El Rei Lear de Shakespeare al Lliure de Barcelona

TEATRE_BARCELONA-rei_lear-nuria_espert-REVISTA1

El Rei Lear és una de les grans tragèdies de Shakespeare, escrita entre 1603-1606, basada en la llegenda del Rei britó preromà Leir. De entrada pot sobtar que Lluís Pasqual, director de l’obra hagi optat per una dona, la gran Núria Espert, per a interpretar el Rei Lear, a més tenint en compte que aquest personatge és tant i tant vigorós. Vuitanta any tenia el Rei Lear, vuitanta anys té Núria Espert. En paraules de Lluís Pasqual, fent esment a un altre director d’escena, ha comentat: cercava el millor actor i vaig trobar Núria Espert, que casualment és una dona.

TEATRE_BARCELONA-rei_lear-REVISTA3Una magnífica versió, aquesta de Lluís Pasqual, amb un  destacadíssims de l’escena catalana. Tot un èxit d’espectadors i de crítica. El director ha col·locat el Rei Lear en un espai quasi despullat amb el públic a les dues bandes, i per sobre dues grans pantalles on es projecten nits d’eclipsi i tempestes. Unes plataformes mòbils fan de l’espai un joc de plànols original que multiplica els moviments dels actors. Una fila cero per als actors i camerinos d’entrada fosca. Estem segurs que aquesta versió farà història. L’emoció que fa accelerar el cor dels espectadors, durant les gairebé tres hores d’espectacle, és un sentiment col·lectiu fàcilment detectable. Com van comentar alguns dels actors en el col·loqui que hi va tenir lloc el dia 25 de gener després de la representació: el Rei Lear és una gran muntanya que cal ascendir-hi amb coratge, de mica en mica, i cadascú per la seua banda. En el transcurs de l’escalada sortiran totes les grandeses i misèries, crueltats, dolors, indiferència i amor de la condició humana. No manquen persones que qualifiquen aquesta obra de Shakespeare com la gran catedral del teatre de tots els temps.

TEATRE_BARCELONA-Rei_Lear_0

Lluís Pasqual diu de l’obra: “Algú ha escrit que El rei Lear és la versió no religiosa, és a dir humana, de la suma del llibre de les Lamentacions de Jeremies i el llibre de Job, que llegim a la Bíblia. Cada vegada que, com a espectadors, acompanyem les desventures del vell rei, ens emocionem i se’ns encongeix el cor davant de la misèria i la grandesa que poden habitar al mateix temps les nostres ànimes. Grandesa i misèria de l’art, en aquest cas del teatre, que ens fa sensibles davant d’una representació i insensibles a les mateixes escenes que la vida ens mostra diàriament de tant a prop que en podem sentir fins l’olor de marcit. Acostumats a viure envoltats de tòpics i de llocs comuns que amaguen les realitats més concretes i palpables de la nostra existència, aquesta catedral del teatre i de la poesia ens col·loca al davant d’una veritat difícil d’acceptar, però tan certa com terrible: l’amor és un motor, potser el motor de la nostra vida, i sense ell seríem eixorcs, orfes. És cert. Però l’amor no fa desaparèixer la crueltat ni la vilesa ni la indiferència, que també es troben a l’arrel més profunda del nostre esperit, capaç de provocar el dolor més insuportable a qualsevol dels nostres semblants, fins i tot dels més propers, pares, fills, germans…”

Si la natura està per sobre de l’art, com diu l’autor, en aquesta representació no es compleix la sentencia. Dir que es recomanable seria poc, potser millor dir als amants de l’art de Talia, que és necessària la seua contemplació.

El Rei Lear092

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: