Claus de la història de la música a Werner (I)

egipte

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl passat dissabte 28 de febrer, al loft de Werner, va tenir lloc la primera de les conferències programades del professor Juan Carlos Calderón sobre les “Claus de la història de la música”, títol atractiu i suggerent, molt adient per fugir de l’ampul·lós i inabastable “Història de la música”.

Aquesta primera xerrada, d’un parell d’hores, va tractar “Dels orígens a l’Edat Antiga, Mitjana i Renaixement”. EnOLYMPUS DIGITAL CAMERA diferents dates del mes de març i abril en seguiran quatre més: “El Barroc”, “El Classicisme”, “El Romanticisme” i “El segle XX i la contemporaneïtat”.

Tornem a la del passat dia 28, la qual portava com a subtítol “La música dialogant amb lo diví, lo filosòfic, lo moral i lo científic”, aclariment que ens introdueix de cop i volta al contingut de la conferència: del Big Bang a la gran OLYMPUS DIGITAL CAMERAcampanada harmònica van passar molts anys, començà dient Carlos Calderón, quan l’home descobrí o establí els primers rudiments musicals, la qual cosa podria haver passat 15,000 AC. Dels orígens de la música se’n troben dos diferents, el diví i el humà. El diví es pot dividir en dues branques: la mitologia grega i les narracions bíbliques. A la vegada l’origen humà també es pot estudiar seguint dues branques com a procés: de les coses naturals a la simbologia i de l’utilitari a l’estètic. Carlos Calderón va fer un repàs de les troballes, inscripcions i objectes, relacionats amb la músicaOLYMPUS DIGITAL CAMERA de Mesopotàmia, Egipte, Israel, India i Xina. La imaginació dels estudiosos ha estat el factor més important per intuir com podria sonar la música en aquells temps. Altra cosa és l’estudi de la música a l’antiga Grècia, amb les descripcions documentals i la primera transcripció musical escrita. No cal dir que la majoria de les muses gregues estaven relacionades amb la música, a part d’altres ciències, coneixements i arts —Cal·líope, Clio, Èrato, Euterpe, Melpòneme, Polímia, Talia, Terpsícore, Urània… Tot i que seria Pitàgores amb el seu raonament de que tot és número, inclús la música, qui arribaria a la formació de l’escala musical natural mitjançant les proporcionalitats de la corda del monocordi. L’harmonia i la bellesa musical són un producte de la matemàtica. L’home es pot purificar per la música i els astres han de tenir la seua pròpia harmonia universal.OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els romans agafen el relleu musical, però sempre des d’una vessana més festiva i menys reflexiva fins arribar al cristianisme primitiu amb la seua monòdia i els jueus amb la salmòdia. La monòdia cristiana o cant gregorià no gosava d’uniformitat, i així podem parlar de cant gregorià romà, ambrosià,visigòtic, galicà, irlando-britànic, bizantí i siri-comte. I el ponent ens parlà també de les figures senyeres com sant Ambròs, sant Agustí i sant Gregori Magne. I parlà també del Organum melismàtic de Perotinus, de la música instrumental medieval, dels motetes i la Missa polifònica, entre altres, fins arribar al Renaixement.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA  OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: