.

La presentació i coordinació dels actes va estar a càrrec de María Dolores Gimeno, vicepresidenta d’ASCUMA, per delegació del president, Josep Maria Baró, el qual no pogué assistí als actes per motius personals. Oberta la taula rodona, parlà en primer lloc Carles Sancho dels orígens de l’Associació, dels seus impulsors, dels seus primers objectius, de les dates i llocs de la seua creació i del primer president, Antoni Llerda de Queretes. Després Artur Quintana va parlar de l’evolució durant el període dels dos següents presidents, José Manuel Aragonès i José Querol de la Freixneda, fent esment de l’evolució de les col·leccions i actes reivindicatius. Del llarg període de presidència de Hipòlit Solé, de Nonasp, parlà ell mateix. Tretze anys és un període massa llarg per a condensar-lo en deu minuts. Destacarem del seu període, el gran creixement de socis, l’organització material i formal de l’Associació i el creixement dels seus pressupostos. José Miguel Gràcia, de la Codonyera, amb un to nostàlgic i d’agraïment als companys i a l’Associació, recordà la seua tasca i el seu acomiadament dels quatre anys del càrrec. María Dolores Gimeno va llegí l’escrit del president carregat de paraules amistoses i d’ànim a l’associació, excusant la seua assistència. Una animada tanda de preguntes i respostes tancà la taula redona.

Tot seguit i amb la presència de la subdirectora de l’Instituto de Estudios Turolenses, es van presentar els llibres de la col·lecció “Lo Trinquet”: Les aventures del sastre Roc d’Arça de Desideri Lombarte, per part de Carles Sancho i Menú: la cuina del cor de Cesc Gil, per part d’Artur Quintana i amb unes paraules de l’autor.

Després d’un animat dinar de germanor, María Dolores Gimeno, al mateix indret del matí, va presentar el poemari de Juli Micolau Àtic antic, intervenint també l’autor recitant alguns poemes. Marta Momblant, amb una inesperada escenificació d’una de les cartes del seu llibre Resposta a cartes impertinents sobre l’Aurelia Capmany, va moure les consciències dels homes. El grup “La Quiquereta” de Pena-roja clogué l’acte amb la lectura de Lo pobre llop del Desideri. Va ser un encert l’elecció del lloc dels actes, i així, el nombrosos assistents ho van corroborà.

A la plaça de l’Església, davant d’una Taverna Reivindicativa, tingueren lloc xerrades reivindicatives sobre les polítiques d’aigües del Pantà de Yesa, el riu Bergantes i el Delta de l’Ebre.

–

Com a cloenda de la jornada, al Saló Cultural, ple de gom a gom, actuà Turnez&Sesé passades les 20 h. Una primera part de cançons amb versos d’en Desideri, salpebrades de petits recitatius com a introducció, i una segona dedicada a altres poetes catalans, meravellaren com sempre al públic. Un èxit total.

Passada la mitjanit, un llarg concert de Franja Rock —Boikot+Atzembla+Vadebo+La Llitera Tropical— concentraren als jovents per unes hores amb unes “birres” i molta alegria”.       

Tres dies a Viena (III)

Les últimes fotografies del viatge.

Reunió Cens d’entitats de foment de la llengua catalana

El Cens d’entitats de foment de la llengua catalana agrupa fundacions i associacions que duen a terme activitats per fomentar la llengua catalana, dins del seu àmbit d’actuació. S’entén per foment de la llengua catalana la realització d’activitats que promouen actituds positives envers el català o tendeixen a incrementar-ne el coneixement o l’ús entre la població en general o en col·lectius contrets. L’Associació Cultural del Matarranya forma part d’aquest Cens.

Presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Ferran Mascarell va tenir lloc el passat 17 de juny, al Palau Moja de Barcelona, la reunió Cents d’entitats de foment de la llengua catalana. A la taula, acompanyant al president, la directora General de Política Lingüística, Ester Franquesa i Marta Xirinacs. tècnica de Planificació Lingüística.

Obrí l’acte el conseller agraint als assistents, representants de les entitats, la seua presència, Va fer esment a la importància del català com a 9a llengua d’Europa. La directora General atribuí el creixement del cens d’entitats —va camí de les 140— a l’acció del govern, però per sobre de tot, als dirigents i als milers de persones que treballen a les entitats culturals. El català guanya presència dia rere dia, evitant una societat dual. Després van intervenir representants de deu entitats, ben diverses en els seus orígens, objectius primers i territoris, però totes elles compromeses amb la defensa del català. Va fer la cloenda el conseller, posant en valor el treball de les entitats de foment de la llengua, de voluntat incombustible, i tan necessari segons s’ha demostrat. Rellegint el passat, confià en superar els reptes actuals i del futur. La cultura i la llengua són les bases més importants per la supervivència d’un poble, digué entre altres coses.

Un curs sobre les llengües a la Universitat de Saragossa

Els dies 9, 10 i 11 de juliol, la Universitat de Saragossa, mitjançant la Facultat de Psicologia i Sociologia, planteja un curs sobre les llengües d’Aragó, en el qual es combinaran aspectes teòrics amb aspectes pràctics. Estarà centrat en les llengües i les noves tecnologies i en aspectes sociolingüístics de l’aragonès i el català a l’Aragó.

El curs està acreditat amb dos CTS convalidables amb assignatures de la Universitat i puntuarà per a la baremació de les llistes de professorat d’aragonès i català.

Programa del curs

Consellera Serrat, la Magnànima

Fotografia de l’Heraldo

La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va assegurar el dijous 12 de juny que a la Comunitat autònoma “no s’ha prohibit” l’ensenyament del català, si bé reclamava que “tenim l’obligació de defensar les nostres modalitats lingüístiques”. Així ho va assenyalar la consellera en la seua compareixença al ple de les Corts, a proposta del grup parlamentari de Chunta Aragonesista (CHA), per informar del desenvolupament i aplicació de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.

Quina meravella, senyora Serrat! Quina comprensió i magnanimitat de part seua i de tot el govern del PP-PAR! A l’Aragó no han prohibit “encara” l’ensenyament del català, ni sortir al carrer en texans, ni ensenyar a nedar als nens, ni prendre un cervesa després de les set de la tarda, ni obliguen a portar catxirulo a la plaça del Pilar, ni han aprovat cap llei que ordeni fuetejar a qui gosi parlar català a l’esmentada plaça saragossana, ni tan sols han prohibit menjar torró d’Alacant, ni beure cava del Penedès. Són vostès uns grans lliberals, és vostè una gran indulgent i generosa. Suposo senyora consellera que vostè volia dir que “encara” no s’havia prohibit l’ensenyament del català a les escoles d’Aragó en general, i de la Franja en particular. El que no va dir és que només havien prohibit el nom del català de la Franja, perquè no existia aquesta llengua, esclar, segons vostès, malgrat que es parla des de fa molts centenars d’anys. Tampoc va dir que no hi ha cap institució científica o acadèmica, ni cap persona instruïda i amb un xic de seny, que estiguin d’acord amb la seua llei. Miri, senyora Serrat, vostè sempre serà coneguda, s’hi posi com s’hi posi, com la senyora del LAPAO. Vostè va nàixer amb barretina, però un bon dia la canvià per un catxirulo anticatalà que l’impedeix veure la realitat i no distingir el coneixement científic de les llengües de la manipulada i interessada expressió, dita, popular. Té el catxirulo tan ben aferrat que fins i tot li priva del sentit del ridícul, senyora LAPAO.

No sé si per curiositat analítica dels seus pensaments, o per una morbosa, en tant que enjogassada, forma de voler interpretar els seus sentiments, més d’una vegada he pensat que li produiria molta satisfacció prohibir el català a l’Aragó. De bon grat invitaria a una copa d’un bon cava a aquell que em donés proves afirmatives fefaents de la meua sospita.

De preguntes retòriques estan plens els mitjans de comunicació. Jo, per no ser menys, des de la modèstia de Lo Finestró li pregunto: ens podria explicar, senyora Serrat, la Magnànima, que pensa fer per defensar i protegir les modalitats lingüístiques d’Aragó? Ha passat un any i no han fet res de res: qui dia passa, any empeny. Amb quins equips professionals compta? Fins on arriba els seu pressupost per acomplir les obligacions que l’imposa la seua llei?. Fixi-s’hi si hagués estat fàcil fer una llei de llengües amb només un article: “Queda derogada la llei del PSOE i la CHA”. Ara no seria la senyora LAPAO, ni hauria de pensar, si és que ho fa, en la manera de protegir i defensar totes i cadascuna de les innumerables modalitats lingüístiques —lapaos i lapapyps i totes les seues derivacions, comarcals, locals i familiars— que s’estenen per tot l’Aragó. En quin bullit s’han ficat, senyora Dolors Serrat, millor dit, señora Dolores Serrado! Consellera, com a cada porc li arriba el seu Sant Martí, bon vent i barca nova! Ja fa massa temps que penso que amb vostès no hi ha res a fer.

Tres dies a Viena (II)

El Barri dels Museus (Museums Quartier Wien) (MQ) és un dels deu recintes culturals més grans del món. Situat on acaba el casc antic, on van estar antigament les cavallerisses imperials, reuneix en una superfície de 60.000 m2 instal·lacions amb els gèneres artístics més diversos, restaurants, cafès i botigues en edificis barrocs barrejats amb arquitectura moderna.

Tres dies a Viena (I)

Les arrels de la ciutat es troben en els primers assentaments de celtes i romans que es transformen en una ciutat medieval i barroca esdevenint la capital de l’Imperi Austro-Hongarès. És ben coneguda per interpretar un paper essencial com a centre de música líder a Europa, a partir de la gran època del classicisme vienès a través de la primera part del segle XIX. El centre històric de Viena, és ric en conjunts arquitectònics, incloent-hi castells barrocs i jardins, així com la Ringstraße de finals del segle XIX plena de grans edificis, monuments i parcs.

Diferents estudis situen la ciutat de Viena com una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món: en un estudi de 2005 a 127 ciutats del món, The Economist Intelligence Unit la classificà en primer lloc (empatada amb Vancouver, Canadà) i en l’enquesta de 2011 sobre 140 ciutats Viena va ocupar el segon lloc, darrere de Melbourne). Durant tres anys consecutius (2009-2011), la consultoria de recursos humans Mercer, la situa en el primer lloc en la seva enquesta anual sobre la “qualitat de vida” duta a terme en centenars de ciutats arreu del món.