1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya

Cartell Jornada 30AnysECatala_4 d’oct_Pena-roja

Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja-1

Llum d’estrelles

 

Del poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…

Si brollés el sol de la terra,

l’ombra dels arbres

il·luminaria les estrelles.

Scala Dei: una bona excursió

A qui vulgui dedicar un dia per fer una excursió per terres del Priorat, li recomano una visita a la Cartoixa d’Scala Dei i al celler del mateix nom.

La cartoixa

La cartoixa d’Escaladei es troba en el fons d’una vall, protegida per la serralada de Montsant. Es va fundar el 1194 amb el propòsit de fixar un poblament en terres acabades de conquerir i va ser la primera cartoixa de la península Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran senyor feudal de tota la comarca del Priorat. Entre el segles XVI i XVII visqué un gran període d’esplendor. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres propietat de l’Església i els saquejos produïts durant les revoltes populars van marcar l’abandonament i una profunda degradació del conjunt. Part d’aquell esplendor es pot contemplar i intuir actualment després de les restauracions.

El celler

El Celler d’Scala Dei va ser fundat per les famílies que el 1840 van comprar la cartoixa, D’aquest celler en van sortir les primeres ampolles de vi Priorat, el 1878, camí de l’Exposició Universal de París. Vins que encara avui dia s’envelleixen a l’antiga cava dels cartoixans, del segle XVII, oberta exclusivament a les visites guiades.

Al web del Celler es diu: “Hem callat i hem escoltat. Hem trencat el temps. Hem enfonsat les mans a la terra i hem sentit el seu batec. Ens hem impregnat de les veus del vent i del silenci. I, des de les vinyes d’alçada, hem deixat que el paisatge parli. Hem obeït el dictat genuí del Montsant. El prec silent de la Cartoixa. Les veus dels homes que, de generació en generació, han modelat els ceps. Les paraules aspres i autèntiques de la terra del Priorat. El sòl de llicorella i argila. La provocació de la garnatxa. Hem pres un glop del passat per a guanyar el futur. Som ànimes de vi. Fetes de terra, pensaments i emocions. Un lligam entre els nostres pares i els nostres fills. El fruit d’un temps i d’un espai. Un glop de vida.” Qui gosaria millorar a questa descripció!

Del Celler el més interessant és fer un tast del diferents vins, provinents de les varietals de raïms, garnatxa negra, carinyena, cavernet i syrah, plantades als estrets marges i terrasses de còdols, pissarres i llicorella. Recordo que a mitjans dels 70 van fer una visita a Scala Dei —el Priorat no era el que és ara—, i vam comprar unes ampolles. La senyora propietària que ens va ensenyar el Celler ens va dir: d’aquest vi i d’altres del Priorat es parlarà molt en el futur. Em sembla que no varem pagar més de cent pessetes per ampolla, avui, el poc que resta d’aquella collita, es ven a 125 euros.

I per acabar un dinar als petits restaurants de la plaça i del carrer d’entrada, especialitzats en llesqueria i en la cuina tradicional catalana.

Prohibició del català a l’IES de Vall-de-roures

Notícies d’última hora

Segon fonts coneixedores del tema, demà dilluns hi ha prevista una visita de la inspecció de Terol a l’IES de Vall-de-roures per informar de la prohibició de fer català al centre, perquè és il·legal.

La estupidesa no deixar de créixer. O es mobilitza la gent o la batalla contra l’extermini del català està perduda.

Fins on pot arribar l’estupidesa?

La notícia:

L’equip directiu de l’escola CRA Tastavins, de Pena-roja (Matarranya), ha decidit deixar d’oferir català com a assignatura optativa i ha passat a denominar-la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, circumloqui amb les sigles “Lapao” amb què la llei de llengües d’Aragó aprovada pel govern del PP i el PAR l’any passat ha batejat el català de la Franja. Com si es tractés d’una nova assignatura diferent, la direcció del centre ha enviat una carta als pares perquè firmin si volen que els seus fills la cursin durant tota la primària, com ja van fer en el seu dia amb l’assignatura de català, que s’imparteix com a optativa en centres educatius de la Franja des del curs 1984/85.

Es dóna el cas que la professora de la nova assignatura serà la mateixa professora de català, que aquest curs haurà d’impartir llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental a primer, tercer i cinquè, i català a segon, quart i sisè, ja que, segons l’equip directiu del centre, la implantació de la “Lapao” va lligada a la implantació de la llei espanyola d’educació, que comença amb cursos imparells. Una membre de l’equip directiu va dir ahir a aquest diari que la decisió ha estat “obligada” per la conselleria d’Ensenyament i Cultura d’Aragó, i que el programa curricular de la nova assignatura serà “el mateix que es feia amb el nom de català”, tot i que amb més lèxic propi de la zona. Un 80% d’alumnes del centre feien català fins ara.

Tot i això, cap altre centre educatiu de la Franja consultat ha pres una decisió semblant, i mantenen l’assignatura de català sense canviar-li el nom, amb l’acord tàcit amb la conselleria de no aplicar el canvi de denominació per evitar problemes: fins ara, la Generalitat concedeix el nivell B de català als alumnes que estudien i superen l’assignatura a la Franja, i els mestres hi poden exercir amb el títol de català i no se’ls demana cap canvi a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, que no té cap titulació enlloc. Tot i això, entre la comunitat educativa hi ha el temor que el cas del CRA Tastavins pugui estendre’s més endavant i, per qüestions ideològiques, altres directius de centres ho apliquin. “Han volgut ser més papistes que el papa i posar la denominació artificial allà on ningú la demanava”, ha explicat Pepa Nogués, professora de català a l’ES Vall-de-Roures.

Comentari:

El còctel d’anticatalanisme, de ràbia, de falta de vergonya, d’ànsies d’aniquilament de les llengües pròpies, d’ignorància, de mala fe i de menyspreu del coneixement científic, del PP i del PAR, tot barrejat amb una manca d’autoestima de la llengua i cultura pròpies per part d’una gran majoria d’aragonesos, va donar lloc a una Llei de Llengües coneguda com la Llei del Lapao i del Lapapyp. Més que llei ha estat una riota gairebé universal. Com el PP i el PAR no tenen vergonya, la riota no ha produït cap efecte. Com el seu anticatalanisme està fixat als gens d’aquests partits faran el que sigui per mantenir-se en la seua estupidesa. El seu partidisme i el vergonyós desig de treure vots d’uns col·lectius desinformats i per tant enderiats, els desendolla de la raó i el coneixement científics. Seguirà per molt temps tanta estupidesa? Si voleu ho diré més suament, quan trigarà a imposar-se el sentit comú? Tan de bo no es donés un altre cas com el del CRA Tastavins.

Avui voten a Escòcia i demà…?

Avui voten a Escòcia en llibertat. Qualsevol que sigui el resultat estic convençut que guanyaran els escocesos i la democràcia. Si guanya el sí serà un exemple de com es poden formar les fronteres tenint en compte el desig dels ciutadans, i no com ha succeït en el passat a la gran majoria dels països que han estat fixades mitjançant guerres, revolucions o matrimonis reials de conveniència. Si guanya el no, la democràcia també guanyarà i els escocesos tindran mes competències (devolution max) i millor consideració per part de Londres, i la Gran Bretanya seguirà sent la Gran Bretanya.

La diferència amb el cas català i Espanya és abismal. No hi ha cap mena de dubte que més del 75 per cent dels catalans volen exercir el dret de decidir: el dret de decidir de prendre un camí diferent del d’Espanya. És ben cert també que la majoria de les persones que es van manifestar a Barcelona el dia 11 demanaven directament la independència. Algú podrà dir que el problema és només català quan realment és un problema de tots els espanyols, més enllà dels catalans. El més efectiu per resoldre o reduir un problema és cercar-hi les solucions. En el cas català, el govern d’Espanya, no resol el problema i a més en crea un altre brandant la Constitució i amenaçant, en compte de cercar un camí, on la imaginació i la seducció haurien de ser les protagonistes. El resultat és l’augment del desig d’independència. Tot i que, el nombre real d’independentistes només el poden donar les urnes.

Jornada CINGA 2014

“Vil·la Fortunatus és, dins l’Aragó, un dels tres exponents més destacats de vil·la romana, al costat de les vil·les de la Loma del regadío, a Urrea de Gaén (Terol), i de La Malena, a Azuara (Saragossa).

Excepcional per la seua integritat, pels mosaics conservats i per albergar una basílica paleocristiana, en els darrers anys el jaciment (declarat, l’any 2004, Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Aragó) ha estat objecte d’una sèrie de treballs de condicionament que van culminar l’any 2008 amb el cobriment de les restes arqueològiques. I, més recentment, Vil·la Fortunatus s’ha integrat en la Xarxa de vil·les romanes d’Hispània.

Tot i les actuacions portades a terme, encara cal treballar en la millora de les condicions materials, l’aprofitament i la difusió del jaciment.

Per tot això, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, l’IEBC-IEA vol oferir propostes per a una major dinamització del jaciment i afavorir la col·laboració dels agents socials que puguen fer de Vil·la Fortunatus el reclam cultural i turístic que es mereix.”

JORNADA CINGA 2014, dissabte 27 de setembre

«Vil·la Fortunatus: passat i futur»

Lloc: Palau Montcada de Fraga

09:15 Recepció de visitants

09:30 Obertura de la jornada a càrrec de Pep Labat, president de l’IEBC-IEA

09:45 Conferència «Vil·la Fortunatus: contextualització històrica i geogràfica», a càrrec de Francesc Tuset, arqueòleg

10:30 «Vil·la Fortunatus dins de la Xarxa de vil·les romanes d’Hispània», a càrrec d’un representant de Patrimoni del Govern d’Aragó

11:00 Gustatio, aperitiu a la romana

11:30 Mostra d’experiències de dinamització de jaciments arqueològics a l’Aragó, Catalunya i Navarra

13:30 Reconeixement a Francisco Casas, guarda del jaciment de Vil·la Fortunatus

17:00 Visita de Vil·la Fortunatus amb animació teatral a càrrec del grup Génesis 2.0

La V catalana

(Publicat avui al Diario de Teruel               

Els mitjans de comunicació han informat abastament sobre la manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona, els estatals en general de forma parcial, esbiaixada o interessada i alguns barroerament. Els internacionals ho han fet de forma molt més objectiva. La V de la Diada ha estat una manifestació popular i transversal, possiblement la més gran demostració mai realitzada a Catalunya i Espanya, organitzada per associacions culturals i cíviques —Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural—, a les quals s’han sumat milers d’altres entitats de tot tipus. No ha estat Mas ni la Generalitat els organitzadors o abductors tal com s’insisteix fora de Catalunya. Sis-centes mil persones van formar una gran senyera en els 11 km de la V gegantina —Diagonal-Gran Via—, i a les voreres gent i més gent fins arribar als 1,8 milions. La gent demanava poder votar el nou de novembre tot i que l’eslògan més corejat va estar la independència. No sé que pensarà el lector, però que Espanya té un greu problema amb Catalunya es un fet irrefutable. El percentatge de catalans que no es senten còmodes dins de l’Estat espanyol va augmentant dia rere dia per les raons que siguin. Crec que són diverses i gairebé mai tingudes en compte per la gran majoria dels governs, partits polítics i ciutadans espanyols.

Intentar arreglar un greu problema polític mitjançant només l’aplicació de les lleis i la constitució, és voler creure en la immutabilitat social i política. És una fal·làcia que la realitat històrica desmenteix, i que només pot conduir a canvis sobtats. Si més no, la interpretació de les lleis i de les constitucions és tan diversa com la composició de les institucions encarregades de la interpretació.

En el problema català i en tants altres, es barreja la legalitat amb la legitimitat del poble, el qual demana els canvis. Jo no conec cap altra manera de cercar la solució d’un greu problema polític que no sigui el manifest de la voluntat popular. Sí hi ha formes de fer inclinar lícitament la voluntat del poble mitjançant la seducció i la comprensió, però deixant que s’expressi a les urnes. Crec que en el cas català això és voler tocar el cel amb la mà. I per acabar, quan una parella no poden conviure junts, sempre resta la solució de prendre camins diferents, perquè cap dels dos té dret de fer canviar els sentiments o raons de l’altre.

Amb la meitat

(Del poemari D’arbres. flors, fruits i llavors…

Foraviler tropical,
elegant i ert cocoter,
que mantens el fruit ben alt
—blanc, saborós i un xic esquerp.

Amb la meitat
buida,
beurem el vi del celler,
perdrem l’argument
i guanyarem l’infinit
i el sincretisme.
Si la lluna se’n va aviat,
hauríem de dir-li-ho al sol
amb sons d’un güiro cubà.

La Via Catalana 2014 als mitjans de comunicació

Dijous 11, com tothom sap, es celebrarà un any més la festa de la Diada a Catalunya. Sempre ha estat una festa reivindicativa, tot i que des del 2012 aquesta reivindicació s’ha transformat en una demanda col·lectiva d’exercir el dret de decidir envers la construcció d’un nou estat. No cal dir que la manifestació de l’any 2012, així com la Via del 2013 —cadena humana que hi travessà tota Catalunya—, van ser espectaculars i van tenir ampli ressò mundial.

Abans de continuar vull deixar clar que aquestes línies estan dirigides sobretot als lectors que no segueixen directament el tema als mitjans de comunicació catalans. La gran V que es vol dibuixar el dijous a la Gran Via i Diagonal amb el vèrtex a la Plaça de les Glòries, pràcticament ja té cobertes les inscripcions necessàries per pintar la gran senyera de 12 km. Pot ser la manifestació més nombrosa de la història de Catalunya.

Però anem al tema. Quina ha estat la informació dels mitjans de comunicació d’àmbit estatal fins a data d’avui? Em refereixo als diaris, ràdios i televisions. Poc o res han parlat de les convocatòries de l’Assemblea Nacional Catalana i Omnium, del significat de la V, de l’augment de les inscripcions, de la il·lusió popular, de la transversalitat del procés, de la força de la ciutadania que està empenyent als mateixos partits polítics. etc.,etc. En tot cas només s’estan referint al tema quan sorgeix algun problema o circumstància adversa, tractant d’enverinar el procés. “Embolica que fa fort”. Sempre que poden magnifiquen els adversaris del dret de decidir i les conseqüències negatives de la independència, quan lo que es demana és poder votar. Tant segurs n’estan del resultat?

Es podria deduir de l’actitud dels mitjans nacionals espanyols que els motiva el desig d’una Espanya gran i potent, i el seu sentiment patriòtic, podríem dir. També el seu respecte al procés de transició de la dictadura a la democràcia i a la Constitució. No negaré que alguna cosa pot haver d’això, però oblidant altres fets i sentiments, en aquest cas, dels catalans. Què us sembla si donem un pas més per entendre l’actitud i raons dels diaris, ràdios i televisions espanyoles —no catalanes— envers el tema català? Podríem analitzar per separat els tipus de mitjans, però per resumir el que vull dir, és suficient tractar-los conjuntament i que cadascú faci els plantejaments concrets. Quines estarien les conseqüències d’una Catalunya independent per als esmentats mitjans? Ras i curt, perdrien a curt o mig termini un percentatge important del seu negoci, les cadenes de TV podrien arribar al 20 per cent. No és prou motiu això per entendre el seu comportament? És estrany que disparin permanentment contra el moviment català pro independència? Penseu en la pèrdua de publicitat i/o vendes de diaris com el País, el Mundo, La Razón i ABC, de les cadenes de radio com la SER, la COPE, Onda Cero i altres, i per sobre de tot de les televisions com Antena 3, la Cuatro, la Sexta, Tele 5… Es crearien cadenes de TV privades a Catalunya o es potenciarien les existents. Les grans cadenes generalistes espanyoles, per sobreviure, haurien de muntar nous canals exclusivament catalans, la qual cosa exigiria grans inversions amb riscos potencials. Es segur que els sobraria personal a Madrid i els mancaria a Barcelona. No cal que comentem l’actitud de RTVE, els seus interessos són ben evidents. Segurament els diaris acabarien amb unes vendes gairebé testimonials. Els diaris catalans augmentarien les tirades molt probablement. Tantes i tantes coses canviarien! El que he dit és només un petit exemple. Cal pensar molt abans de distribuir les malaurances de la independència.

Qui sap què votaran els escocesos el dia 18? Sigui el que sigui practicaran el dret més democràtic, votaran. Anglaterra ofereix caramels als escocesos per a que no marxin, Espanya aixeca la sacrosanta i immutable Constitució, que es va canviar en una nit, i amenaça.