“Clarió” fomenta la llengua i el coneixement del patrimoni

Amb el títol “ESCOLA NOSTRA”, l’associació de pares del Matarranya “Clarió” organitza la seua 1a Escola d’Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l’únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de Llaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d’especialistes locals o vinculats al territori.

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

 Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516),  clariomatarranya@gmail.com)

José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística

(De Mas de Bringué)

L’advocat i jurista saragossà José Ignacio López Susín, especialitat en legislació sobre normalització lingüística i militant de CHA, ha set anomenat avui pel govern aragonès Direcció General de Política Lingüística.
La creació d’aquest organisme va ser una exigència irrenunciable del grup nacionalista d’esquerres CHA per a entrar al nou govern d’Aragó presidit pel socialista Javier Lambán. CHA s’ha fet càrrec de la Consellería de Vertebració del Territori, Foment i Vivenda.

López Susín es posa al front d’aquesta nova Direcció General amb la intenció de donar la importància i la rellevància que mereix a la regulació i el desenvolupament de les llengües minoritàries d’Aragó després d’un “quadrienni negre” per a l’aragonès i el català, degut a la nul•la acció política en aquest àmbit portada a terme pel govern PP-PAR. Tot i ser-ne conscient de que aquest organisme no comptarà amb els mitjans i estructures administratives d’altres direccions generals, el nou responsable de Política Lingüística del Govern aragonès ha declarat la seua intenció de preparar una nova Llei de Llengües que substituïxca la Llei del LAPAO i el LAPAPYP promoguda pel PP i el PAR en la passada legislatura i, mentrestant “portar a terme accions concretes de protecció, suport i desenvolupament de les nostres llengües pròpies” –explicà Susín.
La nova Llei de llengües que en el seu moment el govern PSOE-CHA presentaria a les Corts, estaria basada a grans trets en la que es va aprovar a l’Aragó l’any 2009. Mantindria la creació de dues Acadèmies (una per la llengua aragonesa i una altra per al Català d’Aragó) i probablement suprimiria o donaria un caràcter menys oficial al Consell Superior de Llengües.
Nacho López Susín, (Saragossa, 1956), és llicenciat en Dret i funcionari de carrera de l’Administració de Justícia des de 1979. En els diferents períodes en que la CHA ha assumit tasques de govern en diferents institucions, Susín ha estat director de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Saragossa (1999-2003) i Director de l’Àrea d’Educació i Acció Social de l’Ajuntament de Saragossa (2003-2007). També ha estat membre fundador i dirigent del Rolde d’Estudis Aragonesos, associació que edita la revista Rolde, i membre destacat de la Fundació aragonesista Gaspar Torrente y del Consello da Fabla Aragonesa.
López és també autor o coautor d’una desena de llibres entre els quals destaquen els referits al dret aragonès (Gent de lleis. El dret aragonès i els seus protagonistes, Saragossa, 2004), a la lexicografia aragonesa (Bocabulario de Plasenzia, 2000 –amb María Dolores Montaner–, Lèxic del dret aragonès, 2006, El diccionari aragonès, col·lecció de veus per a la seva formació, 1902, 2009, o Manuel Díaz Rozas: Apunts de Llengua Chesa, 2013) i especialment al dret lingüístic (El règim jurídic del multilingüisme a Aragó, 2000, Estudis sobre l’Estatut jurídic de les llengües a Espanya, 2006, Estatut Jurídic de les Llengües pròpies d’Aragó, 2011 -amb José Luis Sorolla, i Formularis d’escriptures notarials en castellà i aragonès segons el Codi de Dret Foral d’Aragó, en premsa, amb Javier Mazana i Miguel Martínez Tomey), a més de col·laborador habitual en revistes especialitzades.

Matarranya Íntim 2015 es va presentar ahir a Pena-roja

Al magnífic claustre gòtic del Santuari de la Mare de Déu de la Font —hospederiavirgendelafuente.com–, els organitzadors del  Festival Matarranya Íntim van presentar ahir, en roda de premsa, la programació de la seua 3a edició que portarà les arts escèniques d’avantguarda a l’interior de les cases de Pena-roja de Tastavins, amb espectacles per a tot tipus de públic.

Podeu llegir la nota de premsa de la presentació del festival: Matarranya Íntim

Estem segurs que serà tot un encert com les dos edicions anteriors. Val a dir que Matarranya Íntim és l’esdeveniment cultural/teatral més important de les terres matarranyenques i de gran part d’Aragó, que prestigia la comarca i la dona a conèixer molt més enllà de les terres aragoneses.

Veieu el programa complet de tots els espectacles a: http://issuu.com/matarranyaintim/docs/llibret_matarranya_intim_2015b?e=0/14421094#search

XIª edició del Festival Internacional de Cinema “22 x Don Luis” a Calanda

La XI edició del Festival Internacional de Cinema “22 x Don Luis” es presenta aquest any sota el lema “El desig i la pèrdua”, i comença amb la inauguració d’una exposició de Jan van Eden, que torna al CBC, amb una obra que brolla des de lo cinematogràfic i reflexiona amb l’esdevenir de l’Art, una obra en la que “el desig i la pèrdua” es mostren formant part de l’essència del que és humà.

“Pepa Santolaria, esposa de Jan van Eden, ens deixava a finals d’any. Per sorpresa se n’anava una gran ambaixadora d’aquest Festival, una molt estimada amiga, sempre disposada a difondre totes les activitats del CBC i del nostre Festival.

La seva pèrdua es recordarà en l’arrencada d’aquesta 11a edició.

El cinema, com la vida, és ple d’històries que comencen amb algú que desitja alguna cosa, o amb algú que intenta sobreposar-se a una pèrdua i tornar a començar.

Teniu una cita amb els desitjos i les seves pèrdues a Calanda!”

Veieu programa a: folleto-2015-22xdluis

“Albelda una pugna entre el sentiment i la llengua”

 

 Albelda una pugna entre el sentiment i la llengua és un magnífic treball de recerca (2014.2015) de Iris Carnicé Blanco, premi extraordinari de batxillerat al millor treball de recerca. Iris Carnicé que ha estudiat a l’Institut Torre Vicens de Lleida és també Matrícula d’Honor pel estudis de batxillerat.

L’esmentat treball de recerca podeu llegir-lo a: https://drive.google.com/file/d/0B6kF4wPsGjnYSnpib0hLd2FvZUxQOXNQNXZTbkQzSm8zMF9j/view

Segons es pot llegir al blog del Moviment Franjolí per la Llengua: La jove autora d’aquest treball de recerca, va escollir el tema de la parla d’Albelda per ser-li un tema proper i interessant, amb el que pogués gaudir. Els seus avis materns són d’Albelda (La Llitera) i sempre, des de petita, l’havia apassionat la seva manera de parlar, que sempre havia considerat un “català una mica estrany”. Així, va començar a documentar-se sobre el tema, i aprofitant la llavors recent normativa en relació a la llengua, el polèmic “LAPAO”, va decidir que seria un bon tema a tractar.

Carmen París arriba a la 3a edició de Matarranya Íntim

El festival es celebrarà aquest any el 7, 8 i 9 d’agost a Pena-roja de Tastavins.

El Festival Matarranya Íntim, organitzat per Francachela Teatre i La Comarca del Matarranya, torna aquest estiu a les terres matarranyenques, el 7, 8 i 9 d’agost, per portar les arts escèniques d’avantguarda al medi rural. La localitat triada enguany és Pena-roja de Tastavins, en la qual s’hi desplegarà un recorregut teatral que es desenvoluparà a l’interior de les cases del poble amb espectacles multidisciplinars per a tots els públics.

En breu donarem més informació sobre el festival i la convocatòria de la roda de premsa d’aquest any

 

Cicle d’Orgue al Matarranya

El 2 d’agost comença el tradicional Cicle d’Orgue del Matarranya a Fondespatla i continua el 23 d’agost a Mont-roig, sota la direcció de Margarita Celma. L’entrada als concerts és lliure.

Investidura de Josep Anton Chauvell com a president de La Llitera.

Josep Anton Chauvell, nou president de la comarca de la Llitera va dir en el discurs de pressa de possessió, entre altres coses, lo següent: “L’altra qüestió fa referència a la nostra dignitat. La nostra dignitat com a persones que tenen una llengua i una cultura ancestral; m’estic referint a la denigrant actuació de l’anterior Govern d’Aragó envers la denominació de LAPAO a la nostra llengua catalana, parlada a la major part dels nostres llocs de la Comarca. Cal la derogació que hi havia, on es reconega aquesta particularitat, la seua protecció i el seu desenvolupament.”

Discurs íntegre a: Lo Reguer (Blog de Marcel Pena)

III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana

A la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, el dijous 17 de juliol tingué lloc la III Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. La II Jornada havia tingut lloc a Calaceit, el setembre del 2013, dins dels actes de la 23ª Trobada Cultural de l’Associació Cultural del Matarranya.

Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va obrir la Jornada amb un parlament de benvinguda i reafirmació de l’estudi i protecció del català als diferents territoris de parla catalana. Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural i Política Lingüística del Govern d’Andorra i Marta Maria Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears van parlar dels treballs envers la llengua en els territoris que representaven. Aquesta última, malgrat del poc temps que ostentava el càrrec.

La primera taula redona, moderada per Marta Xirinacs, donà a conèixer les enquestes d’usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Per Andorra Joan Sans Urgell, de la Direcció de Promoció Cultural i Política Lingüística; per les Illes Balears, Joan Melià i Garí, Universitat de les Illes Balears; per la Franja, Natxo Sorolla, Universitat Rovira i Virgili, representant també a Javier Giralt, Universitat de Saragossa, que no va poder assistir a la Jornada per motius personals; per l’Alguer, Francesc Ballone, membre corresponent de l’IEC a l’Alguer; per Catalunya del Nord, Alà Baylac-Ferrer, Universitat de Perpinyà; i pel País Valencià, Lluís Polanco, Universitat de València. Tots ells ens presentaren els diferents estudis i enquestes de gran interès. Pel que fa a la Franja, segons manifestà Natxo Sorolla, i tal com ho han resumit diversos mitjans de comunicació: els estudis estan impulsats per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb Campus Iberus, un consorci en què participen les universitats de Saragossa i Lleida. Dels resultats es desprèn que el 94,1% de la població de la Franja entén el català i que el 80,2% el sap parlar. A més, el 74,7% declara que el sap llegir. La competència escrita és molt més baixa, ja que només sap escriure el 41,2% de la població total. L’enquesta de la Franja també destaca que l’ús general del català s’ha reduït del 64,4% de l’any 2004 al 50,3% del 2014. Un altre fet que subratlla és que el 44,6 % dels enquestats utilitzen el terme “català” per referir-se a l’idioma.

Després de la pausa —sucs, petits entrepans i cafès—començà la segona taula redona, moderada per Joan Solé Camardons, sobre els factors clau de les llengües a Catalunya: del coneixement i usos parlà F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona; de la transmissió i actituds, Vanessa Bretxa, Universitat de Barcelona; del lloc de naixement, territori i aprenentatge, Marta Rovira, Universitat Autònoma de Barcelona; i de l’edat, ocupació i classe, Cristina Sánchez, Universitat de Girona.

Ben vençut el matí tingué lloc la tercera y última taula redona “Mirades sobre la realitat social de la llengua”, moderada per la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa: Població i societat, Andreu Domingo; Món socioeconòmic, Elisenda Paluzie; Entorn digital i xarxes, Albert Cuesta; El context europeu, Martí Anglada; i Mitjans de comunicació, Salvador Alsius.

Malgrat la manca de temps gairebé tots els intervinents de les tres taules van poder respondre les preguntes dels assistents.

La directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya clogué la molt densa, interessant i ben organitzada Jornada, passades del 14,30 hores. No ens volem oblidar d’Anna Torrijos, conductora de l’acte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

“El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent” de Marc Nadal

 

Podeu llegit aquí el treball de Marc Nadal Ferret, El secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent. A les conclusions diu: “Tal com hem vist al llarg del present treball, és un fet més o menys incontestable que el secessionisme lingüístic a la Franja de Ponent apareix de la mà de la dreta regionalista, del nacionalisme espanyol i dels secessionismes lingüístics del País Valencià i les Illes Balears. Així doncs, aquest moviment, que també reuneix certes contradiccions, l’acabem entenent com una excusa més contra el català, o sigui, com un instrument a favor del supremacisme castellà per crear confrontació. En aquesta línia, la defensa de les modalitats de l’aragonès oriental basada en la conservació de tot tret dialectal de cada poble fa llevar tota importància a qualsevol intent de normativització, que sovint es considera innecessari o accessori, i converteix la llengua local en una expressió folklòrica d’afirmació regional, però que al final no pot tenir el mateix valor que una llengua nacional, com el castellà. Per tant, al cap del carrer hom acaba trobant una diglòssia a favor de la llengua de l’estat, disfressada d’atavisme i identitat local.”

Recordem que l’any passat Marc Nadal Ferret, tarragoní de 29 anys, treballa a la UAB, on està fent la tesi doctoral sobre física. Es podria dir que té un gran domini de les llengües, ja que ha guanyat dos premis literaris en idiomes presumptament diferents: en “llengua aragonesa oriental” (lapao) i en “llengo baléà”. Es va presentar a aquest dos premis per demostrar com n’és, d’absurd, identificar aquestes variants com a llengües diferents del català. Va quedar ben clar el ridícul que van fer les organitzacions convocants