Fedra de Jean Racine al Teatre Romea de Barcelona

Fedra al Romea 1

Fedra, en francès Phèdre o Phèdre et Hippolyte, és una obra de teatre escrita l’any 1677 per Jean Racine i que es basa en el mite clàssic grec de Fedra, concretament inspirada en la tragèdia llatina del mateix nom escrita per Sèneca. L’obra de Jean Racine consta de cinc parts escrites en versos alexandrins. Els versos alexandrins són de dotze síl·labes, composts de dos hemistiquis de sis síl·labes cadascun, tal com es compta en català i francès. Equivalen a les catorze síl·labes del castellà i italià.   Quan es va estrenar aquesta obra teatral va ser un fracàs tal que, com a conseqüència, Racine va decidir deixar la dramatúrgia per a dedicar-se a fer d’historiador de Lluís XIV de França. Només va escriure dues obres teatrals més a la seva vida, anys més tard, Esther (1689) i Athalie (1691), totes dues basades en temes bíblics. El drama de Fedra ha estat immortalitzat també per Eurípides, Sèneca, Miguel de Unamuno i Sarah Kane, entre altres.

La versió que es representa al Romea, dirigida per Sergi Belbel, és una traducció al català del mateix Sergi Belbel, també en versos alexandrins, plens de força i de dramatisme. Sonen força bé els versos de la traducció de Belbel…, fins i tot diria que fa gràcia escoltar el català d’aquesta manera, tot i que algunes rimes internes poden semblar un xic reiteratives. No cal dir que l’espectacle de dues hores et colpeix emociona i atrau constantment.

Fedra al Romea 2

Un treball magnífic dels actors, tots ells de primer nivell. Cal destacar a Emma Vilarasau en el paper de Fedra i Mercé Sampietro en Enona. I després Lluís Soler com a Teseu i Xavier Ripoll, Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas i Gemma Martínez. L’escenari que comunica amb la platea és un terreny desolat, amb pedres i aigua, com els sentiments i passions de l’obra, i amb una gran esfera d’un sol o lluna que va cobrint durant la representació totes les fases lunars com a un apocalipsi.Fedra al Romea 3

Sergi Belbel extracta l’obra així: Fedra, enamorada del seu fillastre Hipòlit i empesa per la seva confident, Enona, confessa la seva passió. Ferida pel rebuig d’Hipòlit, ella no pot amagar el seus sentiments davant del seu espòs i rei d’Atenes, Teseu. Colpida per un profund sentiment de culpa, Fedra s’endinsa en un infern personal. La seva passió desbordant i irrefrenable la conduirà, a ella i a la resta de personatges, a un tràgic destí. Racine compon en aquesta tragèdia un retrat profund, apassionant i colpidor del desig i de la sexualitat femenines.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: