Mor el pintor Romà Vallès

Homenatge a Miró

Romà VallèsEl passat 15 de juny morí als 91 anys el pintor Romà Vallès, pioner de l’informalisme català. Fa pocs dies el Centre Cultural Terrassa havia obert un espai dedicat a la seua obra.

L’artista es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i va continuar la seva formació amb diversos viatges als Països Baixos, Suïssa i Anglaterra. El 1956 va començar la seva trajectòria dins la pintura abstracta i va ser un dels fundadors del primer museu d’art contemporani de Barcelona i de l’escola d’art del FAD. Va exercir de professor a l’Escola Massana i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

El treball de Romà Vallès es va desenvolupar a través de diferents sèries, com “Cosmogonies”, “Collages”, “Biomorfisme” i “Nous conceptes”, i des del 2000 treballava en la sèrie “Heràclit”.

Des de fa molts anys mantenia casa a Calaceit, un edifici històric i ben restaurat, i en aquesta vila descansarà per sempre.

Amb motiu de la mostra “Memòria 88” de Romà Vallès, oberta el 19 de genera l’Espai Volart 2 (Fundació Vila Casas) de Barcelona, vaig escriure unes línies, de les quals transcric ara una part: “Recordo ara amb agradívola nostàlgia la 17a Trobada Cultural del Matarranya, l’any 2007, i el seu cartell anunciador. Aquells poms de flors blaves, grogues i vermelles que el pinzell de Romà Vallès havia deixat amorosidament amb gran mestria i sentiment sobre el llenç de lli impol·lut. I també la inoblidable visita que vam fer al castell de Vall-de-roures, on el pintor ens va passejar amb il·lusió per  la seua exposició “Arquitectures còsmiques”. Aquells grans quadres abstractes ens vam parlar, un matí d’agost, de la seua tècnica, de la seua motivació, del color, de la composició, de les textures… amb paraules, mai millor dit, del seu propi autor. Tot un plaer.”

Amb ocasió de la visita al castell de Vall-de-roures que comento li vaig dedicar uns versos al pintor que reprodueixo en honor d’ell:

Díptic de la Trobada 2007“A Romà Vallès
 
Pintats i repintats
els llenços del Castell de Vall-de-roures,
de segles, bruns i negres,
història i formalisme.

Òrfenes les estances
de biomorfismes, floracions,
geometria i conceptes.

I en arribar els llenços del pintor
s’ompliren de color, filosofia,
informalisme i poesia,
traçant tresqueres mòbils
cap a l’art suprem:
el sentit de la vida”

 

             

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: