La primera de Mahler a Werner

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una seixantena de persones, al loft de Werner, el dissabte 28 de novembre varem gaudir de l’audició de la primera Simfonia de Mahler, mitjançant les excel·lents explicacions del professor Calderón. Segons el fulletó de presentació, aquesta era la primera de les xerrades que el professor Calderón farà de tota l’obra simfònica de Gustav Mahler –9 simfonies, la Cançó de la Terra i una desena simfonia inacabada. En el cicle de xerrades Juan Carlos Calderón, així es diu en la presentació, “…intenta, utilitzant la metàfora Mahler Maps-Google Maps, oferir una ruta de grans viatges. Utilitzant una versió per simfonia i per xerrada, assistirem a una audició detallada, detallada i plena de comentaris que només buscaran un objectiu: una audició conscient i plaent. No debades la música sempre s’ha dirigit a dos llocs: cervell i cor, raó i emoció”.

Repetirem una vegada més, en aquestes petites cròniques dels dissabtes musicals de Werner, que els coneixements musicals, la mestria i les qualitats didàctiques de Juan Carlos Calderón es van fer ben patents.

La versió de la Simfonia 1ª de Dudamel –un jove Dudamel– amb Los Angeles Philarmonic (LA FHIL) va està la base de tota l’audició. Mitjançant gràfiques de so en el transcurs de l’audició i les explicacions pertinents vam poder gaudir d’una audició “responsable” com la va definir el professor Calderon. No cal dir que els quatre temps de la simfonia –I. Lent, arrossegat; II. Enèrgic i animat, però no massa; III Solemne i mesurat, sense arrossegar; IV. Tempestuós, animat– i les corresponents parts i seccions de cadascú dels temps van ser disseccionats i comentats a tentipotenti. Un soroll de naturalesa, seguit d’unes melodies molt líriques i ben estructurades, uns marxa fúnebre amb un final tempestuós: una titànica simfonia composta el 1888, tot i que va ser esbossada en 1885.

Ja esperem ansiosos l’audició de la segona simfonia amb una copa de cava al mig matí.

Escolteu la 1ª per Los Angeles Fhilarmonic (Dudamel) 1M

Escolteu la 1ª per Los Angeles Philarmonic (Dudamel)4M

Anuncis

De dol i de sol

Roberto CortésBodon thumb_474__4

 

 

 

 

 

 

 

(Publicat avui al Diario de Teruel)

El dol és per la mort, al juny, d’en Roberto Cortés Alonso, a Saragossa, on havia nascut 43 anys abans. Possiblement ens veiérem en alguna ocasió; no ho sé, però freqüento la seua obra poètica, pel goig de llegir-lo, per la feina. Sempre m’ha atret la passió seua per la llengua alemanya i la cultura jueva, tant sefardita com asquenasita. Potser més encara m’atrau la dèria comuna de traduir la Todesfuge d’en Celan: Cortés a l’aragonès i jo al català, llengües que, com sabeu, el nostre nou president considera indignes de cooficialitat. En Cortés ja no ha pogut tenir notícia d’aquestes declaracions presidencials, però les pressentia el 2004 quan escrivia A nuestra luenga perbibirá en a memoria d’os muertos. Com a en Desideri Lombarte li agradaven els aurons i, a més, passejar-se baxo as telleras, la gran avinguda berlinesa de Unter den Linden, d’aquest Berlín que ell va donar-nos en llengua aragonesa, i que m’ha servit de guia ara al gener quan hi he tornat després de trenta anys d’absència; o nuebo museyo chodigo mos amuestra a suya frontera metalica de zinc, sin de finestras, fent-nos pensar en as bitimas aragonesas engarcholatas con as suyas parolas, entre as parez d’os bagons d’a muerte, con destin á os campos d’acotoladura… .

I el sol és per la publicació enguany pel Club Editor de la novel·la Lo libre dels grands jorns [El llibre dels finals en la versió d’en Joan Lluís Lluís] d’en Joan Bodon, el màxim escriptor occità dels nostres dies, a qui Alcanyís ha dedicat un carrer sens o saber, i de qui ja tenim, sortosament, la versió catalana i castellana de Lo libre de Catòia. Escric –sortosament– perquè els escriptors en llengües maleïdes, i l’occitana n’és una, solen obviar-se a l’hora de fer-ne traduccions a les dites llengües universals, tanmateix de vegades les coses surten bé. Esperem, doncs, que no trigue a eixir la versió castellana d’aquesta segona obra bodoniana, i d’altres en eixa llengua, en català i aragonès. I que també ben prest tinguem una bella i acurada edició de l’obra completa d’en Roberto Cortés.

Artur Quintana

Lliurament dels Premis de la “Fundació Carulla”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A l’Auditori del Disseny HUB Barcelona, el passat 24 d’abril, la Fundació Carulla va lliurà els XXXIII Premis d’Actuació Cívica i el I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural. Els guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica van estar: Montserrat Cadevall, Miquel Costa, Mireia Montaner, Vicente Olmos, Artur Quintana i Ferran Rella –tots ells amb mèrits més que evidents–; i el Premi Luís Carulla va ser per al projecte terra-nova.cat, un projecte que, amb l’objectiu de configurar una visió de la Catalunya d’avui a partir del diàleg entre fotògrafs i pensadors, es planteja renovar la mirada sobre el territori i el paisatge. Els quatre representants del projecte, Ignasi López, Román Iñán, Vicenç Altaió i Sergi Opisso, agraint el premi, van explicar succintament l’abast del seu guardonat projecte. Van lliurar els guardons Montserrat Carulla, presidenta de la Fundació i el director de Cultura de la Generalitat. La coordinació i conducció de l’acte va estar a càrrec de Carles Duarte, lingüista i poeta, i d’Antoni Bassas, reconegut periodista. Amb paraules del director de Cultura de la Generalitat i de la directora del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona es va cloure l’acte.

Destaquem que en representació dels guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica va fer el parlament Artur Quintana. Aquestes van ser les seues paraules:

“En nom dels guanyadors enguany del Premi d’Actuació Cívica dono les gràcies a la Fundació Carulla i als membres del Jurat que ens han atorgat els premis.

Ens han estat atorgats aquests premis perquè tots nosaltres guardonats fa temps que treballem en el foment de la cultura catalana i la llengua que la conforma, la nostra llengua catalana. Aquest darrer aspecte pot no ser el principal de les nostres activitats, activitats que poden centrar-se en d’altres: arts plàstiques, música, pedagogia, dansa, tasques editorials i de llibreria, animació cultural, periodisme, teatre, cinema, investigació … , però en aquestes activitats nostres, i dels molts guardonats que ens han precedit, sempre hi és present, d’una manera o altra, el foment de la llengua catalana. Si observeu en la informació que s’ha repartit veureu que els guardonats d’enguany som actius com a editors i llibreters, fomentem el cant coral, difonem la cultura d’unes determinades regions i treballem en l’ensenyament. A totes les nostres activitats hi podríeu afegir: editors i llibreters de textos en català, fomentadors del cant coral en català, difusors de la cultura d’unes determinades regions i la llengua catalana que la conforma i treballadors en l’ensenyament de la llengua catalana. Si la situació de la nostra llengua catalana fos normal no caldria haver d’afegir a cada activitat premiada el qualificatiu de ‘en català’, però com que la situació de la nostra llengua catalana i la cultura que conforma no són gens normals, cal afegir el qualificatiu: ‘en català’. No hi ha cap territori, sigui estat, departament, comunitat autònoma o aneu a saber què, i dic això últim pensant en les franges d’Aragó i de Múrcia, ni tampoc l’ajuntament de l’Alguer, on la llengua catalana i la cultura que conforma no es trobin poc o molt oprimides, discriminades, perseguides, bescantades, ridiculitzades, maleïdes, … . El grau d’opressió, persecució, discriminació … de la llengua catalana té un més o un menys d’intensitat: a Andorra i a la Catalunya d’administració –encara- espanyola aquest grau d’opressió és, siguem optimistes, passablement suportable, això sí en el cas de Catalunya sempre amb l’espasa de Damocles del Govern Espanyol, encantat –hi hauria altres adjectius que us estalvio- en fer-nos desaparèixer com a catalans. D’Andorra val més no parlar-ne: podria ser un país modèlic en la qüestió identitària, però és com és. A la resta dels territoris de la nostra llengua el grau d’opressió és del tot desenfrenat, per més que a les Balears i al País Valencià es mantingui sobre el paper la cooficialitat, mentre que a la Catalunya sota administració francesa, a l’Alguer i a les Franges res de res, o quasi. En tot cas qui s’emporta la palma en aquest tètric joc dels graus d’opressió del català és l’Aragó, on en aquests moments la llengua catalana no hi existiria, si féssim cas de la encara vigent Llei Lapao proclamada pel PP i el PAR, partits que han perdut amb aquesta proclamació la legitimitat. En una situació així els guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica, i ara tiro l’aigua al nostre molí, tenim uns mèrits afegits, i que no tenen uns guardonats amb premis semblants a, posem, Dinamarca, Alemanya, Islàndia, Eslovènia … perquè molts dels que ens governen no solen veure amb bons ulls la nostra feina, i prou sovint l’entorpeixen, o ens fan perseguir per, diguem-ne, la justícia en més d’un cas.

Veureu també en llegir les nostres semblances en el paper que se us ha passat, que nosaltres, els guardonats, procedim de gairebé tots els territoris on es parla català: de l’Aragó, les Balears, Catalunya i el País Valencià. Veureu també que els membres del jurat procedeixen d’aquest tres últims territoris. I això és molt d’agrair.

Un cop més el nostre agraïment a la Fundació Carulla i als membres del jurat dels Premis 2015 d’actuació Cívica.”

 

Marta Momblant estrena l’obra “Resposta a Cartes Impertinents”

Sin título

Marta Momblant Ribas estrena l’obra “Resposta a Cartes Impertinents”, dirigida per Ariadna Martí, basada en l’epistolari “Cartes Impertinents” de Maria Aurèlia Capmany. Cinc actrius donen vida a una colla de personatges que, immersos en un circ literari, miren de donar resposta –amb una fina ironia– a les dones d’avui, observant el passat i ensumant el futur, aixoplugades en una banda sonora en directe.

L’obra romandrà al teatre de la Farinera del Clot (Gran Via de Les Corts Catalanes, 837) els dies 24 i 25 de novembre, a les 20:30 h.

Premi Lo Grifonet a Artur Quintana

lo_grifonet_0

Recordatori del premi

Per cinquè any consecutiu, Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre farà entrega de Lo Grifonet, un premi que s’atorga a una persona que per la seva trajectòria cultural o científica, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, social i humana, ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta), així com de les comarques que hi estan relacionades culturalment i geogràfica: el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat.

 Lo Grifonet d’enguany s’atorga a Artur Quintana i Font, veí de la Codonyera, i reconegut pels seus estudis de la llengua catalana a la Franja. És per aquest motiu que us comuniquem que ens agradaria poder comptar amb la vostra presència a l’acte de lliurament que tindrà lloc el proper dissabte 28 de novembre de 2015 a les 13:00 h, a Arnes, on farem una visita guiada al municipi, i al Museu de la Mel, i posteriorment un dinar al Restaurant “Can Barrina”.

Tots aquells que hi esteu interessats podeu fer la vostra reserva al correu electrònic terresdelebre@omnium.cat, fins el dia 25 de novembre. El preu del dinar serà de 20€ per als socis i acompanyant i 23€ per als no socis. En la reserva, s’hi ha de fer constar el nom dels assistents. El pagament es realitzarà a l’entrada del dinar d’homenatge.

Artur Quintana, Premi d’Actuació Cívica “Lluís Carulla”

Lluís Carullax_180_logo-lluiscarulla-lacalaixera-img-web

Recordatori

El I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural serà per a terra-nova.cat, que es proposa renovar la mirada sobre el paisatge i el territori

La Fundació Carulla celebrarà el proper 24 de novembre a l’auditori del Disseny HUB Barcelona l’acte de lliurament del I Premi Lluís Carulla d’estímul a un projecte cultural i dels XXXIII Premis d’Actuació Cívica.

El Premi Lluís Carulla, destinat a impulsar projectes culturals en els diversos àmbits de la llengua catalana, les arts i el pensament i dotat amb 100.000 euros, anirà per al projecte:

  • terra-nova.cat de Vicenç Altaió, Ignasi López, Sergi Opisso i Román Yñán

XXXIII Premis d’Actuació Cívica

Els Premis d’Actuació Cívica són sis guardons, dotats amb 5.000 euros cadascun, destinats a fer conèixer i distingir la tasca (generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l’ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l’art, la cultura popular, la música, el teatre, l’economia, el dret, l’acció social i cívica, etc.

Jurat
Antoni Bassas, Jordi Carulla-Ruiz, Carles Duarte, Vicent Partal i Damià Pons. Els guardonats són:

  Imatge del premi

Dimarts, 24 de novembre de 2015 19h

Auditori del Disseny HUB Barcelona
Plaça de les Glòries núm. 37, Barcelona

Confirmeu, si us plau, l’assistència a: info@fundaciocarulla.cat

Les acreditacions dels assistents es duran a terme a l’entrada del carrer d’Àvila.

Vegeu el plànol de situació aquí.

Política, llei i democràcia

Textura de la arena de la playa

(Publicat al Diario de Teruel)

Quan un govern, o fins i tot un Estat, no fan front als problemes polítics, utilitzant la política, com a eina obligatòria, alguna cosa greu està passant en el seu funcionament democràtic. No cal emfatitzar sobre la divisió de poders que establí Montesquieu en l’Esprit des Lois, tothom la coneix i l’accepta com una de las bases de la democràcia. Quan el poder executiu, més concretament, quan un president de Govern, no vol seure al voltant d’una taula per enraonar sobre els problemes difícils amb els representants polítics d’una part important de la ciutadania, que manifesta democràticament el seu descontent o les seues aspiracions per impossibles que semblin, és un mal governant, indigne del càrrec. Algú em dirà que els grans problemes s’han de discutir i acordar als parlaments, i tindrà raó. Tot i que, si els problemes persisteixen, ha de ser l’executiu qui ha de prendre les regnes. Quan el mal governant intenta traspassar els conflictes polítics als jutges o tribunals, no fa altra cosa que engreixar els problemes i fer-los irresolubles a llarg termini. La judicialització de la política només fa que enverinar el sentiments i desitjos democràtics, en tant que deslegitimar la pròpia justícia. La politització de la justícia –em refereixo especialment a la Fiscalia, al govern dels jutges i al Tribunal Constitucional– desnaturalitza aquestes institucions i fa créixer la desafecció ciutadana envers la justícia en general i la pròpia classe política. Quan la legitimitat sorgida democràticament d’unes urnes es veu enfrenada per les lleis, o fins i tot per la Constitució, o s’adeqüen lleis i Constitució o la democràcia va perdent qualitat irremeiablement. Quant de temps pot resistir un país amb un gruix important de ciutadans que no es senten còmodes o, pitjor encara, es senten entre les potes dels cavalls en eixe país, on la constitució i les lleis no satisfan les seues aspiracions? Quant de temps pot resistir un país democràtic de debò amb el sentiment de domini sobre una minoria important que es reconeix com a nació amb tots els ets i uts? No tinc cap mena de dubte que les constitucions i les lleis s’han de respectar, però quan es converteixen en aixopluc de la inoperància i en subterfugi de la realitat política i social, fent cas omís del pas del temps, les dites normes van esdevenint renglons escrits sobre la sorra de la platja per molt que s’escenifiqui el seu compliment i la seua aplicació.

 José Miguel Gràcia