Omnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana celebren la proposta d’inici del procés d’independència de Catalunya

parlament catalunya

Tant Omnium Cultural com l’Assemblea Nacional Catalana celebren la proposta d’inici del procés d’independència de Catalunya

Òmnium Cultural celebra la proposta de resolució d’inici del procés d’independència presentada aquest matí per Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya, després d’haver escoltat el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre passat.

L’Assemblea Nacional Catalana: Declarem la nostra satisfacció i el nostre ple acord amb la proposta de resolució presentada al registre del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular en tant que recull la voluntat i l’esperit de la majoria de ciutadans que el passat 27S ens vàrem expressar de manera inequívoca a les urnes.

proposta_resolucio_

Immersió. Patrimonials

espanya plural

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de noviembre del 2015)

Les llengües fortament minoritzades i discriminades, com és el cas, ací a l’Aragó, de l’aragonès i del català, només poden sobreviure, si als territoris on són llengües pròpies i/o històriques l’ensenyament és majoritàriament en aquestes llengües, amb immersió sense excepcions ja des de la guarderia, i vehicularització de la llengua minoritzada. Que aquests programes donen bons resultats és cosa provada –només cal mirar cap a Israel amb l’hebreu, i no és l’únic exemple: sense que calga anar lluny en tenim també, de bons resultats, entre els nostres veïns: al País Basc, al País Valencià i a Catalunya. I és per això, perquè és ben sabut que aqueixos programes donen bons resultats per a les llengües minoritzades, que molts dels nostres polítics, en llur afany per fer desaparèixer tota llengua que no siga la castellana, s’esforcen qui sap lo perquè no hi siguen aplicats els dits programes -és el que passa aci a l’Aragó on en el millor dels casos només hi ha un ensenyament irrisori de l’aragonès i del català-, o hi posen tants entrebancs com poden perquè no puguen funcionar bé els programes d’immersió i vernacularització allà on són presents –els casos del País Valencià i les Balears en són emblemàtics, i no pas únics, evidentment. Tenen aquests polítics molt de poder: una constitució que només pot ser interpretada com els convé, i en cas d’interpretacions no convenients disposen d’altres mitjans per a inutilitzar-les, com tothom sap. Nosaltres, els que no volem ser discriminats per raons de llengua, per parlar aragonès o per fer-ho en català, tenim la força de la raó, mentre que ells tenen la raó de la força –que val molt més, per més que no siga gens democràtica. Què ens queda davant de la força? Esperances, o potser utopies? Sabem que no es poden aplicar judicis de valor a les llengües, que no hi ha doncs llengües bones o dolentes, que totes són igual de vàlides, que al cap d’uns tres a quatre anys qualsevol llengua morta pot tornar a tenir parlants patrimonials, volem viure en democràcia… Tot això ho sabem, i ells ho saben. Eppur ... .

Artur Quintana  

“Patrimoni oblidat, memòria literària”

Molí Siscar. Sigrid 13

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner han impulsat el projecte d’una exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant sobre patrimoni oblidat i la memòria literària. D’entre les institucions i persones que han col·laborat em complau fer esment a Carles Sancho i jo mateix, preparant cinc béns del patrimoni de la Franja –concretament del Matarranya i de la Vall del Mesquí–:

 1) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. La Freixneda (J. M. Gràcia)

2) La Valera, la campana de la Codonyera (J. M. Gràcia)

3) Lo Molí Siscar de la Codonyera (J. M. Gràcia)

4) Lo Trinquet de la Codonyera (J. M. Gràcia i C. Sancho)

5) El Mas de Llaurador (C. Sancho)

Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner, ha escrit un interessant article al diari El Punt Avui sobre el tema que tractem, el qual acaba així. (llegiu article:

“Són aquests exemples, en clau de mostra, del projecte Patrimoni oblidat, memòria literària que impulsen la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner de l’exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant, amb voluntat de fer un llarg recorregut en el temps i l’espai del país gran, que a primers d’any veurà la llum amb la col·laboració d’institucions, entitats de tota mena i moltes persones que treballant-hi faran possible lligar la feblesa del patrimoni oblidat amb el respecte, el suggeriment i la creativitat de la memòria literària.”

L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins

fac3a7ana16

El conseller català de Sanitat en funcions, Boi Ruiz, va assegurar ahir a Barcelona l’assistència mèdica dels aragonesos de la Franja independentment que el ministeri estigui decidit a suprimir el Fons de Cohesió Sanitària, creat el 2001 per garantir que qualsevol ciutadà que no tingués accés en la seua autonomia a determinat tractament el pogués rebre en una altra i el cost era compensat per l’Estat. (Llegiu notícia a El Periòdico de Aragón)

El PuntAvui dóna la notícia així: “Els alcaldes de localitats de la Franja de Ponent han reclamat aquest dijous a Lleida a les diferents administracions implicades una solució al problema de l’atenció dels pacients d’aquest territori sota administració aragonesa en hospitals de Lleida.

Els responsables municipals ho han reivindicat després de les recents denúncies de pacients de la Franja hagin estat derivats de l’Arnau de Vilanova cap a l’hospital de Saragossa per ser atesos, mentre la Generalitat reclama al ministeri de Sanitat el cobrament de les atencions a pacients de la Franja.” (Seguiu llegint)

Premi d’Actuació Cívica de la Fundación Carulla 2015 a Artur Quintana

logo_fundaci_llus_carulla

Un altre premi per a Artur Quintana. Ens ha arribat la notícia de la concessió del Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla 2015 a Artur Quintana. El Premi serà lliurat a Barcelona el dia 24 de novembre a les 19 hores a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona, a la Plaça de les Glòries Catalanes.

Novament la nostra enhorabona a Artur Quintana.

Entre tots els premiats d’anys precedents es troben tres persones de la Franja: Maria Zapater (Fraga), Josep Galan (Fraga) i Joaquim Monclús (Calaceit).

Fundació Carulla

Creada l’any 1973, la Fundació Carulla treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença.

La Fundació Carulla (abans, Fundació Jaume I) va néixer a partir de la iniciativa emprenedora de Lluís Carulla i Canals, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure’n l’ús per mantenir viva la identitat nacional catalana.

La Fundació Carulla ha dut a terme una labor cultural i educativa important i continuada, que ha tingut una repercussió social positiva i que ha rebut destacats reconeixements institucionals i socials. Tot això queda ben reflectit, per exemple, en els volums publicats per l’Editorial Barcino, les nostres Nadales o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els Premis d’Honor Lluís Carulla i els Premis d’Actuació Cívica.

Premi “Lo Grifonet” per al Dr. Artur Quintana

Desideri a Tortosa 2

Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre atorga anualment i des de l’any 2011 el premi “Lo Grifonet”. El grifonet, brot de la renaixent olivera, dóna nom al premi com a símbol de renovació i esperança, cíclicament repetides, de l’arbre més emblemàtic i representatiu de la mediterrània en general i de les Terres de l’Ebre en particular.

El premi “Lo Grifonet” té caràcter honorífic i consisteix en una peça artística al·legòrica.

El premi “Lo Grifonet” s’atorga a una persona que per la seua trajectòria cultural o científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social o humana, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre, i no hagi rebut fins a l’actualitat el merescut reconeixement.

La nostra enhorabona a Artur Quintana.

L’entrega es farà el 28 de novembre a Arnes

Jotes en català de Laura Satué a Teresa Maria

Teresa Maria 1004

En el transcurs de la Trobada Cultural a Aiguaïva,  Laura Satué va dedicar unes jotes en català, escrites per ella, a Teresa Maria Ballester. Entreu a: https://www.youtube.com/watch?v=EQVva_sJDC4