Auschwitz

(Article d’Artur Quintana publicat al Diario de Teruel)

Enguany es compleixen 70 anys de l’alliberament del Camp de Concentració d’Auschwitz per l’Exèrcit Roig, exactament el 27 de gener del 1945. Amb un milió cent mil assassinats Auschwitz s’ha convertit en el màxim exponent de la barbàrie humana —els nazis, recordem-ho, eren persones—, i marca època. Després d’Auschwitz sabem que la nostra fe en el progrés tècnic indefinit, en no anar acompanyada d’un progrés ètic, com és el cas de l’actual civilització, no farà sinó tornar-nos a Auschwitz. Hi van ser assassinats un milió de jueus i cinc milions més en els moltíssims camps escampats per tota Europa –dos dels quals ací mateix a l’altra vessant dels Pirineus. Els nazis exerciren el genocidi tant sobre els jueus com sobre els gitanos, i si d’aquests darrers no en van assassinar tants —mig milió—, no fou pas perquè no volguessen assassinar-los a tots: les ganes ja hi eren, passava, però, que els gitanos eren menys nombrosos. A més de l’intent d’extermini de jueus i gitanos, la dita ‘solució final’, als camps van ser assassinats molts altres col·lectius —homosexuals, opositors al govern nazi, comunistes sobretot, presoners de guerra, especialment russos, … — sense la mateixa sistemacitat, però, que s’aplicava a jueus i gitanos. Els republicans espanyols no van anar a parar a Auschwitz, sinó sobretot a Mauthausen i dependències: n’hi moriren 16.310. Acabada la Segona Guerra Mundial, i dissolts els camps de concentració, segueixen essent molts els alemanys que afirmen que no en sabien res de les atrocitats dels nazis als camps, i això malgrat que el país n’estava ben ple. En tot cas qui sí ho sabia era mon pare que va viure a Alemanya com a treballador deportat, però no internat, de 1943 a 1945, i com ell ho sabien els seus companys de feina, alemanys i estrangers. Amb tots ells treballaven també presoners dels camps, que es trobaven en un estat físic deplorable. Mon pare i bastants dels seus companys els donaven menjar d’amagat. Esperem que les nostres institucions rememoren com cal Auschwitz i tot el que implica, uns fets dels quals els aragonesos hem estat tant víctimes com actors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: