Implosió dels micropoders

Publicat al Diario de Teruel avui

L’allunyament de la societat de la política i dels polítics tradicionals, diguem-ne, dels polítics dels partits institucionals, a Espanya i potser també a altres països de l’Europa desenvolupada, és un fet prou reconegut i criticat. Tal vegada podríem dir que és el símptoma més evident de la descomposició de les institucions de l’Estat per la inoperància o destrucció del contracte social. La subjugació de la política a la economia i la globalització d’aquesta no deixen de ser causes prou importants que coadjuven a la pèrdua de credibilitat de les institucions polítiques i socials de l’Estat. No hauríem d’estranyar-nos que davant la crisi dels poders tradicionals implosionin els micropoders en forma de moviments socials, plataformes reivindicatives i partits polítics antisistema tan d’esquerres com ultradretans. Si almenys la Unió Europea fou exemple de pràctiques i comportaments oposats al que succeeix als Estats que la formen…! Tot el contrari, és una repetició d’allò que es practica als Estats. D’exemples a Espanya en tenim un munt. Claríssim exemple és la corrent o partit “PODEMOS”, sortit en gran part del descontent social i aprofitant la força mediàtica del gavadal de falsos debats televisius i la manca de debats parlamentaris. No oblidem els Moviments 15 de Maig, ¡Democracia real,ya!, Mareas blancas y azules, la PAH, Guanyem, Procés Constituent, o la plataforma contra el Projecte Castor. Aquest últim és també un exemple fefaent de la subjugació del poder polític a l’econòmic. Quan semblava que el moviment ciutadà havia guanyat, en detenir el projecte i evitar els terratrèmols, l’Estat —tots els ciutadans— ha de pagar a l’empresa, amb participació majoritària de Florentino Pérez, 1.350 milions per compensar-li les pèrdues. La reacció dels grans partits polítics espanyols contra gairebé totes les plataformes i moviments reivindicatius no és pas negligible. Al Govern de les Illes Canàries, que ha recollit les reivindicacions de la “Coordinadora Canarias contra las Prospecciones”, l’han prohibit el referendo. El procés català del dret a decidir obeeix a múltiples causes econòmiques i històriques, però també a la implosió de micropoders dins de la societat catalana. Els grans partits polítics espanyols en compte d’escoltar els ciutadans, aixequen murs granítics de prohibició.

 José Miguel Gràcia

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: