Mapes dels territoris de parla catalana

UEHDj1NPUyBDQVRBTEFOUy1DT0xPUg==_45512_3029_1

Amb el títol Mapes de país, Irene Casellas i Manel Riera han publicat, el 22 de febrer, al setmanari Presència un treball sobre la representació visual del mapa de la llengua catalana, Països Catalans, mapa dels dominis de la llengua catalana, mapa del domini català, mapa de les terres de llengua catalana, territoris de llengua catalana o com vulgueu anomenar-los. Al marge de totes les discussions i polèmiques del concepte de Països Catalans per les suposades implicacions polítiques, més enllà de la llengua, l’estudi és força interessant i no mancat de curiositats. Cadascú tindrà  l’ocasió de trobar-li el sentit que vulgui.

Segons els autors “Els mapes són els resultats dels coneixements tècnics i científics dels quals s’ha disposat en cada època, però s’han fet sempre a instància dels poders polítics dominants. Han estat, tradicionalment, una eina de poder, ja que conèixer el territori és indispensable per dominar-lo. Per això és important recordar com, malgrat tot, la representació visual dels Països Catalans –que ha tingut en la llengua el seu principal eix vertebrador– continua contribuint a la consolidació de la consciència nacional col·lectiva. I per entendre-ho millor cal, primer de tot, mirar enrere.”

Trobareu l’estudi en format pdf aquí.

Cal dir al respecte que el desembre del 2014, Vicent Partal ja havia publicat al seu blog Els 20 mapes més curiosos sobre els Països Catalans. Podeu veure l’article aquí.

VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

P                Hi participa amb un …

Amb l’objectiu d’aconseguir una àmplia trobada de poetes de diferents tendències i, alhora, posar-los en contacte i també donar-los a conèixer al públic d’Alcanar (Montsià-Terres de l’Ebre) i visitants, el 21 de març tindrà lloc a Alcanar la Jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia.

Hi haurà una exposición/intecanvi/venda de llibres dels autors participants, una lectura pública d’11 a 13 hores i es projectarà un petit vídeo amb les participacions visuals.

Un dinar de germanor a les Cases d’Alcanar clourà la Jornada.

Orgnitza la Regiduria de Cultura de l’Ajuntament, però l’alma mater de la Mostra és Tomàs Camacho i Molina.

Els autors que han presentat obres, visuals o no, és bastant nombrós. Per la meua part n’he presentat tres, de visuals-conceptuals. Les podeu veure a:

http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2015/01/joan-miquel-gracia-zapater.html

I totes les presentades a:

http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/search?updated-max=2015-01-06T02:51:00-08:00&max-results=7

mapa-de-alcanar-3

Lanzarote (IV): viatge a la Graciosa

La Graciosa és una illa que forma part de l’arxipèlag “Chinijo”, juntament amb les illes de Montaña Clara, Roque del Este, Roque del Oeste i Alegranza. Es troba situada al nord de Lanzarote, de la qual la separa un braç de mar conegut com El Río. Va ser conquerida en 1402 per l’explorador normand Juan de Bethencourt sota el vassallatge d’Enric III de Castella. Amb tres muntanyes volcàniques, té una extensió de 29 km2 i el punt més alt és de 266 metres. És l’única poblada de l’arxipèlag “Chinijo” amb uns 600 habitants, gairebé tots a Caleta del Sebo, que és poden duplicar a l’estiu. Una graellada de peix acabat de pescat amb “papas arrugás i mojo picón” és una delícia que cap persona amb sentit comú, que visiti l’illa, s’ha de perdre.

L’illot Alegranza està declarat Reserva Integral i és el més septentrional de l’arxipèlag “Chinijo” i de totes les illes Canàries. Té una superfície de 10 km² . El paisatge està caracteritzat, des del punt de vista geològic, per la presència del gran edifici volcànic que constitueix la Caldera d’Alegranza, amb un cràter de 1,1 km de diàmetre i una altitud de 289 m. Fins a principis del segle XX, algunes famílies de Lanzarote tenien ramats de cabres soltes i una vegada a l’any anaven a carregar les barcasses de cabres i cabrits.

(Si punxeu a sobre de les fotos les veureu més ampliades)

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lanzarote (III): diverses

Del cel al mar i aprofitant l’ocasió un bon lluç a la Caleta de Famara.

No us oblideu de punxar a sobre de les fotografies per ampliar-les.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lanzarote (II): mar, paisatge i vi

D’un drago al mar i paisatge, peix i un bon vi.

No us oblideu de punxar a sobre de les fotografies per ampliar-les.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Lanzarote (I): cels obscurs i altres.

D’uns cels obscurs, uns interiors d’una bodega, una flor i després la claror d’un cel blau claríssim. Aviat els ceps deixaran veure els primers borrons.

No us oblideu de punxar a sobre de les fotografies per ampliar-les.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAEn seguiran més...

Lanzarote: febrer del 2015

Tinc unes quantes fotografies actuals de Lanzarote que aniré publicant en dies posteriors. Aquí teniu una mostra. (punxeu a sobre per ampliar-la)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Assemblees General Ordinària i Extraordinària d’ASCUMA

logo-ascuma-150x150

Es convoquen per al proper 14 de març

Veieu Convocatòria

Els socialcristians alemanys contra el català

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 14 de febrer)

Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar”— a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.

 Artur Quintana

Surrealistes premis literaris del govern d’Aragó

bandera

El passat mes de gener es van convocar els premis literaris d’Aragó: “Premio de las Letras Aragonesas 2014”, “Premio Miguel Labordeta 2014” i “Premio Arnal Cavero-Guillem Micolau 2014”. Tal com va aprovar el govern PP-PAR el febrer del 2013, aquests tres premis són honorífics, això sí, als guanyadors se’ls lliurarà un magnífic diploma. Algú podria pensar que només amb estímuls crematístics es podia fomentar la creació literària? I per això es diu a la convocatòria “el premio és honorífico, entregándose un diploma acreditativo”; heus aquí la clau de l’èxit. No entenc com es van declarar deserts l’any passat. Tot i que, d’altra banda, el govern no es mostra pas del puny estret quan diu al decret que: “La obra premiada estará libre de derechos de edición para que pueda ser publicada”. Queda prou clar, doncs, que no vol perjudicar els autors apropiant-se dels seus drets. Amb aquest estímul no restarà de braços caiguts cap persona amb afició a l’escriptura; és més, empenyerà a escriure aquells aragonesos que no ho han fet mai, cercant el diploma honorífic i la llibertat de publicar les seues obres en qualsevol editorial, amb la qual, de ben segur, podran arribar a avantatjosos acords.

En quant al Premi Miguel Labordeta està clarament estipulat que han de ser obres escrites en castellà, tot i que no s’especifica si n’admetran en qualsevol modalitat del castellà d’Aragó. O potser no hi ha cap modalitat pròpia del castellà, Si així fos, visca la uniformitat! Escoltant una conversa entre un andalús, un val·lisoletà, un mexicà i un bolivià es fa del tot evident la manca de varietals dialectals del castellà.

Cal suposar que atesa la gran varietat de llengües pròpies a l’Aragó —el castellà no ho deu de ser, segons es desprèn de la convocatòria— la Conselleria de Cultura va fusionar en un sol premi dos dels anteriors —el del català i el del aragonès—, fent emergir el Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau per a “obras escritas en cualquiera de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón”. Totes les incongruències i les dubtes apareixen amb aquesta frase. El primer dubte: què se n’ha fet del LAPAO i el LAPAPYP? En la convocatòria, com es pot veure, es parla de llengües pròpies, però no es diu quines, ni quantes en són. Al referir-se a “sus modalidades lingüísticas própias de Aragón” es dóna a entendre que les modalitats lingüístiques d’Aragó són diferents de les modalitats d’altres indrets, però que la llengua podria ser la mateixa. El català té aquestes característiques, el LAPAO no, perquè només és d’Aragó.

No us trenqueu massa el cap en resoldre l’entrellat, tot és producte de ments pertorbades per l’anticatalanisme, tan minses de racionalitat com abundoses de ressentiment. Ho qualificaré el més benèvolament que en sigui capaç: pur surrealisme del PP-PAR aragonès. Tant de bo perdin el poder el pròxim mes de maig. Quants mals de cap ens estalviaríem! Mentre tant proposo a la Tresoreria aragonesa, per exemplaritat, pagar mitjançant diplomes honorífics els sous dels càrrecs polítics de la Conselleria de Cultura.-