Un nou any que ens fa més vells amb molts canvis a la vista

Calendari 2015

Exhaurit l’any 2014, només ens queda l’experiència i un agredolç record d’aquest període. Han passat moltes coses durant els 365 dies del 2014, molt més enllà de totes les previstes, perquè la realitat sempre supera la ficció, i fins i tot la lògica del pensament racional. Ara vindran els inventaris que publicaran els mitjans de comunicació, uns resums d’allò que es considera més importants, i veurem un reguitzell d’esdeveniments bons i dolents, més d’aquests últimes que de bons.

Si ens fixem en la política i l’economia, tot el que ha passat, tant en 2014 com en els anteriors anys, han deixat la ciutadania capficada plenament dins la crisi, amb unes perspectives de sortir-ne no massa clares, o encara pitjor, de no sortir-ne a curt o mig termini. I com sabem, a llarg termini tots morts com deia Keynes. Els pocs drets laborals que hi resten són com un paper de fumar, l’empobriment d’una gran part de la classe mitjana és més que evident, la pobresa profunda no para de créixer, l’atur és monstruós i el Deute Públic no para d’augmentar. Aquest nou any 2015 pot ser de grans canvis polítics. M’arrisco una mica i dic que serà de debò de grans canvis polítics. L’empipament de la ciutadania envers els partits governants, i en general envers tots els partits clàssics que han compartit poder, els situa en la corda fluixa en el futur. Podríem incloure a uns quants països europeus en aquesta circumstància, però en tenim prou amb Espanya, perquè tal vegada la situació és força més visible i predictible, després de Grècia, esclar.

Al petit país veí nostre, Andorra, es probable que hi hagi eleccions a primers de mars amb canvis previsibles de majories. Malgrat les discrepàncies, per ara, entre Mas i Junqueras, tot fa pensar que el president Mas no trigarà en convocar els comicis anticipats per al Parlament de Catalunya, els quals es podrien celebrar abans de les municipals. Cas de guanyar les plebiscitàries catalanes els partits independentistes, el mandat del govern i del Parlament seria de transició cap a la independència. No hi ha cap mena de dubte de com el canvi seria de transcendental. Després vindran les eleccions municipals i algunes autonòmiques. Amb la irrupció de Podemos/Podem, el desgast del PP, per la irritació que produeix, i el descrèdit del PSOE, els canvis estan assegurats, i només es manté el dubte sobre la seua magnitud. De tota manera, la fugida del bipartidisme ja és un fet. Com quedaran els Ajuntament més importats de tot l’Estat? I com de minvades o inexistents quedaran les majories absolutes del PP a les Comunitats Autònomes que ara manté? Si ens fixem en les Comunitats de l’àrea mediterrània, tots els presidents i governs actuals estan en perill seriós de perdre o disminuir força la seua representació. Què serà de Maria Fernanda Rudi, Alberto Fabra, José Ramón Bauzà…? El ventall polític resultant de totes les eleccions és des d’ara tan apassionant com gairebé impossible de preveure per la seua predictible complexitat.

Ultrapassarà la realitat les previsions? Les nits electorals seran del tot entretingudes i molt decebedores per als que ara governen. Tot hi sigui pel bé de la majoria. Sigui com sigui, de ben segur que al final del 2015 serem un any més vells. Més enllà dels canvis esperats, una cosa tinc prou clara, governi qui governi a Madrid, la concepció centralista i patrimonial de l’Estat està prou assegurada. El “café para todos” s’aigualeix dia rere dia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: