Dos arbres virtuals

Dos arbres virtuals

(Del poemari D’arbres, flors fruits i llavors…)

Dos arbres sense nom, amb braó s’estrenyen a tota hora:
braços i mans dansen ritmes verges en temptar límits ignots.

El fregament de fulles, rames, branques i el desig dibuixat dins del blau
omplen el moviment de força i el palpeig de sensualitat
i hi pinten l’horitzó d’ombres xineses d’imponent factura.

Dos arbres virtuals,
crescuts en terra virtual
i de virtuals llavors,
em fan viure amb la il·lusió encesa d’un ocàs immortal.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: