El català en 50 dades

 

(De la revista Tornaveu. Associacionisme i Cultura. 21/8/2015)

Plataforma per la Llengua ha presentat a l’UCE (Universitat Catalana d’Estiu), a Prada de Conflent, el Quart Informe CAT, 50 dades sobre la llengua catalana, una revisió de l’estat de salut del català arreu dels Països Catalans en àmbits molt diversos. “Aquest informe ens permet de veure com es transforma el català cada any, en contextos polítics i culturals diferents”, explica en Francesc Marco, membre de l’executiva de Plataforma. El treball es basa tant en estudis de la mateixa entitat com en dades oficials proporcionades per diverses administracions i organismes estadístics, així com informes que sovint passen desapercebuts. En aquest sentit, “el retrat és molt fidel”, afegeix Marco. De l’estudi de les xifres en els 50 àmbits, se n’extrauen dues conclusions. La primera, que en aquells àmbits en què l’Estat no pot intervenir o que depenen de la tria que faci el ciutadà, el català avança. És el cas, per exemple, dels mitjans de comunicació digitals -dos diaris tenen més de 2.000.000 d’usuaris mensuals-, o de les xarxes socials i la tecnologia, on el català està molt normalitzat.

Ara bé, allà on l’Estat pot intervenir i té capacitat per regular, el català recula o té moltes dificultats. L’administració de justícia i les normatives de consum en són els casos més clars. Així, Plataforma per la Llengua recull que més del 90% dels documents notarials redactats a Catalunya són en castellà, o que dos de cada tres secretaris judicials que treballen al País Valencià no saben català. Pel que fa al comerç, les dades també són preocupants: 3 de cada 10 comerços de Barcelona no atenen els clients en català. I malgrat que la Generalitat ha legislat sobre el cinema per tal de garantir un percentatge més elevat de projeccions en llengua catalana, actualment només el 3% de les projeccions són en la nostra llengua.

Podeu consultar l’informe complet, fent clic aquí.

Contra Catalunya es viu millor

Germà Gordó

Les declaracions del conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Germà Gordó, a la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent han aixecat una gran polseguera per tot el territori espanyol, però molt especialment pels territoris, diguem-ne, de l’“antiga Corona d’Aragó” o pels “països catalans”, com diuen que va dir Gordó. Confessaré d’entrada que jo, coneixent bé el “percal” —el percal és una tela fina de cotó o polièster usada com a indumentària i roba blanca de preu escàs—, mai hagués fet les declaracions que va fer el conseller de Justícia, en el supòsit que pensés com ell. En resum Gordó va dir “que una Catalunya independent no hauria de fer “oblidar la nació completa” i que seria “lògic” contemplar la possibilitat d’estendre la nacionalitat catalana als ciutadans de la resta de territoris dels Països Catalans. Gordó va recordar que Catalunya està formada per dues nacionalitats, la catalana i l’occitana, i va emplaçar els catalans independentistes a “tenir-les en compte”.

La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, ha explicat que la referència del conseller de Justícia, Germà Gordó, al concepte de “països catalans” i a l’eventual nacionalitat catalana d’aquests territoris, la posició del Govern és que “hi ha intenció de tergiversar i generar polèmica d’unes declaracions en què no es va usar el terme “països catalans” ni d’atorgar nacionalitats, és obvi que l’àmbit de decisió de qualsevol territori el respectem enormement, per tant, valencians, balears i aragonesos seran el que vulguin ser, naturalment, aspirem al mateix”.

Com he dit al principi, la referència als “països catalans” ha generat un dur rebuig dels governs valencià i aragonès així com dures crítiques de partits com el PP, Ciutadans i el PSC. Segons Munté, Gordó no va usar aquest terme (va parlar de la “nació completa”) ni va proposar donar la nacionalitat catalana a aquests territoris, sinó que es va fer una referència “a l’espai cultural i lingüístic que compartim basat en criteris acadèmics i científics, volem enfortir aquests llaços però respectant l’àmbit de decisió de qualsevol poble”.

La quantitat de crítiques i d’epítets pocs agradables dels representants polítics i mitjans de comunicació contra els catalans en general han estat prolífers, ràpids i contundents.  A més, per el que fa referència a la Franja —maleïda paraula fins i tot per al president d’Aragó— i aprofitant que l’Ebre passa per Saragossa, han sortit els bens de la Franja i l’inclumpliment de les sentències, la incongruència o inexistència del mot Franja, la quimera expansionista i anexionista de Catalunya, la tergiversació de la història de l’antiga Corona d’Aragó i tot el que vulgueu més: l’habitual artilleria pesant.

Només una petita reflexió-pregunta o pregunta retòrica per la meua banda: i si algun dia, d’un futur pròxim o remot, Catalunya esdevingués independent d’Espanya, tanta nosa li farien una relació profunda o la doble nacionalitat a les terres de la Franja?

Francisco Doménech

Entre tanta indignació per les injuries i insults o qualificacions surrealistes dels procés català —eleccions del 27S—, tan sols he trobat a l’Aragó una reacció favorable, envers la declaració de Gordó, la de l’alcalde de Favara, Francisco Doménech que ha dit: “que les paraules de Gordó “no són ofensives” ja que les entén com una “mostra de respecte” i no com un “insult ni una forma d’annexió”. “Ens ofereixen la doble nacionalitat, una cosa que ara mateix també podem tenir amb altres països i ningú es posa les mans al cap”, ha dit Doménech al mateix temps que feia xanxa quan deia que seria de manera “gratuïta”. El favarol digué també que, segons la seua opinió, el que sí és un “menyspreu” és la Llei de Llengües aprovada en l’anterior legislatura. “Això d’ara no és més que una mostra d’afecte”.

I mentre tant Catalunya se’n va anant.

Cels Gomis i Mestre

 

Enguany anem de commemoracions. N’hi ha tantes que no podem donar-ne l’abast, però d’algunes que ens toquen molt de prop —els 750 anys del naixement d’en RamonMuntaner, i els deu sense en Jesús Moncada i en Josep Galan— ja ho hem fet, o ho farem abans d’acabar l’any. I hi ha també el centenari de la mort d’en Cels Gomis, que ens toca igualment de tan a prop. Ja n’han parlat a la Revista de Andorra, i en parlaran a Turolenses, i no podem deixar de parlar-ne al Diario de Teruel. Cels Gomis i Mestre nasqué a Reus el 1845 i morí a Barcelona el 1915. Era enginyer de camins i participà en la construcció de gran part dels primers ferrocarrils. Adscrit ja de molt jove al comunisme llibertari fou un gran propagador d’aquest ideari, com a publicista i autor de llibres de divulgació de ciències i humanitats, convençut com estava que només a través del coneixement, i d’una educació sense traves, l’home esdevindria lliure. Molt actiu també en el camp bibliotecari, fou nomenat secretari de la Biblioteca Arús de Barcelona, especialitzada en publicacions socialistes de tota mena, càrrec que exercí fins al darrer alè. Tenia gran interès per gairebé tots els camps del saber, i molt especialment pels estudis de folclore i geogràfics, i aprofità la seua professió, que el duia per quasi tota la geografia espanyola, per arreplegar abundosos materials d’aqueixos temes. Fou un dels primers a l’Aragó en recollir materials folclórics de les nostres tres llengües, aragonès, castellà i català, amb criteris científics, i anomenant català el nostre català de l’Aragó, sense tabús ni prejudicis. Bastants dels seus textos de folclore català aragonès es troben als reculls Les cançons de la nostra gent (1993) d’en Josep Galan, Lo Molinar (1995-96) i Bllat colrat! (1997), un recull, aquest darrer, que s’obre amb les paraules: A la memòria de Cels Gomis, que ens precedí. Dels seus articles de geografia terolenca se n’ha reeditat enguany la descripció de l’Avenc de San Pedro d’Oliete, i esperem que també ho siga aviat, almenys, el de Regallo amunt.

 Artur Quintana

Lambán qualifica de despropòsit la Llei de Llengües del PP

Foto Europapress

Durant la visita que va fer, el dimarts 11 d’agost, el president Lambán a l’exposició sobre el 25è aniversari de la Biblioteca d’Aragó a Saragosa, acompanyat de la consellera d’Educació i Cultura, Mayte Pérez, va manifestar, entre altres coses, sobre la Llei de Llengües en vigor, que s’ha creat una direcció general de Política Lingüística perquè el “fenomen lingüístic a Aragó es produeixi en els termes que calgui. Referent a això, ha qualificat de “despropòsit”, que va portar a Aragó a fer “el ridícul a tota Espanya”, la modificació de la Llei de Llengües anterior i la denominació mitjançant sigles de fenòmens lingüístics acreditats i verificats per lingüistes que es preïn.

Per Lambán és un error deixar de reconèixer que a una part d’Aragó es parla català i que en una part del nord hi ha “residus de parlants de l’antiga llengua aragonesa”.

Per això, ha incidit que cal “dir les coses pel seu nom” i en quan al fenomen lingüístic “cal donar-li la importància que té, en la seua justa mesura”, i sense arribar a exageracions ni excessos o plantejaments de cooficialitat que “no tenen cap sentit”, però tampoc infravalorar la importància que té el plurilingüisme a l’Aragó, perquè és “un error”.

De les declaracions del president Lambán, cadascú que tregui les conclusions que estimi oportunes.

2000 espectadors al Matarranya Íntim

La 3a edició del Festival Matarranya Íntim, organitzat per Francachela Teatre i la Comarca del Matarranya, va aconseguir congregar el cap de setmana passat a més de 2.000 espectadors. Una xifra que supera amb escreix els de la primera edició —900— i els de la segona —1.200—, i que situa al festival com el referent cultural del calendari estival de la comarca.

Després d’un intens cap de setmana en què el teatre i les seues múltiples variants es van instal·lar a l’interior de les cases particulars de Pena-roja de Tastavins i altres espais singulars de la petita localitat. El director del festival, Jacobo Roger, fa un balanç “molt positiu” d’aquesta 3a edició: “Estem molt satisfets amb la programació traçada i la resposta del públic d’aquest any, un públic molt heterogeni en el qual hem vist a joves, grans, nens i famílies senceres que, arribats de diferents llocs, han volgut viure aquesta experiència escènica “.

Durant el divendres, dissabte i diumenge, Pena-roja de Tastavins es va transformar en un teatre íntim en el qual es van desenvolupar 9 espectacles multidisciplinars de petit format i durada a través de més de 50 funcions amb un índex d’ocupació proper al 98%.

Un èxit rotund va ser, dins del seu apartat Íntims a la nit, el concert París al piano de la cantant i compositora Carmen París, al qual van assistir més de 300 persones a l’ermita gòtica del Santuari de la Mare de Déu de la Font. (traducció parcial de la Nota de Premsa dels organitzadors). El concert estava previst al magnífic claustre gòtic, però la pertinaç pluja va obligar a fer el canvi a l’interior de l’ermita.

Per la nostra part no podem més que ratificar tot el que es diu en la nota anterior, l’èxit del Festival ha estat total i l’assistència d’espectadors immillorable. Pensant en l’any vinent, Matarranya Íntim necessita la implicació i suport total del govern d’Aragó si es vol mantenir la qualitat o engrandir-la si calgués. Esdeveniments culturals-teatrals de més de 2000 persones són de debò extraordinaris a les comarques aragoneses o inclús a la mateix ciutat de Saragossa.

Per posar-li posar un “però”, em sento en l’obligació de demanar per a l’any vinent, algun espectacle més en català-valencià —la llengua pròpia del Matarranya és el català, oi?. Aquesta petició la dirigeixo més a les autoritats comarcals i aragoneses en general que al propi director del festival, Jacobo Roger, el qual, n’estic segur, estaria encantat en fer-ho. Enhorabona a tots els actors i directors! La 4a edició del Matarranya Íntim ja està apropant-se.

(Sobre les poques fotos que penjo he de dir que han estat fetes molt discretament i gairebé totes al final dels espectacles que vaig assistir, donada la prohibició de fer-ne. Demano disculpes per haver-les fet. L’any vinent oblidaré la càmera a casa)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lo Floro a la Feixneda

 

L’Escola d’Estiu de “Clarió”, sota el títol “Escola Nostra” ha organitzat les següents activitats: el 31 de juliol, taller de ball a Mont-roig i la Portellada, i l’1 d’agost, excursió, “Som arqueòlegs” a Queretes. El dimecres 5, va tenir la nit de contalles, Lo Floro a la Freixneda, del llibre Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers, per part de José Miguel Gràcia, autor del llibre. A partir de les 22 hores, a la llotja de l’Ajuntament, un grup de nens i pares van seguir amb gran atenció el recital —“Lo xiquet de Torredarques”, “Lo Marques de Lema visite Vall-de-roures”, “Visite el recaudador de la Freixneda”, etc.—. La novetat de la nit va ser l’aparició del Floro quan l’acte estava a punt d’acabar: de sobte un home vestit de negre i envoltat amb una gran capa també negra va brincar des de les porxades del carrer Major amb un pistolot a la mà. Es va identificar com lo Floro per atemorir els assistents i l’autor del llibre, però l’incident acabà repartint caramels entre els nens. Curiosament el cos d’aquell home tenia una gran semblança amb José Manuel Aragonès.

El dimecres 12 es tancaran les activitats amb contalles d’un despoblat, Mas de Llaurador, per part de Carles Sancho.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Lluís Roig

Agost cultural

(Publicat al Diario de Teruel)

D’ençà fa uns anys s’ha estès com taca d’oli la costum —benvinguda sigui— de celebrar la setmana cultural a gran nombre de pobles, més enllà de les pròpies festes patronals, dedicades als actes tradicionals, lúdics i de disbauxa —penyes, música, menjar i beure, a dojo. No descriure la quantitat de jornades culturals que tenen lloc en el transcurs dels quinze primers dies del mes d’agost per a la canalla i la gent gran, tot i que algunes d’elles no arriben a rasar la ratlla de lo cultural. Em vull centrar només en tres o quatre del Baix Aragó i del Matarranya, de veritable i alta qualitat, a les que penso assistir-hi, encara que no ho faci a tots els actes, donada la seua quantitat. Començo pel “XI edición del Festival Internacional de cine de Calanda. 22 x Don Luis” que tindrà lloc del 2 al 7 d’agost a Calanda. Es presenta aquest any sota el lema “El desig i la pèrdua”. Hi haurà presentació de llibres i taules redones, i, per sobre de tot, moltes, moltes pel·lícules i curts a la secció oficial i a la paral·lela. El 2 d’agost començarà el tradicional Cicle d’Orgue del Matarranya a Fondespatla i continuarà el 23 d’agost a Mont-roig —organista, ballarí i cantant—, sota la direcció de Margarita Celma. Francachela Teatre i la Comarca del Matarranya organitzen la III edició de Matarranya Íntim els dies 7, 8 i 9, per portar les arts escèniques d’avantguarda al medi rural. La localitat triada enguany és Pena-roja de Tastavins, en la qual s’hi desplegarà un recorregut teatral que es desenvoluparà a l’interior de les cases del poble amb espectacles multidisciplinars per a tots els públics, sota la direcció de Jacobo Roger. Hi haurà música, dansa i teatre. Set espectacles diferents que s’aniran repetint cada hora el dissabte i diumenge. I si voleu, per acabar us afegiré la torna, es tracta de l’Escola d’Estiu de “Clarió” que sota el títol “Escola Nostra” organitza les següents activitats: el 31 de juliol, taller de ball a Mont-roig i la Portellada; l’1 d’agost, excursió, “Som arqueòlegs” a Queretes; el dimecres 5, nit de contalles, Lo Floro a la Freixneda; i el dilluns 12 a Valljunquera, contalles d’un despoblat, Mas de Llaurador. Com podeu veure no hi caben més coses en una quinzena

 José Miguel Gràcia