A Werner, la veu humana com a instrument ideal

Dissabte passat al loft de Werner a Barcelona, carrer de les Moles 29, tingué lloc una altra conferència del professor Calderón, tan exitosa com totes les anteriors, i potser la que més públic va aplegar. Aquesta vegada el tema era la veu humana, sota el títol “Del crit al fet, o de com la veu humana es va convertir en el instrument musical ideal”. Al full de presentació de la xerrada s’indicava a grans trets el contingut de la mateixa: “en el vast panorama dels instruments musicals n’hi un que destaca per un detall elemental: tots se li volen assemblar. Aquest instrument és la veu humana, i no és menys cert que tan el violoncel, com el violí, la flauta, etc. (qui sap també si els platerets!) pretenen rivalitzar amb ella”. El crit ancestral va esdevenir art exquisit després de l’esforç i voluntat supremes d’alguns.

Carlos Calderón, a manera d’evolució piramidal, va descriure el procés de la fisiologia humana a l’art: l’aparell respiratori és també un aparell fonador que produeix el crit natural i el crit-simbol. D’aquest últim surt la parla i el cant —paraules/idees i tons/emocions—, i d’aquest el cant impostat i el no impostat. De l’impostat, el popular i el líric, el qual és ja art amb totes les seves característiques: volum, espessor, registre, timbre i color. El conjunt dóna lloc a la personalitat del cantant.

L’aparell musical humà s’alimenta de l’aire dels pulmons, i mitjançant les cordes vocals, la faringe, el nas i la boca es conforma en so. Descriguí també, amb nombrosos exemples, tots els registres vocals, femenins i masculins: soprano, mezzosoprano, contratenor, contralt, tenor, baríton i baix.

Hi vam poder escoltar fragments molt ben trobats dels més conspicus representants de la lírica de tots els temps. Tot plegat, tot un èxit.