Qui ha guanyat les eleccions catalanes del 27 de setembre?

En obrir els diaris estrangers, digitals o en paper, el lector se n’adona que les forces independentistes de Catalunya han guanyat les eleccions, encara que els titulars no coincideixin. Tot el contrari, llegint els titulars i contingut de la premsa nacional, dona la impressió que les forces soberanistes hagin estat les perdedores. Alguna cosa està passant. Com considero el lector prou capaç d’interpretar els resultats, em limitaré a indicar tot seguit les xifres més significatives. Per a mi està ben clar el resultat. Què en penseu vosaltres? Espero comentaris.

eleccions

Anuncis

Notícia ben trista

Aquest mati ha mort a Mont-roig, Teresa María Ballester, professora, activista cultural i sòcia d’ASCUMA.

12036456_511940965647948_7473442744181682079_n

El ventall vol amagar-te el cor,
emperò se’n surt amb el somriure.
Òrfena la nostra llengua.
El Tastavins ara plora
i sempre el Matarranya
lluirà el teu record,
la teua lluita
i la darrera mirada.

 

Economistes catalans en favor d’un vot lliure i sense amenaces

Tinc el gust de ser un dels signants del manifest com a economista

Notícia publicada 25/09/2015

Economistes provinents del món acadèmic, empresarial i financer del país, han fet públic avui un manifest on denuncien la continuada campanya d’alarmes econòmiques que té com a finalitat  condicionar, inclús coaccionar, la lliure decisió de la ciutadania catalana en les eleccions del proper diumenge.

Manifest d’economistes catalans en favor d’un vot lliure i sense amenaces 

Davant la continuada campanya d’alarmes econòmiques que pretén condicionar o fins i tot coaccionar la lliure decisió de la ciutadania catalana a les urnes d’aquest proper diumenge, aquest col·lectiu d’economistes, provinents del món acadèmic, empresarial i financer del país, fem pública la declaració següent:

Els suposats riscos o amenaces per part d’alts càrrecs d’importants d’institucions (AEB i CECA, que acullen les principals entitats financeres com CaixaBank, Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular, així com dirigents d’algunes grans empreses) no estan fonamentades, ni des d’una perspectiva econòmica i financera ni de les normes jurídiques que regulen la nostra activitat productiva i industrial.

Preocupats pel conjunt de l’economia espanyola, recriminem l’actuació de Luis María Linde com a governador del Banc d’Espanya pel seu comentari del que ha hagut de desdir-se— sobre la possibilitat d’un “corralito” en una Catalunya independent, i no només per la seva imprudència, sinó també perquè respon a una clara motivació política i, per tant, entra en conflicte amb el seu càrrec i pot desestabilitzar tot el sistema bancari espanyol. Els banquers no han d’influenciar les decisions dels votants perquè la seva tasca és promoure l’estabilitat financera. Tot el contrari del que ha fet Linde.

Afirmem que les seves paraules són extremadament imprudents perquè assenyalen perillosament un escenari que no es correspondria a una futura República catalana ni tampoc a l’Estat espanyol que en restaria. Els “corralitos” que han succeït, dins i fora de la UE, han estat provocats per la manca de liquiditat de països sobreendeutats i amb dèficits exteriors recurrents.

Igual que es posa de manifest en la gran majoria d’estudis i informes elaborats aquests darrers temps, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional, també per alguns autors premis Nobel d’Economia, confirmem un seguit de qüestions fonamentals:

  1. Els posicionaments i declaracions dels actors del sistema financer constitueixen una intromissió en els assumptes netament polítics.
  2. Sent com és el tema financer un sector sensible de l’economia, fer-li jugar un paper en política com a arma llancívola és una jugada d’alt risc per al conjunt del sistema.
  3. Una Catalunya independent és viable econòmicament; ho seran les pensions, així com ho és el seu sistema financer.
  4. Catalunya té encaix a la UE. El sistema financer no es veuria afectat amb la independència, ja que tenim la ciutadania europea. Som i serem sota l’empara de les institucions europees com el BCE.
  5. No hi ha cap agent econòmic que tingui interès que Catalunya surti de l’euro i, per tant, en qualsevol escenari, el sistema financer de la República catalana formaria part integrant de l’euro.

En relació amb els diversos estudis i publicacions —alguns dels quals citem al final d’aquest manifest— relatius al finançament, viabilitat i solvència del nou Estat, considerem que del conjunt de treballs se’n desprèn la certesa que una Catalunya independent seria viable econòmicament i que també hi ha un ampli consens que el fet que Catalunya esdevingui un estat independent li aportaria avantatges i major benestar.

Tant els signants del present manifest com molts altres professionals de l’economia, ens hem expressat en favor que la ciutadania de Catalunya pugui decidir, lliurement i democràtica, quines volen ser les seves estructures institucionals i el seu marc de relacions amb els països veïns d’Europa. 

Convidem la ciutadania a votar lliurement el proper 27S, ja que una Catalunya independent és econòmicament viable, garantirà millor les pensions i potencialment serà més pròspera que ara, i també ho és el futur del seu sistema financer.

SIGNANTS (Llista ampliable. Relació de signants a les 10:00 h del 26/09/2015) 

Josep Ainaud i Escudero Economista Consultor
Antoni Almirall Martin Llicenciat

Sistema financer

Oriol Amat i Salas Economista Catedratic economia financera i comptabilitat
Jordi Angusto Zambrano Economista Assessor Parlament Europeu
Miquel Argenter i Giralt Economista Administració pública
M. Eugènia Bentanachs Raboso Economista. Traductora jurada Sistema financer
Núria Bosch i Roca Economista Catedràtica d’Economia Pública UB
Lluís Briansó Escofet Economista Assessor fiscal
Carles Brugarolas Conde Economista Tinent Alcalde economia Ajunt. Sant Cugat
Montserrat Caballero Gonzalez Economista Assessora fiscal
Arnau Cabeza Garrido Economista-Llicenciat ADE Consultor
Montserrat Caldés Santamaria Economista Administració pública
Imma Camino i Qui Economista i Actuaria Responsable Finançament Empresarial
Manel Carbonero Melinas Economista Assessor d’empreses
Manuel Cardenya Coma Professor Mecantil Censor de Comptes
Francesc Carulla Gratacós Economista Administració pública
Tomàs Casanovas Martínez Economista Professor de Finances i Dir. Estratègica
Joan B Casas Onteniente Economista Doctor en economia financera i comptab.
Francesc Casas Selvas Economista Administrador
Francesc X. Casé i Calsina Economista Gerent assessoria
Jordi Cases Oliva LLicenciat ADE Gerent empresa
Albert Castellanos Economista Professor associat UPF
Òscar Català i Nicolás Economista Directiu empresa
Jacint Clavé Saltó Economista Director financer
Xavier Codina i Vicente LLicenciat ADE Consultor i empresari
Manel Cruces Socasau Economista Exdir Gral Abertis-Autopistas Sudamérica
Xavier Cuadras Morató Economista Especialista comerç internac. Professor
Alfons Duran Pich Llicenciat en Sociología Analista econòmic. Empresari
Joan Elias Boada, Economista Vicepresident del CEES
Èric Esclasans CAstellet Llicenciat Economia Director oficina projectes multinacional
Antoni Escribano i Pérez Economista Director financer
Marta Espasa Queralt Economista Professora Titular d’Universitat
Enric Espina i Vàzquez Economista Auditor
Roger Fatjó Magem Economista Soci i mànager consultoria internacional
Jordi Feliu Majó Economista Gerent Laboratori
Josep Lluís Ferran Biera Economista Auditor. Consultor
Xavier Ferrer Economista Politicòleg
Àlex Furest Fernández Economista Cap riscos i crèdits clients. Empresa multinacional
Francesc X. Galán i Gras Economista Director financer
Joan Garcia Codina Economista Assessor fiscal
Anna Garófano Nogueras Economista Analista Financera. Relacions internacionals
Anton Gasol Magriñà Economista Especialista en economia financera
Òscar Gassó Bargalló LLicenciat ADE i Dret Consultor de negoci
Xavier Giribés i Sala Economista Director financer i coporatiu
Alfons Godall Martínez Economista Empresari
Jordi Goula Suriñach Economista Periodista
Josep Miquel Gràcia Zapater Economista Exdir financer empresa multinacional
Harold Graells Acosta Economista Empresari. Analista mercats financers
Modest Guinjoan Ferré Economista Soci-director empresa consultora
Pere Guinjoan Gabriel Economista Analista financer
Francesc Iglesies Riumalló Economista Professor de la UB
Ferran Julià i Moli Economista Assessor fiscal
Ton Lladó Gomà-Camps Economista Consultor independent
Enric Llarch Poyo Economista Administració pública
Ramon Lloret Collell Economista Assessor d’empreses
Xavier Mas i Casanova Economista Director General empresa
Òscar Mascarilla Miró Economista Catedràtic Teoría Econòmica
Joan Maria Mateu Economista Director Financer
Joan J. Mateu Tort Economista Exdirector financer
Josep R. Mayoral Quintana Economista Gestor
Jaume Menéndez Fernández Economista Assessor fiscal
Pere Miret Mestre Economista Especialista en finances i macroeconomia
Joan Nadal Lladó Economista Consultor software financer
Joan Carles Naya Ayoro Economista Assessor fiscal
Josep Otero Sanz Economista Banquer privat European Financial Advisor
Marcel Padrós Perejoan Economista Assessor Fiscal
Javier Palacios Fenech Economista Especilista en management-marquèting
Joaquim Pallarès Llorenç Economista Consultor
Elisenda Paluzie i Hernández Economista Degana Facultat Economia i Empresa UB
Javier I. Pardo Lavella Economista Analista bursàtil
Josep Manel Parra Serra Físic Professor. Especialista en economia
Vicent Pastor Economista Director de projectes i consultor
Josep Pedrol Martí Economista Empresari
Antoni Perelló i Cuatrecasas Economista Jubilat
Josep Pérez Franco Economista Empresari
Jaume Pérez Santos Economista Auditor
Miquel Puig Raposo Economista Consultor
Frederic Ràfols Barrufet Economista Consultor
César C. Ramón Manchón Economista Empresari.
Josep Maria Ramonjoan Torrents LLicenciat ADE European Finantial Advisor
Xavier Ramos Vallespí LLicenciat ADE Assessor financer
Manel Riera Güell Economista Administrador Concursal
Francesc X. Riera Raurell Economista Assessor fiscal
Josep Maria Riu i Vila Economista Consultor financer
Carlos Roca Lluís Economista Tècnic en assegurances
Ferran Rodríguez García Economista Professor Econ. financera i comptablitat
Roger Romagosa Ponce Economista Tècnic observatori Pimec
David Ros Serra Economista Interventor d’Administració local
Adrià Royes i Riera Economista Doctor.Consultor. Empresari
Montse Rubiol i Farriol Economista Sistema financer
Miquel Rubirola i Torrent Economista Jubilat
Lluís Rueda i Sarasola Economista Sistema financer
Albert Sagués Cuxart Economista Assessor fiscal i professor associat UPF
Francesc Salat i Agramunt Economista Assessor d`Inversions
Agustí Sánchez Pascual Economista Consultor d’empreses
Jordi Sanmartí Vilamala LLicenciat ADE Assessor d’emprees
Esteve Sarroca Punsola Economista Director banca d’empresa
Miquel Àngel Sirera Escuer Economista Empresari i Consultor
Llorenç Sotorres Bartoli Economista Secretari Gral centre hospitalari
Jordi Tondo Estruch Economista Controller i consultor d’empreses
Isidre Tort Molins Economista Director financer
Ramon Tremosa i Balcells Economista Professor Teoria econòmica
Francesc Tura Tècnic tributari Assessor d’empreses
Lluís Verbon Cruells LLicenciat ADE Consultor d’empreses
Josep Maria  Vázquez Zacarías Economista Consultor d’empreses i entitats públiques

Referències

El Pressupost de les Administracions públiques a Catalunya. 2015.

Els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central l’any 2011.

Comissió d’ Economia Catalana. O. Amat, N. Bosch, A. Castells, X. Cuadras, M. Espasa, R. Fatjó, J. Galí, A. Gasol, F. Granell, M. Guinjoan, À. Hermosilla, O. Martínez, V. Pastor, J. Pedrol, M. Puig, F. Raventós, D. Ros, X. Segura (2014) Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència. Col·legi d’Economistes de Catalunya. Profit editorial, Barcelona.

Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) (2014) Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya, Barcelona.

Paluzie, E. (2010) «The costs and benefits of staying together: The Catalan case in Spain», a Bosch et al., pàg. 357-370.

Alesina, A. i Spolaore, E. (2003) The Size of Nations, The MIT Press, Cambridge.

Guinjoan, M. i Cuadras, X. (2011) Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència. Pòrtic, Barcelona.

Financial Times Group. (2013) FDI into Western Europe, FDI Markets.

Galí, J. (2013) Estat propi i euro, Col·lectiu Wilson (blog), (19 de març).

Elias, Joan i Mateu, Joan Maria (2015)  Aproximació al risc sobirà d’un estat català.

Bosch, N. i Espasa, M. (2012) Viabilitat de Catalunya com a Estat. Anàlisi de la Hisenda pública. Institut d’Economia de Barcelona. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Departament d’Economia i Coneixement (2012) Balança de Catalunya amb la Unió Europea, Generalitat de Catalunya, mimeo.

Generalitat de Catalunya (2012) «Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009». Departament d’Economia i Coneixement, Barcelona (març).

Ministerio de Economía y Hacienda (2008) Las balanzas fiscales de las CC. AA. españolas con las Administraciones Públicas centrales 2005, Madrid (juliol).

Cambra de Barcelona (2014) El Sector empresarial a Catalunya i Espanya. Impacte econòmic de diferents escenaris polítics. Document de treball.

Cambra de Barcelona (2014) El sector públic a Catalunya i Espanya – Impacte econòmic de diferents escenaris polítics (març).

Planas, Ivan (2015) El superàvit del Sector Públic Català al 2015. Col. Barcelona.

Trobada Cultural d’Ascuma a Aiguaiva

Cartell Trobada 2015-pr2

El diumenge 4 d’octubre tindrà lloc a Aiguaiva/Aiguaviva la  25a Trobada Cultural del Matarranya, i en aquest cas també del Bergantes, perquè a la vall d’aquest riu és Aiguaviva, organitzada per l’associació Cultural del Matarranya, Clarió i l’Ajuntament d’Aiguaviva.

Programa

Modalitats

 (Publicat al Diario de Teruel del dissabte 19 de setembre del 2015)

El capítol més encertat de la Llei de Llengües 2009 és anomenar, com correspon a veritat, llengües pròpies i històriques l’aragonès i el català, i fer-ho pel nom que els pertany. El segon encert és al Preàmbul on es declara que a l’Aragó junt amb el castellà … es parlen en determinades zones unes altres llengües, l’aragonès i el català, les tres amb llurs modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó (El subratllat és meu). Per primera vegada, i després de segles de mixtificacions, el castellà deixava de ser una llengua monolíticament unitària a tot arreu on es parla, des de Villanueva de Gallego a Ushuaia, i passava a ser, conforme a veritat, allò que sempre ha estat: una llengua amb variacions a cada poble i barri del seu domini, exactament igual com el francès, l’anglès, el buruixasqui, …, i —és clar— l’aragonès i el català. Resumint, el text del Preàmbul permet de desenvolupar un seguit de mesures per a protegir aquest patrimoni tan íntimament aragonés que és el castellà d’Aragó, tant en fonètica —destabulitzant la inexistencia d’esdrúixols, que, per cert, es troba també a l’occità i al francès—, com en morfologia —con yo—, en sintaxi —estamos a Calanda— i més encara en el lèxic —batalera, tremoncillo, güega, zabazaica, latonero, enchegar … . Els mestres a l’escola no cal que discriminen tot allò del castellà dels alumnes que no coincideix amb l’estándard, sinó fer-los evidents els diferents estils: tremoncillo=castellà d’Aragó/tomillo=castellà estàndard. Perden així el complex d’inferioritat: castellà ben dit=castellà estàndard ; castellà mal dit=castellà d’Aragó, i fent servir llur castellà sense tabús mantindran el que els és propi, i l’enriquiran tant com l’estàndard. Els correctors de textos tampoc cal que estigmatitzen els mots del castellà d’Aragó que fan servir els escriptors, com m’ha passat per usar tremoncillo i altres paraules, per molt esplèndidament castellanes que siguen. Però tot això, que teníem ben a l’abast, ha esdevingut impossible perquè el primer que ha fet la Llei de Llengües 2013 ha estat fer desaparèixer la referència a les modalitats lingüístiques del castellà d’Aragó. Un acte que no correspon a veritat.

Artur Quintana

 

 

 

 

 

Jornades Cinga Fòrum 2015 a Fraga

jornadas-cinga

NOTA:

DISSABTE 19 DE SETEMBRE. Fraga
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha organitzat per al dissabte 19 de setembre al Palau Montcada de Fraga una nova edició de les Jornades Cinga Fòrum on se reflexionarà sobre “El patrimoni religiós del Baix Cinca”, un tema que recents esdeveniments han posat de força actualitat.

Se desenvoluparan durant tot el dia. Al matí d’una forma més teòrica i per la tarda amb una visita guiada.

Els dos primers ponents dissertaran sobre el què tenim al Baix Cinca, mentre que els dos segons ho faran sobre com s’està gestionant o com se podria fer-ho. Durant el descans es podrà gaudir de rebosteria que en el seu nom popular hi figura algun element eclesiàstic.

Com a novetat d’enguany i a fi que els estudis presentats tinguin una incidència pràctica, cada ponent haurà de fer una proposta per tal de complir amb la segona part del títol: RETROBANT EL PASSAT.

La visita a l’ermita de Chalamera ens permetrà conèixer en directe les característiques d’aquest monument. El desplaçament es farà en cotxes particulars.

Les jornades estan obertes a tot el públic interessat i són gratuïtes. Tampoc cal inscripció prèvia.

CINGA FORUM 2015. Programa

Ermita de Chalamera

Ermita de Chalamera

Fotos impressionants de la Via Lliure, a la Meridiana

Via 2015 1r

Si voleu veure unes fotos impressionants de la Via Lliure de l`onze de setembre a la Meridiana –5,2 km rebotits de gent–  entreu a: http://www.naciodigital.cat/noticia/94064/fotos/impressionants/imatges/aeries/via/lliure/meridianam

En aquest web hi ha també uns bons vídeos.