S’abraonen el blanc i el blau
de núvols del capvespre
per enfonsar el sol
d’un trist agost a la Codonyera.
Mai més la Valera veurà l’espectacle.
Tocaran les nou i totes les hores,
noves i buides.
Sempre s’aixoplugarà
al meu record
el so potent i etern de la Valera.
Somni d’agost, desig de miracle
en primavera.
Filed under: Poesia |
Lo Finestró 
Deixa un comentari