Un sostre sense llentiscle

Pistacia lentiscus 06

(Del poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…)

Un arbret
de garriga i sotabosc.

De les rames
i les fulles, aspra olor.

Fruits vermells,
quan maduren: la negror.

A la caseta del camp,
mort l’espai —oblit d’història—,
els pals despullats hi resten.
Esperen el llentiscle per vestir-se
—embafats de sols i llunes—
i l’argila per sentir-se.
Si no fossin d’olivera,
pols serien.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: