La infanta Cristina al banc dels acusats

151214cristinaR

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de dessebre de 2014)

Malgrat l’aferrissada defensa del fiscal Horrach —més en el paper d’advocat defensor que de fiscal—, la inhibició de la advocacia de l’Estat, la subreptícia intervenció del govern de Rajoy en el procés, i l’estratègia del defensor senyor Roca i el seu equip, estava cantada la ratificació de l’obertura de judici oral de la infanta Cristina per part del jutge José Castro. La germana del rei serà la primera membre de la Casa Real en asseure’s —amb Iñaki Urdangarin, Diego Torres, Ana María Tejeiro i tretze persones més— al banc dels acusats a Espanya. La pena, d’acord amb les acusacions, podria arribar fins i tot a la presó. Cent cinquanta pàgines fonamenten les acusacions amb claredat. Cal dir en primer lloc, que és una bona notícia per a la credibilitat i imparcialitat de la justícia espanyola, tan mancada en els temps actuals, al parer de la ciutadania, d’ambdues qualificacions o característiques. Llàstima que la lentitud segueixi essent l’altra característica tan pròpia de la nostra justícia. Mitjançant el judici oral s’arribarà a la culpabilitat si s’escaigué i a les penes corresponents. Personalment, per al seu germà el rei Felip no haurà estat una notícia agradable, es pot comprendre, tot i que per la institució monàrquica en general, la no acusació podria haver produït efectes difícils d’avaluar, però ben evidents envers el seu futur. Sort han tingut els monàrquics espanyols. Per arrodonir el tema, i pensant en el seu germà Felip VI, la infanta Cristina hauria de renunciar quan abans millor a tots els drets dinàstics que la Constitució li atorga. Li correspon el sisè lloc de la línia successòria darrere la princesa d’Astúries, la infanta Sofía, la infanta Elena i ells fill d’aquesta. Aquestes coses de la monarquia no són pas fàcils: després de la renuncia amb tota formalitat de la infanta, s’hauria d’aprovar una llei orgànica al Congrés i al Senat, tal com es va fer en l’abdicació del rei Joan Carles recentment. Vetustos procediments, tan poc pràctics i justificables com la pròpia existència de la monarquia. Les repúbliques no tenen aquests problemes. Què se n’ha fet de les peticions d’una consulta popular sobre la monarquia? Fins i tot els de Podemos l’han aparcada. Espanya és com és.

José Miguel Gràcia

Advertisements

Una resposta

  1. Un detall: Espanya no és com és, és com no hauria de ser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: