1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya

1-Jornada-Llengua-i-Escola-al-Matarranya

Cartell Jornada 30AnysECatala_4 d’oct_Pena-roja

Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja-1

Anuncis

Llum d’estrelles

 lum i arbres 2

Del poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…

Si brollés el sol de la terra,

l’ombra dels arbres

il·luminaria les estrelles.

Scala Dei: una bona excursió

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A qui vulgui dedicar un dia per fer una excursió per terres del Priorat, li recomano una visita a la Cartoixa d’Scala Dei i al celler del mateix nom.

La cartoixa

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERALa cartoixa d’Escaladei es troba en el fons d’una vall, protegida per la serralada de Montsant. Es va fundar el 1194 amb el propòsit de fixar un poblament en terres acabades de conquerir i va ser la primera cartoixa de la península Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran senyor feudal de tota la comarca del Priorat. Entre el segles XVI i XVII visqué un gran període d’esplendor. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres propietat de l’Església i els saquejos produïts durant les revoltes populars van marcar l’abandonament i una profunda degradació del conjunt. Part d’aquell esplendor es pot contemplar i intuir actualment després de les restauracions.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

El celler

El Celler d’Scala Dei va ser fundat per les famílies que el 1840 van comprar la cartoixa, D’aquest celler en van sortir les primeres ampolles de vi Priorat, el 1878, camí de l’Exposició Universal de París. Vins que encara avui dia s’envelleixen a l’antiga cava dels cartoixans, del segle XVII, oberta exclusivament a les visites guiades.

Al web del Celler es diu: “Hem callat i hem escoltat. Hem trencat el temps. Hem enfonsat les mans a la terra i hem sentit el seu batec. Ens hem impregnat de les veus del vent i del silenci. I, des de les vinyes d’alçada, hem deixat que el paisatge parli. Hem obeït el dictat genuí del Montsant. El prec silent de la Cartoixa. Les veus dels homes que, de generació en generació, han modelat els ceps. Les paraules aspres i autèntiques de la terra del Priorat. El sòl de llicorella i argila. La provocació de la garnatxa. Hem pres un glop del passat per a guanyar el futur. Som ànimes de vi. Fetes de terra, pensaments i emocions. Un lligam entre els nostres pares i els nostres fills. El fruit d’un temps i d’un espai. Un glop de vida.” Qui gosaria millorar a questa descripció!

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Del Celler el més interessant és fer un tast del diferents vins, provinents de les varietals de raïms, garnatxa negra, carinyena, cavernet i syrah, plantades als estrets marges i terrasses de còdols, pissarres i llicorella. Recordo que a mitjans dels 70 van fer una visita a Scala Dei —el Priorat no era el que és ara—, i vam comprar unes ampolles. La senyora propietària que ens va ensenyar el Celler ens va dir: d’aquest vi i d’altres del Priorat es parlarà molt en el futur. Em sembla que no varem pagar més de cent pessetes per ampolla, avui, el poc que resta d’aquella collita, es ven a 125 euros.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I per acabar un dinar als petits restaurants de la plaça i del carrer d’entrada, especialitzats en llesqueria i en la cuina tradicional catalana.

Prohibició del català a l’IES de Vall-de-roures

Notícies d’última hora

Segon fonts coneixedores del tema, demà dilluns hi ha prevista una visita de la inspecció de Terol a l’IES de Vall-de-roures per informar de la prohibició de fer català al centre, perquè és il·legal.

La estupidesa no deixar de créixer. O es mobilitza la gent o la batalla contra l’extermini del català està perduda.

Fins on pot arribar l’estupidesa?

lapao

La notícia:

L’equip directiu de l’escola CRA Tastavins, de Pena-roja (Matarranya), ha decidit deixar d’oferir català com a assignatura optativa i ha passat a denominar-la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, circumloqui amb les sigles “Lapao” amb què la llei de llengües d’Aragó aprovada pel govern del PP i el PAR l’any passat ha batejat el català de la Franja. Com si es tractés d’una nova assignatura diferent, la direcció del centre ha enviat una carta als pares perquè firmin si volen que els seus fills la cursin durant tota la primària, com ja van fer en el seu dia amb l’assignatura de català, que s’imparteix com a optativa en centres educatius de la Franja des del curs 1984/85.

Es dóna el cas que la professora de la nova assignatura serà la mateixa professora de català, que aquest curs haurà d’impartir llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental a primer, tercer i cinquè, i català a segon, quart i sisè, ja que, segons l’equip directiu del centre, la implantació de la “Lapao” va lligada a la implantació de la llei espanyola d’educació, que comença amb cursos imparells. Una membre de l’equip directiu va dir ahir a aquest diari que la decisió ha estat “obligada” per la conselleria d’Ensenyament i Cultura d’Aragó, i que el programa curricular de la nova assignatura serà “el mateix que es feia amb el nom de català”, tot i que amb més lèxic propi de la zona. Un 80% d’alumnes del centre feien català fins ara.

Tot i això, cap altre centre educatiu de la Franja consultat ha pres una decisió semblant, i mantenen l’assignatura de català sense canviar-li el nom, amb l’acord tàcit amb la conselleria de no aplicar el canvi de denominació per evitar problemes: fins ara, la Generalitat concedeix el nivell B de català als alumnes que estudien i superen l’assignatura a la Franja, i els mestres hi poden exercir amb el títol de català i no se’ls demana cap canvi a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, que no té cap titulació enlloc. Tot i això, entre la comunitat educativa hi ha el temor que el cas del CRA Tastavins pugui estendre’s més endavant i, per qüestions ideològiques, altres directius de centres ho apliquin. “Han volgut ser més papistes que el papa i posar la denominació artificial allà on ningú la demanava”, ha explicat Pepa Nogués, professora de català a l’ES Vall-de-Roures.

Comentari:

El còctel d’anticatalanisme, de ràbia, de falta de vergonya, d’ànsies d’aniquilament de les llengües pròpies, d’ignorància, de mala fe i de menyspreu del coneixement científic, del PP i del PAR, tot barrejat amb una manca d’autoestima de la llengua i cultura pròpies per part d’una gran majoria d’aragonesos, va donar lloc a una Llei de Llengües coneguda com la Llei del Lapao i del Lapapyp. Més que llei ha estat una riota gairebé universal. Com el PP i el PAR no tenen vergonya, la riota no ha produït cap efecte. Com el seu anticatalanisme està fixat als gens d’aquests partits faran el que sigui per mantenir-se en la seua estupidesa. El seu partidisme i el vergonyós desig de treure vots d’uns col·lectius desinformats i per tant enderiats, els desendolla de la raó i el coneixement científics. Seguirà per molt temps tanta estupidesa? Si voleu ho diré més suament, quan trigarà a imposar-se el sentit comú? Tan de bo no es donés un altre cas com el del CRA Tastavins.

Avui voten a Escòcia i demà…?

bandera-de-escocia-banderas-europa-pintado-por-gomezeste-9739423

Avui voten a Escòcia en llibertat. Qualsevol que sigui el resultat estic convençut que guanyaran els escocesos i la democràcia. Si guanya el sí serà un exemple de com es poden formar les fronteres tenint en compte el desig dels ciutadans, i no com ha succeït en el passat a la gran majoria dels països que han estat fixades mitjançant guerres, revolucions o matrimonis reials de conveniència. Si guanya el no, la democràcia també guanyarà i els escocesos tindran mes competències (devolution max) i millor consideració per part de Londres, i la Gran Bretanya seguirà sent la Gran Bretanya.

La diferència amb el cas català i Espanya és abismal. No hi ha cap mena de dubte que més del 75 per cent dels catalans volen exercir el dret de decidir: el dret de decidir de prendre un camí diferent del d’Espanya. És ben cert també que la majoria de les persones que es van manifestar a Barcelona el dia 11 demanaven directament la independència. Algú podrà dir que el problema és només català quan realment és un problema de tots els espanyols, més enllà dels catalans. El més efectiu per resoldre o reduir un problema és cercar-hi les solucions. En el cas català, el govern d’Espanya, no resol el problema i a més en crea un altre brandant la Constitució i amenaçant, en compte de cercar un camí, on la imaginació i la seducció haurien de ser les protagonistes. El resultat és l’augment del desig d’independència. Tot i que, el nombre real d’independentistes només el poden donar les urnes.

Jornada CINGA 2014

jornada-cinga

“Vil·la Fortunatus és, dins l’Aragó, un dels tres exponents més destacats de vil·la romana, al costat de les vil·les de la Loma del regadío, a Urrea de Gaén (Terol), i de La Malena, a Azuara (Saragossa).

Excepcional per la seua integritat, pels mosaics conservats i per albergar una basílica paleocristiana, en els darrers anys el jaciment (declarat, l’any 2004, Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Aragó) ha estat objecte d’una sèrie de treballs de condicionament que van culminar l’any 2008 amb el cobriment de les restes arqueològiques. I, més recentment, Vil·la Fortunatus s’ha integrat en la Xarxa de vil·les romanes d’Hispània.

Tot i les actuacions portades a terme, encara cal treballar en la millora de les condicions materials, l’aprofitament i la difusió del jaciment.

Per tot això, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, l’IEBC-IEA vol oferir propostes per a una major dinamització del jaciment i afavorir la col·laboració dels agents socials que puguen fer de Vil·la Fortunatus el reclam cultural i turístic que es mereix.”

JORNADA CINGA 2014, dissabte 27 de setembre

«Vil·la Fortunatus: passat i futur»

Lloc: Palau Montcada de Fraga

09:15 Recepció de visitants

09:30 Obertura de la jornada a càrrec de Pep Labat, president de l’IEBC-IEA

09:45 Conferència «Vil·la Fortunatus: contextualització històrica i geogràfica», a càrrec de Francesc Tuset, arqueòleg

10:30 «Vil·la Fortunatus dins de la Xarxa de vil·les romanes d’Hispània», a càrrec d’un representant de Patrimoni del Govern d’Aragó

11:00 Gustatio, aperitiu a la romana

11:30 Mostra d’experiències de dinamització de jaciments arqueològics a l’Aragó, Catalunya i Navarra

13:30 Reconeixement a Francisco Casas, guarda del jaciment de Vil·la Fortunatus

17:00 Visita de Vil·la Fortunatus amb animació teatral a càrrec del grup Génesis 2.0

vila fortunatus