La 5ª de Mahler a Werner

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Seguint el cicle de Mahler a Werner, el dissabte 28 de maig tingué lloc l’audició de la 5ª Simfonia de Gustav Mahler, més que comentada, dissecada minuciosament amb autoritat i savoir faire com sempre, per part del professor Juan Carlos Calderón, seguint la impressionant versió de Riccardo Chailly amb la Gewandhaus Orchester. Mahler va compondre aquesta simfonia, una de les més conegudes i executades arreu del món, entre 1901 i 1902. Va ser precisament en aquest període quan Mahler va conèixer a la que seria la seva esposa: Alma Schlindler. La parella es va casar el 9 de març de 1902 i al final de l’estiu d’aquell any Mahler estrenà  la simfonia interpretant-la al piano per a l’Alma. No cal dir que aquesta simfonia és força coneguda pel fet que Visconti va introduir el quart moviment –Adagietto­– coma a banda sonora en la pel·lícula Mort a Venècia, basada en la novel·la homònima de Thomas Mann. Mann estava allotjat a l’Hotel des Baines del Lido quan va conèixer la notícia de la gravetat de Mahler, el mateix escenari que Visconti va utilitzar per a la lliure transcripció cinematogràfica de la novel·la de Mann.

La 5ª Simfonia de Mahler s’estructura en cinc moviments, seguint detalladament els quals, Juan Carlos Calderón va enllaçar les seves explicacions:

1er. moviment: una marxa fúnebre. En pas mesurat, sever com una processó amb interrupció de dos trios.
2n. moviment: tempestuós i animat amb tota la vehemència. Una exposició i avançament del següent moviment i del cinquè.
t3er. moviment: llarg Scherzo amb força, no massa ràpid. Los landler i els vals envaeixen gran part del moviment. Complexitat a dojo.
4rt. moviment: Adagietto molt lent. Cordes amb molta calidesa, cançons d’amor.
5è. moviment: rondo final.  Moviment gegantí amb referències a l’Adagietto. Famosa la fuga, pizzicatos fortíssims i un final joiós i triomfal.

Si voleu seguir la dissecció de la simfonia que va fer Juan Carlos Calderón entreu en aquest pdf.

Més d’una vegada em plantejo la sort que tenim els que assistim a les xerrades de Werner de tenir al Viçens Viguera, amb tantes ganes d’organitzar i mantenir el projecte a les seves instal·lacions i al professor Calderón, amb la capacitat i la il·lusió de portar-lo a terme. Ambdós saben prou bé del treball i dedicació que representa.

Tastos de la cinquena simfonia de Mahler:

Riccardo Chailly

Gustavo Dudamel

Leonard Bernstein (adagietto)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: