Mala peça al teler

polipropilene2

(Publicat al Diario de Teruel el 30 de gener del 2016)

La investidura del president a Espanya per poder formar després govern està essent, per ara, una mala peça al teler, una prova més que la realitat gairebé sempre supera la ficció. ¡Qui podia pensar abans del 20-D l’endimoniada distribució dels vots que el poble espanyol dipositaria a les urnes! Els dos partits que van treure més vots, PP i PSOE, cadascú per la seua banda, no poden formar govern si no obtenen el vot favorable i/o l’abstenció de més d’una altra força política. La gran coalició PP-PSOE seria la mort política del PSOE, i potser també del PP. Cal suposar que aquest aparentment atzucac tindrà el seu desllorigador i Espanya, en un temps no massa llarg, tindrà president i govern. La por d’unes noves eleccions, malgrat que les enquestes donen a alguns un increment de vot, es generalitzada, un camí a lo desconegut. Tots els partits asseveren que la seva posició és producte del patriotisme i del seu desig de millora dels ciutadans, sense adonar-se que tots ens adonem que no és altra cosa que un tacticisme tan patent com clàssic. Si em permet el lector diré que aquest procés es desenvolupa entre la tragicomèdia i el sainet televisius, i entre el desig dels ciutadans i el poder político-financer. Sigui qui sigui el futur president i el govern es trobaran amb un país amb moltes més dificultats de les que, tal vegada, en pensen. Endeutat fins a les celles, mancat de les grans i necessàries reformes estructurals, amb un atur insuportable, sense una il·lusió col·lectiva de futur i amb una espasa penjada sobre el cap: aquest any ha de renovar un deute (privat i públic) al voltant de 400.000 milions d’euros. Imaginem-nos si un dia comencen a pujar els tipus d’interès i els preus del cru. Financerament el nou govern estarà a mans del Banc Central Europeu. Un govern d’esquerra o centre esquerra podria aprovar lleis més socials i progressistes, però en quant a recursos econòmics està gairebé tot establert, no ens enganyem. Podríem acabar dient també que el nou govern, el que sigui, tindrà una molt mala peça al teler. Algú em dirà que només examino la situació a curt termini, i parcialment es cert, tot i que “a llarg termini tots morts”, com deia Keynes.

José Miguel Gràcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: