Pèire Maurin

(Publicat a la columna Lo Cresol del Diario de Teruel)

És tradicional entre nosaltres de discriminar, i si pot ser eliminar, les nostres minories. Ho hem fet en el passat amb les minories jueves, musulmanes, càtares i protestants, i potser me’n deixo alguna, i a l’hora actual seguim fent-ho amb les minories lingüístiques, amb especial virulència amb la catalana. Les discriminacions passades són irreparables, les altres encara podríem tractar-les bé. De les primeres només podem fomentar-ne el record, una manera, per més simbòlica que siga, de retornar-los la dignitat que els arrabassàrem. En aquest sentit s’han celebrat els dies 25 i 26 d’abril, a iniciativa de Serret Llibres, Servitur, Gubiana i Arnes-Terra de Cruïlla, unes jornades en record de les nostres, i catalanes i valencianes, discriminades minories càtares i jueves, a Arnes, al Tossal dels Tres Reis i a Sant Miquel d’Espinalbar. El 25 hi hagué conferències i espectacles a Arnes, i el 26 un maridatge cultural i literari al Tossal i Sant Miquel, amb recital poètic entre llamps i trons i sol esplendorós, talment com ha de ser, pel poeta Carles Duarte i l’historiador Wilfried Beck. S’exaltà sobretot la figura d’en Pèire Maurin, de qui Beck n’ha escrit la biografia. Maurin fou el darrer càtar occità, pastor transhumant, refugiat a les nostres terres ebrenques i dels Ports, mantenint el contacte amb Occitània, fins que caigué en mans de la Inquisició. És personatge prou ben documentat, de la naixença a Montalhon el 1282 fins que és interrogat per la Inquisició a Carcassona el 1323, i se’ns mostra persona de gran dignitat i d’idees molt avançades al seu temps, de tan sagnants intoleràncies. N’ignorem la seua fi. A l’interrogatori inquisitorial declarà: Sóc i seré pastor. El meu destí és vagar per muntanyes i valls, tenir pertot arreu companys i amics que canvien […] I fer el bé a qualsevol home, sense preguntar-li en què creu. Un vertader bonhome càtar. A l’era de Sant Miquel els assistents signaren un manifest recordant la personalitat coherent, fascinant i il·luminadora d’en Maurin i la necessitat d’evocar-lo en una imatge perdurable en algun indret de les rutes càtares dels nostres territoris.

Artur Quintana

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: