Eivissa: cales, platges i trocets de mar

Febrer a Eivissa: buida de gent i plena de mar i tranquil·litat. A l’hivern no hi arriben a 150.000, a l’estiu més de 400.000 persones. Vindran els turistes, portaran euros, buidaran l’aigua de l’illa, es menjaran els pollastres, les patates i beuran sangria i licor d’herbes, i s’emportaran les empremtes del sol, plenes les oïdes de música de discoteca i chill out.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per ampliar les fotos punxeu amb el botó dret del ratolí

 

 

 

 

 

Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya

valderrobres-natxosorolla-24-02-2016                                                            Foto de La Comarca

En el transcurs de la celebració del dia Mundial de la Llengua Materna a Mont-roig, el diari La Comarca li va fer unes preguntes a Natxo Sorolla que va contestar sobre la marxa i que transcrivim tot seguit:

¿Quins són els majors problemes de la llengua al Matarranya?

Fa uns anys la problemàtica era una altra. En els anys ’90 el català era la llengua hegemònica al Matarranya, és a dir, més del 90% de la gent el tenia com a llengua materna. No obstant això la gent encara que el parlés no coneixia la gramàtica. Avui en dia és cert que més persones coneixen gramaticalment la llengua, però s’ha afegit un problema més. Estem veient que hi ha una substitució gradual de la nostra llengua entre les noves generacions. Si fa dues dècades un castellanoparlant que vingués al Matarranya, ja fos per ser un nou resident o per no tenir com a llengua materna aquest idioma, es trobava amb que la llengua hegemònica era el català i no tenia gairebé problemes per aprendre’l . Avui veiem que el català ha perdut l’hegemonia que podia tenir fa dues dècades, sobretot entre els més joves. Ens trobem fins i tot joves de pares catalanoparlants que no obstant això utilitzen de forma més habitual el castellà dins del seu cercle d’amics i per descomptat en àmbits com l’educatiu.

Des de quan s’observa aquesta evolució?

Hem vist com entre els dos últims estudis fets sobre el tema en 2004 i en 2014 hi ha bastants diferències. Mentre el 2004 els percentatges de catalanoparlants que utilitzaven el català com a llengua materna seguien sent del 70%, a l’estudi de 2014 hem vist que aquests percentatges han baixat bastant i se situen al voltant del 50% de la població. Com veus hem passat d’un 90%, a un 70% el 2004 i el 50% actual. Val a dir que tradicionalment comarques com el Matarranya o la zona catalanoparlant del Baix Aragó-Casp han donat sempre xifres molt més elevades de persones que tenen el català com a primera llengua que la mateixa Barcelona. Veníem d’una situació bastant bona en els anys ’90, malgrat tota la situació política. Observàvem com s’havia mantingut un ús gairebé total del català al carrer, entre les famílies. El que passa a Fraga o a Tamarit és una mica el que podria acabar passant aquí. El fet de què el català no sigui una llengua escolar fa que fins i tot els tradicionalment catalanoparlants, acabin fent un major ús del castellà en la seua vida quotidiana.

De seguir aquesta tendència què creus que podria arribar a passar?

Hem vist com zones on tradicionalment es parlava aquesta llengua com són València i Alacant, Perpinyà o l’Alguer a Sardenya, ara és una llengua totalment desplaçada de l’ús diari. Es parla esclar, però és minoritari l’ús d’ella com a llengua materna i ha estat desplaçada en el cas d’Alacant, Perpinyà o l’Alguer, fent, que en aquests territoris, el català pràcticament sigui una llengua perifèrica. Nosaltres estem molt millor fins i tot que altres comarques d’Aragó com el Baix Cinca i fins i tot que algunes de Catalunya, però el descens és clar i la baixada en el percentatge de catalanoparlants també. Incloure-la en el currículum escolar, no només de forma optativa i que a més fos la nostra varietat de català, és molt necessari. També hi ha gent a la qual li preocupa la pèrdua de paraules i dites propis del Matarranya …

Hem fet ja diversos estudis i no puc deixar de referir-me a Esteve Valls. Hi ha estudis fets amb referència a l’estandardització i el “variacionisme”. Tenim a més literatura de Desideri Lombarte, és a dir, tenim material i hem d’esforçar-nos en això. La “estandardització” és una cosa que no només passa aquí.

Exilis i Polònia

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 d’agost)

Polònia ha estat repartida entre els seus veïns –Prússia/Alemanya, Rússia/Unió Soviètica, Austria– quatre vegades: 1772, 1793, 1795 i 1939. Com estat Polònia deixà d’existir del 1795 al 1918, i del 1939 fins al 1945. Durant 129 anys els polonesos han viscut sense estat i eren oficialment russos/soviètics, prussians/alemanys, austríacs, amb la corresponent persecució de la seva llengua i cultura, de màxima virulència a la part ocupada per Alemanya del 1939 al 1945, relativament menys en els altres períodes i estats, especialment a la part incorporada a Àustria. Durant els llargs anys de l’ocupació estrangera l’independentisme polonès no parà de revoltar-se, revoltes sempre vençudes, però els polonesos mai no reblaren ni perderen l’esperança de tornar a ser independents. Per això l’Himne de Polònia, creat a l’inici de l’ocupació estrangera al segle XVIII, diu en el seu primer vers Jeszcze Polska nie zginela (No és perduda encar Polònia), i efectivament des del 1945 Polònia torna a ser estat sobirà, encara que amb molt territori perdut a l’est, mal compensat pel tros que els aliats els deixaren arrabassar a Alemanya a l’oest. I què van fer els polonesos durant la llarga nit de l’ocupació? Doncs fugir a l’exili a cada revolta contra l’ocupant, i n’hi va haver moltes, de revoltes, a Polònia. Durant tot el segle XIX hi havia polonesos refugiats per tot arreu. Un incís: és ben possible que el qualificatiu de polacos amb què se sol insultar-nos als que parlem català, procedesca d’aquells anys: una manera de titllar-nos d’estrangers, perquè polaco n’hauria esdevingut sinònim. Tornem als 129 anys d’exili dels polonesos. No ho devien tenir fàcil, però foren acollits, en certs països prou ben acollits, i no pas retornats als estats ocupants. Amb aquesta llarga experiència de l’exili podríem creure que Polònia acolliria com cal els refugiats que aquests dies arriben a Europa fugint de les guerres. Doncs no: el Govern dretà que fa poc mana a Polònia el primer que ha fet és declarar que no acollirà els refugiats que de dreta llei li pertoquen com a membre de la Unió Europea. La memòria històrica flaqueja a Polònia.

Artur Quintana

 

Celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a l’Aragó

Dia de la llengua materna Aragó

Comunicat

El diumenge dia 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna instituït per la UNESCO; amb aquest motiu, des de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó s’ha reunit en un mateix programa les activitats que, des de diferents àmbits, es duran a terme, a fi de donar-les una major visibilitat i fer a tots partícips de la riquesa lingüística del nostre territori.

Volem, a més, convidar-vos expressament a la projecció de la versió en aragonès de la pel·lícula “El Bandido Cucaracha”, d’Hèctor Pisa i Juan Alonso, que tindrà lloc el dia 19 (divendres) a les 19,30 hores a la Sala CAI-Luzán, Passeig Independència, 10 de Saragossa.

Finalment, us adjuntem un enllaç al vídeo produït amb aquesta ocasió en què persones conegudes de la societat aragonesa de diversos àmbits, animen a l’ús de les nostres llengües.

https://www.youtube.com/watch?v=wo-L_R1XRFo&feature=youtu.be

Programa:Programa

Clarió organitza el dia de la Llengua Materna a Mont-roig

Dia de la llengua Materna 2016 Mont roig-1

Manifest pel plurilingüisme a Espanya

Sin título

Des de fa un temps ve funcionant un Seminari sobre el plurilingüisme a Espanya, producte del qual ha sorgit el manifest pel reconeixement i el desenvolupament de la pluralitat lingüística d’Espanya. El 25 de febrer es vol presentar al govern d’Espanya, per la qual cosa s’estan recollint signatures.

Si voleu signar el manifest heu d’enviar un correu amb el vostre nom, cognoms, activitat professional i lloc de residència a l’adreça electrònica juanjvazquez@telefonica.net el més aviat possible.

 

Manifest-CAT-1

 

Acte cívic de comiat i homenatge a Muriel Casals

Muriel Casals