Una Catedral del Vi a Gandesa (Terra Alta)

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tants i tants cops que havíem passat per davant del Celler Cooperatiu de Gandesa, al peu de la carretera N-420, en els nostres viatges de Barcelona a la Codonyera o a l’inrevés, i mai havíem gosat visitar el magnífic edifici modernista, una de les dues Catedrals del Vi de la Terra Alta. L’altra és la de Pinell de Brai.

El Celler de Gandesa, com també el de Pinell de Brai, el va construir l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888-Barcelona, 19 de novembre de 1973), deixeble de Puig i Cadafalc i d’Antoni Gaudí. Encarregat el projecte el febrer de 1919, es va acabar la construcció de l’edifici el gener del 1920, un termini ben curt per a una obra tan important. La necessitat de disposar d’unes bones i útils instal·lacions per l’elaboració del vi i també de l’oli —el molí de l’oli es va acabar al novembre del mateix any—, va esperonar els cooperativistes fundadors, malgrat que estaven ben mancats de diners. Òbviament van demanar un crèdit i van treballar de debò.

El tipus de construcció va representar un assaig per l’arquitecte Cèsar Martinell, per la seua simplicitat, però d’un gran valor decoratiu i utilitat, cosa que els socis de la cooperativa li van demanar. Els pagesos vinicultors volien un edifici pràctic per a l’elaboració del vi i de baix cost. Martinell va fer seus aquells desitjos i de la simplicitat va fer art i de les utilitats, valor arquitectònic, sense oblidar-se de solucions tècniques per a la ventilació dels gasos, la il·luminació i la facilitat de transport interior.

La restauració del edifici s’ha portat a terme amb molta cura, procurant conservar totes les estructures originals, així com alguns estris propis del celler.

A més del vi i de l’oli, la cooperativa va provar d’ampliar l’oferta de productes mitjançant l’elaboració d’un vermut de fórmula desconeguda, la qual va haver de vendre a Cinzano per necessitats de tresoreria. Encara es conserva la màquina embotelladora i , com a curiositat, alguna ampolleta de vermut buida.

La visita de la cooperativa, plenament documentada per la Pili Ferrando, s’arrodoneix amb un tast dels vins més representatius.

El valor arquitectònic del Celler de Gandesa ha fet que es considerés una de les Catedrals del Vi. També està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya i una de les Set Meravelles de Catalunya, escollides l’any 2007.

Veieu una galeria de fotos del Celler.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Mor el pintor Romà Vallès

Homenatge a Miró

Romà VallèsEl passat 15 de juny morí als 91 anys el pintor Romà Vallès, pioner de l’informalisme català. Fa pocs dies el Centre Cultural Terrassa havia obert un espai dedicat a la seua obra.

L’artista es va formar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i va continuar la seva formació amb diversos viatges als Països Baixos, Suïssa i Anglaterra. El 1956 va començar la seva trajectòria dins la pintura abstracta i va ser un dels fundadors del primer museu d’art contemporani de Barcelona i de l’escola d’art del FAD. Va exercir de professor a l’Escola Massana i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

El treball de Romà Vallès es va desenvolupar a través de diferents sèries, com “Cosmogonies”, “Collages”, “Biomorfisme” i “Nous conceptes”, i des del 2000 treballava en la sèrie “Heràclit”.

Des de fa molts anys mantenia casa a Calaceit, un edifici històric i ben restaurat, i en aquesta vila descansarà per sempre.

Amb motiu de la mostra “Memòria 88” de Romà Vallès, oberta el 19 de genera l’Espai Volart 2 (Fundació Vila Casas) de Barcelona, vaig escriure unes línies, de les quals transcric ara una part: “Recordo ara amb agradívola nostàlgia la 17a Trobada Cultural del Matarranya, l’any 2007, i el seu cartell anunciador. Aquells poms de flors blaves, grogues i vermelles que el pinzell de Romà Vallès havia deixat amorosidament amb gran mestria i sentiment sobre el llenç de lli impol·lut. I també la inoblidable visita que vam fer al castell de Vall-de-roures, on el pintor ens va passejar amb il·lusió per  la seua exposició “Arquitectures còsmiques”. Aquells grans quadres abstractes ens vam parlar, un matí d’agost, de la seua tècnica, de la seua motivació, del color, de la composició, de les textures… amb paraules, mai millor dit, del seu propi autor. Tot un plaer.”

Amb ocasió de la visita al castell de Vall-de-roures que comento li vaig dedicar uns versos al pintor que reprodueixo en honor d’ell:

Díptic de la Trobada 2007“A Romà Vallès
 
Pintats i repintats
els llenços del Castell de Vall-de-roures,
de segles, bruns i negres,
història i formalisme.

Òrfenes les estances
de biomorfismes, floracions,
geometria i conceptes.

I en arribar els llenços del pintor
s’ompliren de color, filosofia,
informalisme i poesia,
traçant tresqueres mòbils
cap a l’art suprem:
el sentit de la vida”

 

             

Fotografies d’Avilès (dues galeries)

Us presento les fotos en forma de “galeria”. Si en voleu ampliar alguna heu de clicar sobre la foto el botó dret del ratolí, sortirà “veure imatge”, i amb el botó esquerre ampliar-la

Unes quantes fotos d’Avilès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En tinc moltes més, però amb aquestes acabo la publicació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Avilès (I)

És difícil fer una tria de fotografies quan en tens un bon garbuix d’un lloc determinat i gairebé totes t’agraden. Tenint en compte que aquest és el cas del nostre recent viatge a Avilès, una vila ben històrica, potser sigui l’atzar el millor mètode de selecció. Aquí en teniu, doncs, unes quantes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Centre Cultural Niemeyer d’Avilès

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El centenari arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, dissenyador de la ciutat de Brasília, va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Arts el 1989, i fou aquest l’origen de la relació de l’arquitecte amb el Principat d’Astúries. Anys més tard, Niemeyer va donar un gran projecte al Principat. El seu disseny s’ha convertit en un projecte que pretén ser un dels referents internacionals en la producció de continguts culturals, un espai associat a l’excel·lència dedicat a l’educació, la cultura i la pau. Aquesta és l’única obra d’Oscar Niemeyer a Espanya i, segons les seves pròpies paraules, la més important de totes les que ha realitzat a Europa. Aquesta també ha estat la raó per què el Centre Cultural Internacional rebi el nom del seu creador.

 Niemeyer havia dit: “No és l’angle recte el que m’atrau, ni la línia recta, dura, inflexible, creada per l’home. El que m’atrau és la corba lliure i sensual, la corba que trobo a les muntanyes del meu país, en el curs sinuós dels seus rius, a les ones del mar, al cos de la dona preferida. De corbes és fet tot l’univers, l’univers corb d’Einstein”

No cal dir que paga la pena una visita a Avilès per el Niemeyer i per moltes coses més.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Javier Giralt Latorre, Premi Franja 2014

javier giralt

Iniciativa Cultural de la Franja, a travès de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Javier Giralt Latorre el VIII Premi Franja. Cultura i Territori 2014 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja des del seu càrrec com a Director del Departament de Lingüística Hispànica de la Universitat de Saragossa, pels seus escrits i la seua actitud personal envers la llengua, i enfront de les hostilitats de tots conegudes. El Premi es lliurarà durant els actes de la 26a Trobada Cultural del Matarranya-III Alifara Clarió, a principies d’octubre.

Javier Giralt Latorre (Barcelona, 1967), llicenciat en Filologia Hispànica i Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa, té treballs sobre l’estructura de la llengua catalana, dialectologia i onomàstica. Expert en llengües de transició. Va estar membre del Consell Superior de Llengües d’Aragó, proposat per la Universitat, d’acord amb la Llei del 2009, derogada el 2013 pel govern del PP-PAR.

Pèire Maurin

(Publicat a la columna Lo Cresol del Diario de Teruel)

És tradicional entre nosaltres de discriminar, i si pot ser eliminar, les nostres minories. Ho hem fet en el passat amb les minories jueves, musulmanes, càtares i protestants, i potser me’n deixo alguna, i a l’hora actual seguim fent-ho amb les minories lingüístiques, amb especial virulència amb la catalana. Les discriminacions passades són irreparables, les altres encara podríem tractar-les bé. De les primeres només podem fomentar-ne el record, una manera, per més simbòlica que siga, de retornar-los la dignitat que els arrabassàrem. En aquest sentit s’han celebrat els dies 25 i 26 d’abril, a iniciativa de Serret Llibres, Servitur, Gubiana i Arnes-Terra de Cruïlla, unes jornades en record de les nostres, i catalanes i valencianes, discriminades minories càtares i jueves, a Arnes, al Tossal dels Tres Reis i a Sant Miquel d’Espinalbar. El 25 hi hagué conferències i espectacles a Arnes, i el 26 un maridatge cultural i literari al Tossal i Sant Miquel, amb recital poètic entre llamps i trons i sol esplendorós, talment com ha de ser, pel poeta Carles Duarte i l’historiador Wilfried Beck. S’exaltà sobretot la figura d’en Pèire Maurin, de qui Beck n’ha escrit la biografia. Maurin fou el darrer càtar occità, pastor transhumant, refugiat a les nostres terres ebrenques i dels Ports, mantenint el contacte amb Occitània, fins que caigué en mans de la Inquisició. És personatge prou ben documentat, de la naixença a Montalhon el 1282 fins que és interrogat per la Inquisició a Carcassona el 1323, i se’ns mostra persona de gran dignitat i d’idees molt avançades al seu temps, de tan sagnants intoleràncies. N’ignorem la seua fi. A l’interrogatori inquisitorial declarà: Sóc i seré pastor. El meu destí és vagar per muntanyes i valls, tenir pertot arreu companys i amics que canvien […] I fer el bé a qualsevol home, sense preguntar-li en què creu. Un vertader bonhome càtar. A l’era de Sant Miquel els assistents signaren un manifest recordant la personalitat coherent, fascinant i il·luminadora d’en Maurin i la necessitat d’evocar-lo en una imatge perdurable en algun indret de les rutes càtares dels nostres territoris.

Artur Quintana