Omnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana celebren la proposta d’inici del procés d’independència de Catalunya

Tant Omnium Cultural com l’Assemblea Nacional Catalana celebren la proposta d’inici del procés d’independència de Catalunya

Òmnium Cultural celebra la proposta de resolució d’inici del procés d’independència presentada aquest matí per Junts pel Sí i la CUP al Parlament de Catalunya, després d’haver escoltat el mandat democràtic de les eleccions del 27 de setembre passat.

L’Assemblea Nacional Catalana: Declarem la nostra satisfacció i el nostre ple acord amb la proposta de resolució presentada al registre del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular en tant que recull la voluntat i l’esperit de la majoria de ciutadans que el passat 27S ens vàrem expressar de manera inequívoca a les urnes.

proposta_resolucio_

Immersió. Patrimonials

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de noviembre del 2015)

Les llengües fortament minoritzades i discriminades, com és el cas, ací a l’Aragó, de l’aragonès i del català, només poden sobreviure, si als territoris on són llengües pròpies i/o històriques l’ensenyament és majoritàriament en aquestes llengües, amb immersió sense excepcions ja des de la guarderia, i vehicularització de la llengua minoritzada. Que aquests programes donen bons resultats és cosa provada –només cal mirar cap a Israel amb l’hebreu, i no és l’únic exemple: sense que calga anar lluny en tenim també, de bons resultats, entre els nostres veïns: al País Basc, al País Valencià i a Catalunya. I és per això, perquè és ben sabut que aqueixos programes donen bons resultats per a les llengües minoritzades, que molts dels nostres polítics, en llur afany per fer desaparèixer tota llengua que no siga la castellana, s’esforcen qui sap lo perquè no hi siguen aplicats els dits programes -és el que passa aci a l’Aragó on en el millor dels casos només hi ha un ensenyament irrisori de l’aragonès i del català-, o hi posen tants entrebancs com poden perquè no puguen funcionar bé els programes d’immersió i vernacularització allà on són presents –els casos del País Valencià i les Balears en són emblemàtics, i no pas únics, evidentment. Tenen aquests polítics molt de poder: una constitució que només pot ser interpretada com els convé, i en cas d’interpretacions no convenients disposen d’altres mitjans per a inutilitzar-les, com tothom sap. Nosaltres, els que no volem ser discriminats per raons de llengua, per parlar aragonès o per fer-ho en català, tenim la força de la raó, mentre que ells tenen la raó de la força –que val molt més, per més que no siga gens democràtica. Què ens queda davant de la força? Esperances, o potser utopies? Sabem que no es poden aplicar judicis de valor a les llengües, que no hi ha doncs llengües bones o dolentes, que totes són igual de vàlides, que al cap d’uns tres a quatre anys qualsevol llengua morta pot tornar a tenir parlants patrimonials, volem viure en democràcia… Tot això ho sabem, i ells ho saben. Eppur ... .

Artur Quintana  

“Patrimoni oblidat, memòria literària”

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner han impulsat el projecte d’una exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant sobre patrimoni oblidat i la memòria literària. D’entre les institucions i persones que han col·laborat em complau fer esment a Carles Sancho i jo mateix, preparant cinc béns del patrimoni de la Franja –concretament del Matarranya i de la Vall del Mesquí–:

 1) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. La Freixneda (J. M. Gràcia)

2) La Valera, la campana de la Codonyera (J. M. Gràcia)

3) Lo Molí Siscar de la Codonyera (J. M. Gràcia)

4) Lo Trinquet de la Codonyera (J. M. Gràcia i C. Sancho)

5) El Mas de Llaurador (C. Sancho)

Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner, ha escrit un interessant article al diari El Punt Avui sobre el tema que tractem, el qual acaba així. (llegiu article:

“Són aquests exemples, en clau de mostra, del projecte Patrimoni oblidat, memòria literària que impulsen la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner de l’exposició o web virtual i de l’exposició física itinerant, amb voluntat de fer un llarg recorregut en el temps i l’espai del país gran, que a primers d’any veurà la llum amb la col·laboració d’institucions, entitats de tota mena i moltes persones que treballant-hi faran possible lligar la feblesa del patrimoni oblidat amb el respecte, el suggeriment i la creativitat de la memòria literària.”

L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins

El conseller català de Sanitat en funcions, Boi Ruiz, va assegurar ahir a Barcelona l’assistència mèdica dels aragonesos de la Franja independentment que el ministeri estigui decidit a suprimir el Fons de Cohesió Sanitària, creat el 2001 per garantir que qualsevol ciutadà que no tingués accés en la seua autonomia a determinat tractament el pogués rebre en una altra i el cost era compensat per l’Estat. (Llegiu notícia a El Periòdico de Aragón)

El PuntAvui dóna la notícia així: “Els alcaldes de localitats de la Franja de Ponent han reclamat aquest dijous a Lleida a les diferents administracions implicades una solució al problema de l’atenció dels pacients d’aquest territori sota administració aragonesa en hospitals de Lleida.

Els responsables municipals ho han reivindicat després de les recents denúncies de pacients de la Franja hagin estat derivats de l’Arnau de Vilanova cap a l’hospital de Saragossa per ser atesos, mentre la Generalitat reclama al ministeri de Sanitat el cobrament de les atencions a pacients de la Franja.” (Seguiu llegint)

Premi d’Actuació Cívica de la Fundación Carulla 2015 a Artur Quintana

Un altre premi per a Artur Quintana. Ens ha arribat la notícia de la concessió del Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla 2015 a Artur Quintana. El Premi serà lliurat a Barcelona el dia 24 de novembre a les 19 hores a l’Auditori del Disseny Hub Barcelona, a la Plaça de les Glòries Catalanes.

Novament la nostra enhorabona a Artur Quintana.

Entre tots els premiats d’anys precedents es troben tres persones de la Franja: Maria Zapater (Fraga), Josep Galan (Fraga) i Joaquim Monclús (Calaceit).

Fundació Carulla

Creada l’any 1973, la Fundació Carulla treballa per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana, amb la voluntat d’enfortir el sentit de pertinença.

La Fundació Carulla (abans, Fundació Jaume I) va néixer a partir de la iniciativa emprenedora de Lluís Carulla i Canals, mentre la repressió franquista imposava un gran silenci públic a la llengua i la cultura catalanes. Calia defensar-les i promoure’n l’ús per mantenir viva la identitat nacional catalana.

La Fundació Carulla ha dut a terme una labor cultural i educativa important i continuada, que ha tingut una repercussió social positiva i que ha rebut destacats reconeixements institucionals i socials. Tot això queda ben reflectit, per exemple, en els volums publicats per l’Editorial Barcino, les nostres Nadales o les successives edicions dels Premis Baldiri Reixac, els Premis d’Honor Lluís Carulla i els Premis d’Actuació Cívica.

Premi “Lo Grifonet” per al Dr. Artur Quintana

Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre atorga anualment i des de l’any 2011 el premi “Lo Grifonet”. El grifonet, brot de la renaixent olivera, dóna nom al premi com a símbol de renovació i esperança, cíclicament repetides, de l’arbre més emblemàtic i representatiu de la mediterrània en general i de les Terres de l’Ebre en particular.

El premi “Lo Grifonet” té caràcter honorífic i consisteix en una peça artística al·legòrica.

El premi “Lo Grifonet” s’atorga a una persona que per la seua trajectòria cultural o científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, social o humana, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l’Ebre, i no hagi rebut fins a l’actualitat el merescut reconeixement.

La nostra enhorabona a Artur Quintana.

L’entrega es farà el 28 de novembre a Arnes

Jotes en català de Laura Satué a Teresa Maria

En el transcurs de la Trobada Cultural a Aiguaïva,  Laura Satué va dedicar unes jotes en català, escrites per ella, a Teresa Maria Ballester. Entreu a: https://www.youtube.com/watch?v=EQVva_sJDC4

Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt

(Publicat al Diario de Teruel)

El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.

José Miguel Gràcia

La resta d’actes de la Trobada Cultural del Matarranya a Aiguaïva

En dos posts anteriors ens hem referit a dos actes importants de la Trobada Cultural del Matarranya i del Bergantes del passat diumenge 4 d’octubre, el lliurament del “Premi Franja” i la presentació de la reedició del llibre Bernat Corremón; ara bé, el programa va ser molt més ample, i per això ara ens volem referir a la resta dels actes. Puntualment va comença la jornada amb la benvinguda de l’alcalde, un jove eixerit, preocupat per la cultura i la llengua dels seu poble, i la presentació d’Ascuma per part del president, Joan Lluís Camps. Com no podria ser d’una altra manera, vam dedicar uns minuts a recordar Teresa Maria Ballester de Mont-roig, professora, activista de la nostra llengua i sòcia d’Ascuma, traspassada recentment.

L’amplia xerrada sobre micologia que va fer Víctor Vidal, substituint Agustí Amela per infermetat, suscità molt d’interès entre els assistents, que van participar i gaudir de debò. Xocs tradicionals i la preparació d’un bolet gegant van tenir entretinguts els xiquets.

Amb un bon vi de Queretes i un bon recapte de la vila a la Plaça vam arribar a dos quarts de tres de la tarda. Després el dinar de germanor.

A les 18 hores i com a cloenda començà l’actuació del duo Rakel que omplí de música pop, boleros i música d’autor una hora i escaig per a delectança dels assistents. Una molt bona Trobada i força concorreguda.

Aiguaivans, salveu el riu i la llengua!

Veieu aleatòriament totes les fotos de la Trobada:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Presentació de Bernat Corremón

 

Un acte més de la Trobada Cultural del Mataranya a Aiguaviva va estar la presentació de la reedició del llibre per a infants i no tan infants, Bernat Corremón al Matarranya. Tal com deia l’autor en la primera edició, any 1989, “Bernat Corremón al Matarranya és, només, una invitació a conèixer una comarca que no és, de bon tros, ni tan llunyana ni tan estranya. Amb aquest llibre a les mans, el lector passejarà pels pobles del Mataranya, en coneixerà la gent i en sabrà la història, si més no, d’una manera superficial”…“per als que viuen i treballen al Matarranya, un homenatge i un agraïment fets de tot cor”. El llibre és tot això que diu l’autor, i molt més que el lector, sense cap mena de dubte, descobrirà. Al pròleg de Desideri Lombarte de la primera edició se n’ha afegit un altre d’Artur Quintana per a aquesta reedició.

A l’acte de presentació van parlar el president d’ASCUMA, Joan Lluís Camps, la vicepresidenta Loli Gimeno, Carles Terès, maquetador i productor, Pepa Noguès, lloant-hi les virtuts del llibre com a instrument de treball de l’assignatura de català a l’escoles del Matarranya i de la Franja en general, i Nestor Macià, el qual agraí l’ASCUMA per fer-li reviure temps remots de la seua agosarada joventut. Els aplaudiments, tant o més que les paraules, van demostrar l’agraïment al Nestor per la seua disposició i entrega per a la reedició del llibre.

Deliciosa vinyeta d’en Nestor enviada a la Junta d’ASCUMA sobre l’acte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.