La 3ª de Mahler a Werner

rattler

El dissabte 19 de març, seguint el cicle obert de Mahler, Juan Carlos Calderón ens va presentar al loft de Werner una documentadíssima audició de la 3ª Simfonia de Gustav Mahler. Vam poder gaudir en la seva totalitat la versió de la Berlin Philarmonic Orchestra, dirigida pel seu titular, l’anglès Simon Rattle. Com sempre, no cal dir, els assistents van agrair de debò la mestria del professor Calderon. També una bona part d’ells ompliren la motxilla de disposició i desig per escoltar aquesta mateixa simfonia, per la Budapest Festival Orchestra, dirigida per Ivan Fischer, al dia següent al Palau.

Mahler va escriure la 3ª Simfonia entre el 1893 i 1896 i és la més llarga del seu repertori –uns 100 minuts–, tot un gran himne a la natura que transcorre a estones entre la lírica, la poètica i el sentiment, tot i que, com a gran contrast, en altres expositius domina la fastuositat i la opulència. I sorgeixen, com no, les incerteses i pors mahlerianes, però cap preocupació s’ha de tenir, perquè l’esperança triomfarà al final.

Tal com va fer en les anteriors simfonies Mahler va escriure un programa explicatiu que va canviar tantes vegades com li va semblar. La última descripció dels moviments sembla que va ser aquesta:

  1. Pan desperta: la marxa de l’estiu (desfilada de Bacus): un llarg moviment de mitja hora de durada. Un himne gegantí, per glorificar la creació, farcit de marxes –fúnebres incloses–, fanfàrries i cadències de tambors.
  2. Allò que les flors al prat em conten: (tempo de minuet) la joia i despreocupació de les flors. Per exemple, la gràcia i lleugeresa d’un pètal que cau.
  3. Allò que els animals al bosc em conten: simfonia natural dels ocels i animals i a la llunyania el record infantil d’una banda militar.
  4. Allò que la humanitat em conta: cançó de mitjanit amb alguns versos de Nietzsche. Arranjaments per a veu de contralt. Frases curtes, llargues pauses.
  5. Allò que els àngels em conten: un cor de nens i un altre de dones, que interpreten una melodia basada en un poema de Des Knaben Wunderhorn d’una visió del paradís. Una microòpera.
  6. Allò que em diu l’amor: extens adagio instrumental d’apoteosi final. Temes d’amor amb variacions. En paraules de Mahler “el que Déu em diu, la cúspide, el nivell més alt des del qual es pot contemplar tot el món”

Com a resumen de la simfonia: un univers musical sencer.

Gustav_Mahler_(Hamburg,_1896)

Mahler a Hamburg, 1896

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una resposta

  1. […] (PARA LEER EL ARTICULO HAGA CLICK AQUI) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: