Qui ha guanyat les eleccions catalanes del 27 de setembre?

En obrir els diaris estrangers, digitals o en paper, el lector se n’adona que les forces independentistes de Catalunya han guanyat les eleccions, encara que els titulars no coincideixin. Tot el contrari, llegint els titulars i contingut de la premsa nacional, dona la impressió que les forces soberanistes hagin estat les perdedores. Alguna cosa està passant. Com considero el lector prou capaç d’interpretar els resultats, em limitaré a indicar tot seguit les xifres més significatives. Per a mi està ben clar el resultat. Què en penseu vosaltres? Espero comentaris.

Notícia ben trista

Aquest mati ha mort a Mont-roig, Teresa María Ballester, professora, activista cultural i sòcia d’ASCUMA.

El ventall vol amagar-te el cor,
emperò se’n surt amb el somriure.
Òrfena la nostra llengua.
El Tastavins ara plora
i sempre el Matarranya
lluirà el teu record,
la teua lluita
i la darrera mirada.

 

Economistes catalans en favor d’un vot lliure i sense amenaces

Tinc el gust de ser un dels signants del manifest com a economista

Notícia publicada 25/09/2015

Economistes provinents del món acadèmic, empresarial i financer del país, han fet públic avui un manifest on denuncien la continuada campanya d’alarmes econòmiques que té com a finalitat  condicionar, inclús coaccionar, la lliure decisió de la ciutadania catalana en les eleccions del proper diumenge.

Manifest d’economistes catalans en favor d’un vot lliure i sense amenaces 

Davant la continuada campanya d’alarmes econòmiques que pretén condicionar o fins i tot coaccionar la lliure decisió de la ciutadania catalana a les urnes d’aquest proper diumenge, aquest col·lectiu d’economistes, provinents del món acadèmic, empresarial i financer del país, fem pública la declaració següent:

Els suposats riscos o amenaces per part d’alts càrrecs d’importants d’institucions (AEB i CECA, que acullen les principals entitats financeres com CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular, així com dirigents d’algunes grans empreses) no estan fonamentades, ni des d’una perspectiva econòmica i financera ni de les normes jurídiques que regulen la nostra activitat productiva i industrial.

Preocupats pel conjunt de l’economia espanyola, recriminem l’actuació de Luis María Linde com a governador del Banc d’Espanya pel seu comentari —del que ha hagut de desdir-se— sobre la possibilitat d’un “corralito” en una Catalunya independent, i no només per la seva imprudència, sinó també perquè respon a una clara motivació política i, per tant, entra en conflicte amb el seu càrrec i pot desestabilitzar tot el sistema bancari espanyol. Els banquers no han d’influenciar les decisions dels votants perquè la seva tasca és promoure l’estabilitat financera. Tot el contrari del que ha fet Linde.

Afirmem que les seves paraules són extremadament imprudents perquè assenyalen perillosament un escenari que no es correspondria a una futura República catalana ni tampoc a l’Estat espanyol que en restaria. Els “corralitos” que han succeït, dins i fora de la UE, han estat provocats per la manca de liquiditat de països sobreendeutats i amb dèficits exteriors recurrents.

Igual que es posa de manifest en la gran majoria d’estudis i informes elaborats aquests darrers temps, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional, també per alguns autors premis Nobel d’Economia, confirmem un seguit de qüestions fonamentals:

1. Els posicionaments i declaracions dels actors del sistema financer constitueixen una intromissió en els assumptes netament polítics.
2. Sent com és el tema financer un sector sensible de l’economia, fer-li jugar un paper en política com a arma llancívola és una jugada d’alt risc per al conjunt del sistema.
3. Una Catalunya independent és viable econòmicament; ho seran les pensions, així com ho és el seu sistema financer.
4. Catalunya té encaix a la UE. El sistema financer no es veuria afectat amb la independència, ja que tenim la ciutadania europea. Som i serem sota l’empara de les institucions europees com el BCE.
5. No hi ha cap agent econòmic que tingui interès que Catalunya surti de l’euro i, per tant, en qualsevol escenari, el sistema financer de la República catalana formaria part integrant de l’euro.

En relació amb els diversos estudis i publicacions —alguns dels quals citem al final d’aquest manifest— relatius al finançament, viabilitat i solvència del nou Estat, considerem que del conjunt de treballs se’n desprèn la certesa que una Catalunya independent seria viable econòmicament i que també hi ha un ampli consens que el fet que Catalunya esdevingui un estat independent li aportaria avantatges i major benestar.

Tant els signants del present manifest com molts altres professionals de l’economia, ens hem expressat en favor que la ciutadania de Catalunya pugui decidir, lliurement i democràtica, quines volen ser les seves estructures institucionals i el seu marc de relacions amb els països veïns d’Europa. 

Convidem la ciutadania a votar lliurement el proper 27S, ja que una Catalunya independent és econòmicament viable, garantirà millor les pensions i potencialment serà més pròspera que ara, i també ho és el futur del seu sistema financer.

SIGNANTS (Llista ampliable. Relació de signants a les 10:00 h del 26/09/2015) ​

Josep	Ainaud i Escudero	Economista	Consultor
Antoni	Almirall Martin	Llicenciat	Sistema financer
Oriol	Amat i Salas	Economista	Catedratic economia financera i comptabilitat
Jordi	Angusto Zambrano	Economista	Assessor Parlament Europeu
Miquel	Argenter i Giralt	Economista	Administració pública
M. Eugènia	Bentanachs Raboso	Economista. Traductora jurada	Sistema financer
Núria	Bosch i Roca	Economista	Catedràtica d’Economia Pública UB
Lluís	Briansó Escofet	Economista	Assessor fiscal
Carles	Brugarolas Conde	Economista	Tinent Alcalde economia Ajunt. Sant Cugat
Montserrat	Caballero Gonzalez	Economista	Assessora fiscal
Arnau	Cabeza Garrido	Economista-Llicenciat ADE	Consultor
Montserrat	Caldés Santamaria	Economista	Administració pública
Imma	Camino i Qui	Economista i Actuaria	Responsable Finançament Empresarial
Manel	Carbonero Melinas	Economista	Assessor d’empreses
Manuel	Cardenya Coma	Professor Mecantil	Censor de Comptes
Francesc	Carulla Gratacós	Economista	Administració pública
Tomàs	Casanovas Martínez	Economista	Professor de Finances i Dir. Estratègica
Joan B	Casas Onteniente	Economista	Doctor en economia financera i comptab.
Francesc	Casas Selvas	Economista	Administrador
Francesc X.	Casé i Calsina	Economista	Gerent assessoria
Jordi	Cases Oliva	LLicenciat ADE	Gerent empresa
Albert	Castellanos	Economista	Professor associat UPF
Òscar	Català i Nicolás	Economista	Directiu empresa
Jacint	Clavé Saltó	Economista	Director financer
Xavier	Codina i Vicente	LLicenciat ADE	Consultor i empresari
Manel	Cruces Socasau	Economista	Exdir Gral Abertis-Autopistas Sudamérica
Xavier	Cuadras Morató	Economista	Especialista comerç internac. Professor
Alfons	Duran Pich	Llicenciat en Sociología	Analista econòmic. Empresari
Joan	Elias Boada,	Economista	Vicepresident del CEES
Èric	Esclasans CAstellet	Llicenciat Economia	Director oficina projectes multinacional
Antoni	Escribano i Pérez	Economista	Director financer
Marta	Espasa Queralt	Economista	Professora Titular d’Universitat
Enric	Espina i Vàzquez	Economista	Auditor
Roger	Fatjó Magem	Economista	Soci i mànager consultoria internacional
Jordi	Feliu Majó	Economista	Gerent Laboratori
Josep Lluís	Ferran Biera	Economista	Auditor. Consultor
Xavier	Ferrer	Economista	Politicòleg
Àlex	Furest Fernández	Economista	Cap riscos i crèdits clients. Empresa multinacional
Francesc X.	Galán i Gras	Economista	Director financer
Joan	Garcia Codina	Economista	Assessor fiscal
Anna	Garófano Nogueras	Economista	Analista Financera. Relacions internacionals
Anton	Gasol Magriñà	Economista	Especialista en economia financera
Òscar	Gassó Bargalló	LLicenciat ADE i Dret	Consultor de negoci
Xavier	Giribés i Sala	Economista	Director financer i coporatiu
Alfons	Godall Martínez	Economista	Empresari
Jordi	Goula Suriñach	Economista	Periodista
Josep Miquel	Gràcia Zapater	Economista	Exdir financer empresa multinacional
Harold	Graells Acosta	Economista	Empresari. Analista mercats financers
Modest	Guinjoan Ferré	Economista	Soci-director empresa consultora
Pere	Guinjoan Gabriel	Economista	Analista financer
Francesc	Iglesies Riumalló	Economista	Professor de la UB
Ferran	Julià i Moli	Economista	Assessor fiscal
Ton	Lladó Gomà-Camps	Economista	Consultor independent
Enric	Llarch Poyo	Economista	Administració pública
Ramon	Lloret Collell	Economista	Assessor d’empreses
Xavier	Mas i Casanova	Economista	Director General empresa
Òscar	Mascarilla Miró	Economista	Catedràtic Teoría Econòmica
Joan Maria	Mateu	Economista	Director Financer
Joan J.	Mateu Tort	Economista	Exdirector financer
Josep R.	Mayoral Quintana	Economista	Gestor
Jaume	Menéndez Fernández	Economista	Assessor fiscal
Pere	Miret Mestre	Economista	Especialista en finances i macroeconomia
Joan	Nadal Lladó	Economista	Consultor software financer
Joan Carles	Naya Ayoro	Economista	Assessor fiscal
Josep	Otero Sanz	Economista	Banquer privat European Financial Advisor
Marcel	Padrós Perejoan	Economista	Assessor Fiscal
Javier	Palacios Fenech	Economista	Especilista en management-marquèting
Joaquim	Pallarès Llorenç	Economista	Consultor
Elisenda	Paluzie i Hernández	Economista	Degana Facultat Economia i Empresa UB
Javier I.	Pardo Lavella	Economista	Analista bursàtil
Josep Manel	Parra Serra	Físic	Professor. Especialista en economia
Vicent	Pastor	Economista	Director de projectes i consultor
Josep	Pedrol Martí	Economista	Empresari
Antoni	Perelló i Cuatrecasas	Economista	Jubilat
Josep	Pérez Franco	Economista	Empresari
Jaume	Pérez Santos	Economista	Auditor
Miquel	Puig Raposo	Economista	Consultor
Frederic	Ràfols Barrufet	Economista	Consultor
César C.	Ramón Manchón	Economista	Empresari.
Josep Maria	Ramonjoan Torrents	LLicenciat ADE	European Finantial Advisor
Xavier	Ramos Vallespí	LLicenciat ADE	Assessor financer
Manel	Riera Güell	Economista	Administrador Concursal
Francesc X.	Riera Raurell	Economista	Assessor fiscal
Josep Maria	Riu i Vila	Economista	Consultor financer
Carlos	Roca Lluís	Economista	Tècnic en assegurances
Ferran	Rodríguez García	Economista	Professor Econ. financera i comptablitat
Roger	Romagosa Ponce	Economista	Tècnic observatori Pimec
David	Ros Serra	Economista	Interventor d’Administració local
Adrià	Royes i Riera	Economista	Doctor.Consultor. Empresari
Montse	Rubiol i Farriol	Economista	Sistema financer
Miquel	Rubirola i Torrent	Economista	Jubilat
Lluís	Rueda i Sarasola	Economista	Sistema financer
Albert	Sagués Cuxart	Economista	Assessor fiscal i professor associat UPF
Francesc	Salat i Agramunt	Economista	Assessor d`Inversions
Agustí	Sánchez Pascual	Economista	Consultor d’empreses
Jordi	Sanmartí Vilamala	LLicenciat ADE	Assessor d’emprees
Esteve	Sarroca Punsola	Economista	Director banca d’empresa
Miquel Àngel	Sirera Escuer	Economista	Empresari i Consultor
Llorenç	Sotorres Bartoli	Economista	Secretari Gral centre hospitalari
Jordi	Tondo Estruch	Economista	Controller i consultor d’empreses
Isidre	Tort Molins	Economista	Director financer
Ramon	Tremosa i Balcells	Economista	Professor Teoria econòmica
Francesc	Tura	Tècnic tributari	Assessor d’empreses
Lluís	Verbon Cruells	LLicenciat ADE	Consultor d’empreses
Josep Maria	Vázquez Zacarías	Economista	Consultor d’empreses i entitats públiques

Referències

El Pressupost de les Administracions públiques a Catalunya. 2015.

Els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central l’any 2011.

Comissió d’ Economia Catalana. O. Amat, N. Bosch, A. Castells, X. Cuadras, M. Espasa, R. Fatjó, J. Galí, A. Gasol, F. Granell, M. Guinjoan, À. Hermosilla, O. Martínez, V. Pastor, J. Pedrol, M. Puig, F. Raventós, D. Ros, X. Segura (2014) Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència. Col·legi d’Economistes de Catalunya. Profit editorial, Barcelona.

Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) (2014) Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya, Barcelona.

Paluzie, E. (2010) «The costs and benefits of staying together: The Catalan case in Spain», a Bosch et al., pàg. 357-370.

Alesina, A. i Spolaore, E. (2003) The Size of Nations, The MIT Press, Cambridge.

Guinjoan, M. i Cuadras, X. (2011) Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència. Pòrtic, Barcelona.

Financial Times Group. (2013) FDI into Western Europe, FDI Markets.

Galí, J. (2013) Estat propi i euro, Col·lectiu Wilson (blog), (19 de març).

Elias, Joan i Mateu, Joan Maria (2015)  Aproximació al risc sobirà d’un estat català.

Bosch, N. i Espasa, M. (2012) Viabilitat de Catalunya com a Estat. Anàlisi de la Hisenda pública. Institut d’Economia de Barcelona. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Departament d’Economia i Coneixement (2012) Balança de Catalunya amb la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, mimeo.

Generalitat de Catalunya (2012) «Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009». Departament d’Economia i Coneixement, Barcelona (març).

Ministerio de Economía y Hacienda (2008) Las balanzas fiscales de las CC. AA. españolas con las Administraciones Públicas centrales 2005, Madrid (juliol).

Cambra de Barcelona (2014) El Sector empresarial a Catalunya i Espanya. Impacte econòmic de diferents escenaris polítics. Document de treball.

Cambra de Barcelona (2014) El sector públic a Catalunya i Espanya – Impacte econòmic de diferents escenaris polítics (març).

Planas, Ivan (2015) El superàvit del Sector Públic Català al 2015. Col. Barcelona.

Trobada Cultural d’Ascuma a Aiguaiva

El diumenge 4 d’octubre tindrà lloc a Aiguaiva/Aiguaviva la  25a Trobada Cultural del Matarranya, i en aquest cas també del Bergantes, perquè a la vall d’aquest riu és Aiguaviva, organitzada per l’associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva.

Programa

Modalitats

 (Publicat al Diario de Teruel del dissabte 19 de setembre del 2015)

El capítol més encertat de la Llei de Llengües 2009 és anomenar, com correspon a veritat, llengües pròpies i històriques l’aragonès i el català, i fer-ho pel nom que els pertany. El segon encert és al Preàmbul on es declara que a l’Aragó junt amb el castellà … es parlen en determinades zones unes altres llengües, l’aragonès i el català, les tres amb llurs modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó (El subratllat és meu). Per primera vegada, i després de segles de mixtificacions, el castellà deixava de ser una llengua monolíticament unitària a tot arreu on es parla, des de Villanueva de Gallego a Ushuaia, i passava a ser, conforme a veritat, allò que sempre ha estat: una llengua amb variacions a cada poble i barri del seu domini, exactament igual com el francès, l’anglès, el buruixasqui, …, i —és clar— l’aragonès i el català. Resumint, el text del Preàmbul permet de desenvolupar un seguit de mesures per a protegir aquest patrimoni tan íntimament aragonés que és el castellà d’Aragó, tant en fonètica —destabulitzant la inexistencia d’esdrúixols, que, per cert, es troba també a l’occità i al francès—, com en morfologia —con yo—, en sintaxi —estamos a Calanda— i més encara en el lèxic —batalera, tremoncillo, güega, zabazaica, latonero, enchegar … . Els mestres a l’escola no cal que discriminen tot allò del castellà dels alumnes que no coincideix amb l’estándard, sinó fer-los evidents els diferents estils: tremoncillo=castellà d’Aragó/tomillo=castellà estàndard. Perden així el complex d’inferioritat: castellà ben dit=castellà estàndard ; castellà mal dit=castellà d’Aragó, i fent servir llur castellà sense tabús mantindran el que els és propi, i l’enriquiran tant com l’estàndard. Els correctors de textos tampoc cal que estigmatitzen els mots del castellà d’Aragó que fan servir els escriptors, com m’ha passat per usar tremoncillo i altres paraules, per molt esplèndidament castellanes que siguen. Però tot això, que teníem ben a l’abast, ha esdevingut impossible perquè el primer que ha fet la Llei de Llengües 2013 ha estat fer desaparèixer la referència a les modalitats lingüístiques del castellà d’Aragó. Un acte que no correspon a veritat.

Artur Quintana

 

 

 

 

 

Jornades Cinga Fòrum 2015 a Fraga

NOTA:

DISSABTE 19 DE SETEMBRE. Fraga
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha organitzat per al dissabte 19 de setembre al Palau Montcada de Fraga una nova edició de les Jornades Cinga Fòrum on se reflexionarà sobre “El patrimoni religiós del Baix Cinca”, un tema que recents esdeveniments han posat de força actualitat.

Se desenvoluparan durant tot el dia. Al matí d’una forma més teòrica i per la tarda amb una visita guiada.

Els dos primers ponents dissertaran sobre el què tenim al Baix Cinca, mentre que els dos segons ho faran sobre com s’està gestionant o com se podria fer-ho. Durant el descans es podrà gaudir de rebosteria que en el seu nom popular hi figura algun element eclesiàstic.

Com a novetat d’enguany i a fi que els estudis presentats tinguin una incidència pràctica, cada ponent haurà de fer una proposta per tal de complir amb la segona part del títol: RETROBANT EL PASSAT.

La visita a l’ermita de Chalamera ens permetrà conèixer en directe les característiques d’aquest monument. El desplaçament es farà en cotxes particulars.

Les jornades estan obertes a tot el públic interessat i són gratuïtes. Tampoc cal inscripció prèvia.

CINGA FORUM 2015. Programa

Ermita de Chalamera

Fotos impressionants de la Via Lliure, a la Meridiana

Si voleu veure unes fotos impressionants de la Via Lliure de l`onze de setembre a la Meridiana –5,2 km rebotits de gent–  entreu a: http://www.naciodigital.cat/noticia/94064/fotos/impressionants/imatges/aeries/via/lliure/meridianam

En aquest web hi ha també uns bons vídeos.

Aiguaviva i Desideri Lombarte

Enguany la 25a. Trobada Cultural del Matarranya promoguda i organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva se celebrarà en esta vila del Bergantes el proper 4 d’octubre. Població d’estreta relació amb l’escriptor matarranyenc Desideri Lombarte que coneixia prou bé perquè va publicar el treball “Toponímia d’Aiguaviva. Primera aproximació (Aiguaviva del Bergantes)” en el Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica XLI, setembre 1990 –pàgs. 1 a 24- sense que l’autor el poguera veure’l imprès a conseqüència de la seua mort. I és que a la dècada dels vuitanta del segle passat el pena-rogí va conèixer, al barri d’Horta de Barcelona on vivia, “Cuadrau [Quadrat] Esteban Retabé, de 76 anys, llaurador, nat a Aiguaviva el 12 d’abril de 1912. Que va vindre a Barcelona l’any 1967.” Continua en l’introducció del seu treball Lombarte …”fa vint anys que viu a Barcelona, tot i que ha fet algunes estades temporeres al lloc, i aquesta circumstància pot donar peu a alguna influència del català barceloní, la qual cosa no fa més que remarcar l’afinitat absoluta i la proximitat que hi ha entre el català del Principat i l’arcaic catalanesc de la conca del Bergantes. I no ho dic com si això fos un miracle, que no ho és, ho dic pensant en tots aquells paisans nostres mal informats, que estan encara entestats en pensar que la llengua d’Aiguaviva o la de Vall-de-roures, com la de Fraga o la de Tamarit de Llitera, no tenen cosa a veure amb el català de la Plana de Vic, poso per exemple”. Afegeix en la introducció “jo aquí, de la mà del meu informador, [Cuadrau Esteban] només intento recollir i deixar constància de la toponímia aiguavivana, tal com ell me la va recitant, respectant al màxim la seua toponímia”… “Aquesta toponímia mereix una enquesta més extensa i contrastada, perquè és de llei fer-ho i perquè s’ho val. I, si les cames m’hi porten, la faré, l’enquesta” és per això que l’investigador titula “Primera Aproximació”. El treball metòdic de Lombarte recull les partides, els masos o masades, les ermites, els molins d’oli, l’horta o la vega, l’aigua, rius, barrancs, fonts…, coves i coberts, camins, carreres i noms de cases. També va fer un mapa de localització de la toponímia que el butlletí no va publicar i que, posteriorment, vam fer-ho a la revista Sorolla’t núm. 11, desembre 2000 –pàg. 31-. Potser seria interessant ara una nova edició completa del treball de Desideri Lombarte sobre Aiguaviva.

Carles Sancho

Nova Llei de Llengües

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de setembre del 2015)

El passat dimecres dia 2, en el transcurs d’una visita que va retre als seus companys de partit de Barcelona, el president Lambán va fer unes declaracions amb referència a la Llei de Llengües de l’anterior govern del PP i del PAR. Va qualificar de ridícula la denominació de LAPAO i LAPAPYP, les dos llengües minoritàries i minoritzades d’Aragó, català i aragonès. No repetiré —això ho dic jo, no Lambán— la quantitat de disbarats i estupideses que l’esmentada Llei descrivia i ordenava. De les ironies i befes fetes per part de lingüistes, escriptors, associacions culturals i qualsevol persona amb dos dits de front, no faré un catàleg, perquè seria immens. El cas és que Lambán va dir que en breu derogaran la Llei del PP-PAR i n’aprovaran una altra força similar a la del PSOE i la CHA del 2009. Quan Lamban fa aquestes declaracions cal entendre-hi que els altres partits de la coalició estan també d’acord, oi? Si alguna cosa vam criticar de la Llei del 2009 era la mancança d’oficialitat de les dues llengües pròpies —així es qualificaven—, català i aragonès. Doncs bé, el president va rematar la declaració a Barcelona dient que com era natural només hi haurà una llengua oficial a l’Aragó, el castellà. Benvinguda sigui una nova llei on s’anomeni català i aragonès al català i a l’aragonés, estableixi quantes més mesures de protecció, millor, i reconegui els drets dels parlants; tot i que una llei sense cooficialitat i amb manca d’obligatorietat en massa dels seus preceptes, corre el risc d’esdevenir paper mullat. El temps ho dirà. Com és natural també, només han trigat un dia en aixecar-se les veus irades del PP i del PAR i de la plataforma anticatalanista. La nova llei, sense conèixer-la, diuen, que fracturarà la societat, no és pas necessària i només crearà problemes. María Herrero, experta en llengües del PAR, torna a definir les llengües: la del nord (N) i la de la zona oriental (ZO). M. J. Ferrando del PP diu que per la nova llei s’hauran de gastar 40 milions en traductors. No sap que el gogle tradueix gratis. Ciutadans estaria d’acord en tot sempre que no hi surti la paraula català. Només unes mostres de l’Aragó anticatalanista i carrincló.

José Miguel Gràcia

Estudiar català a l’Aragó

A les escoles oficials d’idiomes d’Aragó hi ha la possibilitat d’aprendre català o millorar el nivell. Veieu el programa aquí

No estaria de més que el pares dels alumnes de les escoles de la Franja, també els de la resta d’Aragó, i la gent jove en general, pensés uns instants sobre la utilitat de saber català per poder fer els estudis superiors en alguna universitat catalana, o, allò que és més important, treballar a una possible Catalunya independent. Potser que en el futur sigui tan útil o més, saber català que anglès.