Nit de Revistes i la Premsa en Català

El passat dia 27 de maig, l’edifici modernista, seu de l’Espai Endesa a Barcelona, va acollir La Nit de les Revistes i la Premsa en Català que enguany es va celebrar sota el lema “Som la veu, som país, som futur”. La vetllada l’organitza la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals i té com a objectiu, a més de reconèixer la tasca de les publicacions dels Països Catalans, posar l’accent en l’estat del sector i en el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció del nou país. L’acte va estar presentat per l’escriptor i periodista Màrius Serra.

Els premiats van estar: Saó. La publicació destaca per la seva trajectòria, rigor i qualitat dels seus continguts. Saó és una revista d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitzada en temàtica valenciana.

El 3 de vuit. És la capçalera de referència de l’Alt i el Baix Penedès, té una tirada de 4.000 exemplars i una audiència de 32.000 lectors, apostant per la informació rigorosa.

La Borrufa. Publicació mensual gratuïta s’edita en català, aranès i dialecte pallarés des de 1998 a l’àmbit del Pirineu de Lleida.

delCamp.cat. Referència informativa al Camp de Tarragona. Ha posat en marxa edicions temàtiques com DiariCasteller.cat i EsportsdelCamp.cat.

Totmedia. Edita, produeix i gestiona diferents mitjans i productes de comunicació d’àmbit local i nacional. Entre els seus mitjans hi ha el Tot Sant Cugat, el VIAempresa, diari empresarial de Catalunya

Fosbury. Pren el nom de l’atleta Dick Fosbury. La revista en format digital i que aposta per internet, les tauletes i els dispositius mòbils, també té previst dos números anuals en paper.

Immigració i barranquisme de la revista Girones. Aquest reportatge, dossier central del número 2 de la publicació, es va publicar a l’octubre de 2014 i aborda amb profunditat la temàtica de la immigració i el barranquisme que es va produir a la ciutat de Girona entre els anys 50 i 60 del segle XX.

Com a premiats especials van estar: l’Assemblea Nacional Catalana per la seua tasca com a moviment civil cap la construcció d’un nou país, i el periodista Antoni Bassas per la seua trajectòria professional. Les paraules d’agraïment del flamant president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sàchez, van estar acompanyades de la ferma declaració de servei al “procés” català. Antoni Bassas demostrà la seua mestria de la paraula en el seu encertat i amè parlament. I va cloure l’acte el conseller de la Presidència, Francesc Homs, encara que estava anunciada la presència del president de la Generalitat. Després, amb una copa de cava, els assistents petaren la xerrada una bona estona.

–

–

–

Cala Coves de Menorca

Cala Coves són dues petites cales verges de Menorca de sorra gruixada i que està a nou quilòmetres d’Alaior. És propera al municipi de Sant Climent i a les urbanitzacions Cala en Porter i Son Vitamina.

Aquesta cala es caracteritza per estar situada entre vuitanta penya-segats verticals en els quals hi ha coves excavades pels primers pobladors de Menorca (segles IX-X aC) i que van servir de tombes fins poc abans de la conquesta romana. D’aquesta època romanen encara unes inscripcions. Actualment no es pot entrar a les coves, ja que les entrades estan tancades amb portes de metall. Recordo que a mitjan dels 80 els hippies menorquins vivien en aquestes coves, fen ostentació de la seua nuesa des de l’altura. L’espectacle estava a l’abast dels visitants.

Aquesta cala es caracteritza també perquè disposa d’una font natural. Diuen que l’aigua ve des de Catalunya. La font està situada a l’esquerra de la platja entre les roques (l’aigua de la font és potable, la he beguda recentment i no he sofert cap mena de trastorn intestinal).

La visita a aquesta cala a l’estiu manca d’encant, perquè solen tirar l’ancora multitud de iots, atès que no es paga i hi ha aigua dolça fresca. A la part d’entrada a la cala hi ha una petitíssima construcció, pràcticament inaccessible per terra, que un milionari alemany l’ha comprada per mig milió d’euros. Si visiteu Menorca, cal visitar Cala Coves.

Costa menorquina

Uns quants trocets recollits per la costa menorquina. Veieu-los a sota (Cliqueu a sobre de les fotos per ampliar-les).

Demà qui vulgui votarà

PROPÈ
EL CEL ESTELAT
PROPÀ
LA LLIBERTAT

(Publicat al Diario de Teruel avui 23 de maig del 2015)

Ben sabut és que avui estem en període de reflexió, no es pot fer propaganda política ni demanar el vot, tal com es va establir el 1977 mitjançant decret llei. La campanya electoral ha acabat a les zero hores d’avui, altrament dit, a la mitjanit d’ahir. Mai cap partit ha vist la necessitat de canviar aquesta restricció temporal, que no existeix en totes les democràcies. D’ençà el 1977 han canviat tant i tant les formes i mitjans de comunicació —xarxes socials i globalitat de la informació— que no puc entendre l’eficàcia o valor de la restricció. Més incomprensible és encara la prohibició de publicar enquestes cinc dies abans de les eleccions. Només un petit exemple per veure la ineficàcia d’aquesta prohibició: en el cas de Catalunya, sondejos encarregats per diaris catalans es publiquen fins l’últim moment als mitjans d’informació d’Andorra. Algú pot pensar que els ciutadans dediquen la jornada de reflexió a estudiar exhaustivament els diferents programes electorals, per prendre la decisió definitiva de vot? Al meu parer, ben poques persones o cap, canvien el sentit del seu vot en el transcurs del dia de reflexió. Si el lector em permet expressar-me amb una mica de filis, diré que és més cert que els ciutadans es senten força cofois durant el dia de reflexió en descansar del gavadal de propaganda que han omplert les seues bústies i per la tranquil·litat que dona que les ràdios i televisions hagin emmudit respecte als blocs de propaganda encapsulada i minutada segons la legislació vigent. Dono un pas més i em pregunto si els períodes electorals, tal com estan estructurats actualment, serveixin de gran cosa per captar vots, els quals, sense campanya electoral, els tindria un altre partit. Jo crec que sobren enviaments de paperassa als domicilis i banderoles als fanals, mítings als que només assisteixen els convençuts, i manquen més debats lliures als mitjans de comunicació estatals, comarcals i locals. Debats que es desenvolupin al ritme que marquin els veritables professionals de la informació. Hi ha tantes coses per canviar en aquest país…! Tal volta hauria de canviar tant que ja no seria aquest país. Potser que comenci el canvi amb aquestes eleccions, o potser que només quedi tot en desig.

 José Miguel Gràcia      

Flors i colors de Menorca

(Cliqueu per augmentar la grandària de les fotos)

Flors, colors i algun arbre de les voreres dels camins de Menorca

Mar i cel de Menorca

(Cliqueu a sobre les potos per engrandir-les)

A Menorca
tots els colors del blau:
mar i cel,
maig i sentiments.

 

 

 

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

Un gran èxit del govern PP-PAR: un cop més ha quedat desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, no s’ha presentat cap obra. El PP-PAR que van aprovar una vergonyant Llei de llengües només per derogar l’anterior, que van unificar els dos premis Guillem Nicolau en català i el Arnal Cavero en aragonès, que els van deixar sense cap dotació econòmica, ni tan sols van mantenir l’obligació de publicar les obres guanyadores, han copsat el gran objectiu que pretenien, extirpar-los de soca-rel. La gran massa ciutadana tranquil·la, les llengües pròpies aragoneses extorquides i aquí pau i allà glòria.

La civilització talaiòtica a Menorca

 

L’era talaiòtica a Menorca va tenir lloc d’ençà l’any 1500 ac fins el 123 ac. Els monuments i altres restes talaiòtics que ens arribat els podem classificar en: dòlmens, navetes, talaiots, taules, poblats sencers, cases rodones, sales hipòstiles, etc.

A més dels monuments megalítics antics, tota Menorca està farcida de construccions de pedra seca i molt concretament de parets que delimiten les tanques, que són parts de terreny envoltades d’una paret de pedra seca. En una tanca podem trobar, a més de la paret, la barrera, els portells, els botadors i els menjadors, entre altres. Algú ha escrit, exagerant una mica, que posades una darrere d’altra totes les parets seques de l’illa, donarien gairebé dues voltes a la terra. Molts estudiosos coincideixen en que només arribarien a 15.000 quilòmetres. Quan torni a Menorca intentaré sortir-ne de dubtes amb una bona cinta mètrica a la mà.

Cliqueu sobre les fotos per ampliar-les

Que important és el ciutadà en període electoral!

De Temps de Franja de maig, que ha sortit recentment, publico tot seguit l’editorial:

“Quan s’apropen les conteses electorals, els partits polítics que estan governant se n’obliden dels incompliments del programa que van presentar en eleccions anteriors, i habitualment els tornen a presentar més o menys disfressats per a que no se’ls pugui identificar amb els punts o capítols incomplerts. Tots els punts programàtics són de bell nou, així ho discursegen, i com la memòria dels electors es tan i tan curta…, embolica que fa fort i “quantes coses farem si som votats!” Si més no, se n’obliden també d’allò que han fet i que els convé que els votants tampoc se’n recordin. El grau d’aproximació als electors en període electoral és extraordinari: propaganda al mitjans de comunicació, mítings, trobades, visites als domicilis privats per fer un inventari dels desitjos dels votants, i tot allò que el lector coneix o pot imaginar. Tot amb tot, cadascú dels ciutadans es fa la pregunta, o se l’hauria de fer: per què ara sóc tan important i tan necessari i durant el quatre anys passats cap governant, ni inclús cap partit polític, m’ha demanat la meua opinió envers el que fan els polítics al govern i a l’oposició? S’han interessat en saber el que pensava de les grans decisions que han pres en el transcurs dels quatre anys passats? Si una democràcia només és votar cada quatre anys, amb ben poca cosa ens conformem, oi?

A tall d’exemple, ben concret i entenedor, ens volem referir a l’actitud del PAR en el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, el català i l’aragonès. Conegut és de tots la forta pressió del PAR que va fer en el moment de redactar la acientífica, catalanofòbica i inútil Llei actual de Llengües del govern del PP-PAR per desterrar el nom de català i aragonès, entre altres coses. Van haver de recórrer a dos vergonyoses i llargues descripcions que mai van pensar de què s’hi podien acronimar en LAPAO i LAPAPYP, escarni d’ambdós partits i riota de qualsevol persona amb sentit comú.

La transmutació del PAR ha estat inversemblant. A finals dels 90, la seu posició se identificava per una relativa defensa del català, i l’aragonès i així es va demostrar en diverses ocasions. Intentaven diferenciar-se del PP que sempre ha estat claríssimament en contra de les llengües pròpies. Quant el PSOE, amb el suport de la CHA, va tirar endavant la raonable, però timorata Llei del 2009 es va anar posicionant cada cop més en contra. Tots recordem el discurs de la diputada del PAR, María Herrero, el dia de l’aprovació de l’esmentada Llei. Com hem comentat anteriorment amb relació a l’actual Llei del 2013, la posició del PAR envers l’eliminació del mot “català” va ser molt més dura que la del PP. Si voleu més contradiccions: amb motiu d’una contesa electoral anterior, María Herrero, va dir en un míting en terres del Matarranya, que com ella havia estudiat a Lleida, entenia molt bé als matarranyencs, quan prèviament havia dit que al Matarranya no es parlava català. Per què no s’adonava de la contradicció de relacionar el català de Lleida amb la llengua del Matarranya, dita LAPAO segons ella mateixa? L’explicació és ben fàcil: s’aproximaven unes eleccions.

Per si faltava alguna cosa més, el senador del PAR, José María Fuster, cap de llista del 2011 a l’alcaldia d’Alcanyís, i actualment candidat cunero —dit també paracaigudista— a Vall-de-roures, ha manifestat recentment que coneix perfectament les necessitats de Val-de-roures perquè fa dues dècades va treballar a la zona, a la qual ha seguit molt unit pel seu partit. A més, va afegir, que tampoc tindria problemes lingüístics perquè “entiendo el catalán”. Són tan semblants el català i la llengua de Vall-de-roures, tan semblants, que són la mateixa llengua, oi, benvolgut lector? I tot, perquè s’apropen les eleccions. Que guanyin els mes democràtics!”

Ciutadella (Menorca)

Veieu una vista del port de Ciutadella.