Matarranya Íntim a Fontdespatla aquest cap de setmana

  • cartell matarranya intim 2016
  • Matarranya Íntim transforma Fontdespatla en un gran teatre obert a tots els públics.

    Les cases de la localitat aragonesa de Fontdespatla (Matarranya) es convertiran aquest cap de setmana en escenaris teatrals en els quals es desenvoluparan més de 30 representacions d’art en viu. Espectacles per a tots els públics, de petit i mitjà format que aterren des d’aquesta nit a la quarta edició del Festival Matarranya Íntim. Un projecte itinerant promogut i organitzat per Francachela Teatre en col·laboració amb la Comarca del Matarranya, que busca acostar les arts escèniques d’avantguarda a les poblacions rurals d’aquesta comarca i donar visibilitat a la seva riquesa patrimonial.

  • Programa:https://db.tt/zhSh1xpS 
  • Fotografies espectacles:https://www.dropbox.com/sh/hr2p9ek29oy0zng/AACRVa2oBccLrbr40n1EtZPCa?dl=0
  —

 

Entrevista a Artur Quintana al Diario de Teruel

Artur Quintana

El passat dia 25 el Diario de Teruel va publicar una entrevista a Artur Quintana. Aquí la teniu  Entrevista Artur Quintana.

El veneçolà C4 Trio al Tradicionàrius

Pantalla

Al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Barcelona), el dijous 12 de juliol vam assistir al concert  “Vertigen musical veneçolà” –dins del Grec 2016–, una mostra exuberant d’allò que es pot extraure del petit guitarró anomenat “cuatro”. Els encarregats de tan agradable i a la vegada difícil tasca, no podien ser altres que els C4 Trío, quatre músics veneçolans joves, però força experimentats.

El “cuatro” veneçolà, també anomenat  “cuatro llanero” i “cuatro tradicional”   és un instrument de corda polsada que té quatre cordes afinades molt peculiarment. Pertany a la família de les antigues guitarres i “guitarrillas” espanyoles, és de mida reduïda i deu el seu nom al nombre de cordes que posseeix. És un instrument típic i el més emblemàtic de la música veneçolana. S’utilitza tant en àrees rurals com urbanes. Les seves cordes de poliamida (niló) produeixen un bell so, malenconiós però sobri. S’executa com a instrument acompanyant o com a instrument solista. Aquesta última forma d’execució ha experimentat un notable desenvolupament en les últimes dècades. L’any 2013 el “cuatro” va ser declarat pel Ministerio de Cultura veneçolà com a Bé d’Interès Cultural de la Nació.

“C4 Trío” estan probablement entre els intèrprets que millor dominen el “cuatro”. Experiència no els en falta: l’any passat ja hi van celebrar el desè aniversari de la formació. El C4 Trío va néixer en un conegut concurs musical del seu país, el “Concurso Internacional La Siembra del Cuatro”, on van coincidir després d’haver arribat a la capital veneçolana procedents de diverses ciutats. D’ençà l’encontre van començar una aventura que els ha convertit en grans renovadors de la música d’arrel del seu país. El seu so es caracteritza per portar la musicalitat tradicional fins a territoris contemporanis com el jazz. Porten enregistrats treballs discogràfics de gran èxit a Veneçuela i també a altres països: Gualberto + C4, nominat per al millor àlbum folklòric als Grammy Llatins de 2013, De Repente, amb el qual van obtenir finalment el Grammy Llatí al millor enregistrament de l’any. Els components del trio més el baix són: Jorge Glem, “cuatro”; Héctor Molina, “cuatro”; Edward Ramírez, “cuatro”; i Gustavo Márquez, baix elèctric.

Del concert –un èxit de públic amb accent veneçolà– vull començar destacant el que més em va sobtar de entrada, acostumat com estic a escoltar només el “cuatro” com a instrument d’acompanyament, juntament amb l’arpa i les maraques, en les cançons tradicionals folklòriques veneçolanes com el “joropo”, “pasaje”, “golpe”, “gaita”, “merengue”, “polo”, “tonada”, etc. Com poden els de C4 Trío extraure tanta quantitats de sons, ritmes i harmonies d’aquest petit instrument de quatre cordes? A estones llaminadures musicals de “bandolas” i arpa, altres sords i greus “tambores”, “tamboritas” o “furrucos”. I sempre ritme, coordinació i fluïdesa, interpretant joropos, composicions pròpies, alguna peça de Lennon-McCartney, Stevie Wonder, Aquiles Báez i folklore veneçolà.

Tot un gaudi de dues hores. Els desitjo, als de C4 Trío, molts d’èxits en la seva tourné europea. Cal que no em deixi al tinter la participació no programada de la cantant colombiana Marta Gòmez que passava per allà, una veu privilegiada.

Llàstima que la forta amplificació, potser necessària tenint en compte la sala, li restava intimitat i proximitat musical al concert. Només puc imaginar-me’l –unplugged– en un espai petit i sense amplificació, amb so directe i exempt de to metàl·lic, segons he pogut induir escoltant el parell de CD’s que vaig comprar a la sortida.

Un petit tast del concert:https://www.youtube.com/watch?v=6jPnkmeXYYE

Benny Golson al Jamboree

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dissabte passat 9 de juliol vaig poder escoltar Benny Golson al Jamboree. Benny Golson és una llegenda viva del jazz que als 87 anys té la força suficient per fer sonar el saxo com sempre. És clar, molt intel·ligentment i amb elegància sap administrar la potència dels seus pulmons segons li convé. Nascut a Filadèlfia el 25 de gener de 1929 és un músic de bebop bebop/hard bop jazz, saxofonista, compositor i arranjador. No cal dir que la sessió va ser un daurat esglaó més de la cava de la Plaça Real.

“Es va formar al Howard College de Washington i, a principis dels anys 50, va entrar a formar part de la banda de Tadd Dameron, on va compartir taules amb Philly Joe Jones, Cecil Payne i el trompetista Clifford Brown. El 1956 es va incorporar a la big band de Dizzy Gillespie i el 1958 als Jazz Messengers d’Art Blakey. L’any 1959 va fundar amb el trompeta Art Farmer el grup The Jazztet, banda emblemàtica del jazz dels 60. En la seva fecunda carrera, Golson ha comptat amb els serveis de Gillespie, Farmer, George Russell o Roland Kirk. És conegut pel seu fraseig innovador però, sobretot, pel seu vessant de compositor. No en va és l’autor de temes tan reconeguts com “Blues March”, “Whisper Not” o “Stablemates”.” El novembre de 2009, Benny va entrar a l’Acadèmia Internacional de Jazz Hall of Fame

El quartet actuant el formaven, Benny Golson saxo, Joan Moné piano, Ignasi González contrabaix i Jo Krause batería

Benny Golson Quartet-Live at Jazz a Foix 2014

I ara una curiositat: de la més que famosa i coneguda internacionalment fotografia “Harlem 1958” de Art Kane, només resten vives a data d’avui dues persones, Benny Golson i  Sonny Rollins. A sota teniu la fotografia, tot un compendi de jazz dels anys 50.

34c795b3b3e7f69efca563d277ade462 R

Any Llull

Llull3.1

(Article publicat al Diario de Teruel)

Enguany en fa 700 de la mort de Ramon Llull, considerat “el creador de la llengua literària catalana” i “fundador de la literatura en aquesta llengua”. Motius de pes perquè en celebrem com cal l’efemèride, ja que toca de ple aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana. Des del Cresol no hi podíem faltar. Llull va nàixer a Ciutat de Mallorques el 1232, tres any després de la conquesta de l’illa pel rei d’Aragó. Pertanyia, doncs, a la primera generació de catalans nascuts a Mallorca. Als 31 anys tingué unas visions, i abandonà la vida cortesana que fins aleshores havia dut, per a consagrar-se a la contemplació i a l’estudi. El seu objectiu era escriure un mètode, l’Art, per a poder convèncer jueus i musulmans de la primacia del cristianisme, sempre només pel diàleg i el raonament. Provist de l’argumentari de l’Art, allò que en deia les raons necessàries, i amb bons coneixements de llengües -català per al món romànic, llatí per a la resta d’Europa i àrab per a la del món- va viatjar per l’Europa Occidental i tota la Mediterrània, exposant arreu, de paraula i per escrit, a papes, concilis, bisbes, imams, rabins i multituds el seu ideari. Es conserven 265 obres lul·lianes, 57 de les quals en català, i les altres quasi només en llatí. Hi ha notícies d’unes quantes de perdudes, entre elles totes les que va escriure en àrab. Tractà moltíssims temes tant en prosa com en vers, i és pels seus llibres que el català, plenament desenvolupat, va entrar, abans que les altres llengües romàniques, en molts camps i gèneres reservats al llatí. La seua immensa obra –novel·les, faules, apòlegs, discussions, sentències, poesies, …– és un clam a la comprensió de l’altre, del jueu i del musulmà, i al diàleg amb ell, de molt recomanable lectura en aquests temps tumultuosos que vivim. Als 84 anys Llull va emprendre un darrer viatge a Tunis per a exposar-hi el seu ideari. Hi fou apedregat, i hagué de tornar malferit a Mallorca. Segons conten morí al moment d’arribar-hi.

Artur Quintana

El 4t. EBREFOLK

ANUNCI-EBREFOLK-2016-WEB

El 4t. EBREFOLK, 31 tallers de ball, cant i instruments autòctons, impartits pels millors especialistes. Adjunt trobareu tota la informació. Doneu-li una ullada!

Activitats IV CAMPUS 2016-1

Reunió d’ASCUMA sobre Temps de Franja

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El passat diumenge 3 de juliol es van reunir a la seu social uns quants socis d’ASCUMA –la presidència i altres– tots ells molt vinculats a la revista Temps de Franja, juntament amb els coordinadors i la administració, al objecte de tractar una sèrie de temes vinculats al funcionament i al futur de la publicació, des de la situació econòmica fins als possibles canvis en l’estructura de la revista i de funcionament, així com la motivació dels col·laboradors. Atès que ASCUMA només és una part del les associacions editores, s’acordà fer en breu una reunió amb les altres associacions coeditores per fer-les arribar el contingut de la reunió i acordar el que convingui.

José Ramón Bada i Artur Quintana, guanyadors ex aequo del Premi Desideri Lombarte 2016

Premi Desideri Lombarte

El Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix els guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó

L’escriptor, teòleg i filòsof Jose Bada Panillo i el romanista i germanista Artur Quintana i Font han estat guardonats ex aequo amb el Primer Premi Desideri Lombarte per la seva llarga trajectòria en la dignificació de la llengua catalana pròpia d’Aragó, des de la solidesa intel·lectual i el compromís social. La seva preocupació pels valors universals en la seva recerca de la veritat i rigor científic constitueixen un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa. El Departament d’Educació, Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Política Lingüística, va convocar aquest premi; el lliurament del qual tindrà lloc al santuari de “La Mare de Déu de la Font” a Pena-roja de Tastavins el proper 11 de setembre.

El Premi Desideri Lombarte pretén ser un reconeixement a una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics, etc. que suposin un destacat benefici per al català, tenint especial consideració les activitats destinades a la dignificació, difusió, investigació, ensenyament, expressió literària i constitueixin un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.

Desideri Lombarte, nascut a Pena-roja de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per a il·lustrar les seves obres

S’adjunta foto del jurat compost per: la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez; el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, Magdalena Godía Ibarz, alcaldessa de Mequinensa, Javier Giralt Latorre, professor de la Universitat de Saragossa, Ramón Mur Gimeno, periodista, escriptor i membre de l’Associació Cultural del Matarranya, Carmen Alcover Pinós, funcionària del Departament d’Educació, Cultura i Esport. (Traducció de la nota del govern d’ Aragó)

La democracia necesita de demócratas

(Article publicat a “La Comarca” d’Alcanyís)

El triunfo del BREXIT en Gran Bretaña pilló a contrapié a la UE, a la City y a una gran parte de la ciudadanía europea y del mundo occidental. El pueblo se expresó en forma democrática y dijo lo que pensaba. Las encuestas se equivocaron una vez más. Se podrá argüir que la salida de la Gran Bretaña de la UE va a significar un grave problema para los habitantes del Reino Unido y para todos los ciudadanos del resto de la UE, y puede ser cierto, al menos a corto plazo. De todas maneras, estoy seguro que se encontrará una solución práctica en bien de todos. Aquellos que predican: hay que echar cuanto antes a los ingleses de Europa, que carguen con las consecuencias, hay que levantar barreras arancelarias para dificultar sus exportaciones y otras lindezas, no se dan cuenta que sus reacciones equivalen a escupir hacia el cielo.

Se responsabiliza a Cameron de haber transferido su responsabilidad a los ciudadanos al haber convocado el referéndum, por cierto, que así figuraba en su programa electoral. Se podrá estar en las antípodas del ideario político de Cameron, pero lo que no se puede criticar es su radical comportamiento democrático al dar voz a sus ciudadanos: acordó el referéndum con el partido independentista escocés y lo ganó, convocó el referéndum sobre el BREXIT y lo perdió, y como consecuencia deja el cargo de Primer Ministro. Lo mismo que sucede en este país llamado España ¿no? ¿Por qué, en vez de rasgarnos las vestiduras ante las “plagas” que caerán sobre el pueblo británico, no nos preguntamos por los motivos de las clases medias y trabajadoras del Reino Unido para votar la salida de la UE? ¿Mejor aún, por qué no preguntárselo a ellos? ¿Y si nos respondiesen que no saben para qué sirve la UE, que en Bruselas hay miles de funcionarios, que no han elegido a los presidentes de la Comisión Europea ni del Consejo, que su poder adquisitivo disminuye año tras año y que tienen miedo a perder su cultura y sus puestos de trabajo? Harto trabajo nos costaría explicárselo coherentemente. Los partidos populistas y ultraderechistas aprovechan muy bien estas cuestiones para explicarlas a su manera. Ése es el gran peligro.

La UE no está pasando un buen momento, lo sabemos todos. Ahora es Gran Bretaña, pero mañana pueden ser otros países. Lo que sí es seguro que la medicina para atajar la desafección creciente no resultará de la propagación del miedo a dar la palabra a los ciudadanos. Sólo con más democracia y algunas cosas más, claro, se podrá restablecer el proyecto de identidad europeo.

Y si nos fijamos en la calidad de la democracia española, empezando por sus dirigentes, de ejemplos que la ponen en duda tenemos un montón. Sin ir más lejos, Rajoy ha dicho que si Gran Bretaña se marcha, Escocia ha de hacer lo mismo, ni tan solo quiere escuchar la voz de los escoceses. Tanto Rajoy como Pedro Sánchez y muchos más, prestos salieron despotricando contra el referéndum de Cameron. Lo que no puedan arreglar los políticos cómo lo van a arreglar los ciudadanos…, han dicho. ¡Que mal ejemplo el de Gran Bretaña! ¡Fíjense si otros países hicieran lo mismo, dando la voz a sus ciudadanos! ¡Dónde íbamos a parar! ¿Y ahora muy seriamente, por qué habrían de sentirse mal los ingleses, galeses u otros ciudadanos dentro de la UE, si ésta funcionase como es debido? La afección no la proporcionan, ni el miedo ni la escasez democrática.

Tenemos un ejemplo español clarísimo que me vienen como anillo al dedo de lo que he dicho: el proceso catalán. ¿Cuántas veces han escuchado, fuera de Cataluña, preguntarse por las causas de la desafección catalana? ¿Realmente hay disposición para aceptar sus diferencias? ¿Cuántos españoles admiten que han de ser los catalanes los que decidan su futuro? ¿Por qué la integridad española ha de ser un bien supremo que esté por encima de la voluntad de una parte que se siente diferente? Solamente en el ejercicio de la democracia encontraremos la solución. ¿Voy muy equivocado si pienso que una buena parte de los españoles que han retirado el voto a Podemos han sopesado la promesa electoral –un tanto volátil, por cierto– de aceptar un referéndum para Catalunya, tal como este partido prometía?  Díganme que soy malpensado, pero ¿no habrá tenido alguna influencia en la pérdida de votos de Ciudadanos el hecho de que en sus carteles electorales lucía “un presidente catalán para España” a pesar de su concepción unitaria de la nación española? De hecho este eslogan solo lo utilizaron en Cataluña.  En el amplio cajón de la democracia no caben tampoco los comportamientos de los votantes que se olvidan de la corrupción, de las promesas electorales incumplidas y de las prácticas tan frecuentes que interfieren la separación de poderes.

Hace unos días, la editorial del periódico digital VilaWeb de Vicent Partal recordaba las palabras de Indro Montanelli “para que una democracia funcione hay una cosa más importante que las elecciones libres y la separación de poderes: es necesario que el país tenga demócratas. Estas palabras me incitaron a escribir este artículo. Si los referendos los carga el diablo, su denostación no la cargan precisamente los verdaderos demócratas.

José Miguel Gràcia        

Festivals del Matarranya

Cartell Festivals del Matarranya

Amb la finalitat de posar en valor tant el patrimoni cultural com el natural de la Comarca Matarranya es crea, en col·laboració amb el Govern d’Aragó, “Matarranya i Música”, un festival que arrenca en la seva primera edició amb dos concerts de música que tindran lloc el 10 de juliol a Torre del Compte i el 23 de juliol a Arenys de Lledó. Una oferta musical diferent que complementarà la programació cultural d’aquest estiu.

Aquest festival, que s’incorpora a l’oferta cultural de “Festivals del Matarranya”, pretén ser un referent de la música portada als escenaris màgics del Matarranya, llocs d’una sonoritat i característiques especials. Espais que transmeten sensacions i experiències inoblidables com els que s’han triat per a aquesta primera edició.

La primera de les actuacions tindrà lloc el diumenge, 10 de juliol, a la Plaça Major de Torre del Compte, a les 19.30 hores. Concert de música “Pasionata lírica flamenca” a càrrec de la mezzosoprano Beatriz Gimeno, Nacho Estévez “El Niño” (guitarra flamenca), Noelia Gràcia (violí) i Josué Barrés (percussió).

La Plaça de l’Església de Arenys de Lledó serà l’escenari de la segona actuació, el dissabte 23 de juliol, a les 22.30 hores. Aquest dia el públic assistent podrà gaudir d’un concert de jazz, funk i groove a càrrec del quintet “Ivo Oller Group”.

Festivals del Matarranya

A la Comarca del Matarranya s’organitzen durant l’estiu diversos festivals que tenen una gran repercussió entre la població, i que traspassen l’àmbit comarcal. Per aquest motiu s’ha creat “Festivals del Matarranya”: una marca que agrupa aquestes manifestacions culturals, que són projectes de gran qualitat, organitzats per la pròpia entitat comarcal o en col·laboració amb altres ens públics o privats.

“Festivals del Matarranya” s’està consolidant com una proposta cultural interessant i innovadora a la comarca, que cada vegada més, suposa també un atractiu turístic. Aquests festivals són el reflex de les inquietuds culturals tant a nivell personal com grupal dels ciutadans; per això, és el propi ens comarcal qui ha considerat oportú canalitzar aquests esforços i col·laborar per dinamitzar culturalment el territori.

La independència cultural i la garantia d’unir voluntats per crear un mosaic de diversitat de propostes és la millor manera de construir aquesta primera edició de “Festivals del Matarranya”

Programa dels Festivals del Matarranya