Matarranya Íntim a Fontdespatla aquest cap de setmana

  • cartell matarranya intim 2016
  • Matarranya Íntim transforma Fontdespatla en un gran teatre obert a tots els públics.

    Les cases de la localitat aragonesa de Fontdespatla (Matarranya) es convertiran aquest cap de setmana en escenaris teatrals en els quals es desenvoluparan més de 30 representacions d’art en viu. Espectacles per a tots els públics, de petit i mitjà format que aterren des d’aquesta nit a la quarta edició del Festival Matarranya Íntim. Un projecte itinerant promogut i organitzat per Francachela Teatre en col·laboració amb la Comarca del Matarranya, que busca acostar les arts escèniques d’avantguarda a les poblacions rurals d’aquesta comarca i donar visibilitat a la seva riquesa patrimonial.

  • Programa:https://db.tt/zhSh1xpS 
  • Fotografies espectacles:https://www.dropbox.com/sh/hr2p9ek29oy0zng/AACRVa2oBccLrbr40n1EtZPCa?dl=0
  —

 

Anuncis

Entrevista a Artur Quintana al Diario de Teruel

Artur Quintana

El passat dia 25 el Diario de Teruel va publicar una entrevista a Artur Quintana. Aquí la teniu  Entrevista Artur Quintana.

El veneçolà C4 Trio al Tradicionàrius

Pantalla

Al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Barcelona), el dijous 12 de juliol vam assistir al concert  “Vertigen musical veneçolà” –dins del Grec 2016–, una mostra exuberant d’allò que es pot extraure del petit guitarró anomenat “cuatro”. Els encarregats de tan agradable i a la vegada difícil tasca, no podien ser altres que els C4 Trío, quatre músics veneçolans joves, però força experimentats.

El “cuatro” veneçolà, també anomenat  “cuatro llanero” i “cuatro tradicional”   és un instrument de corda polsada que té quatre cordes afinades molt peculiarment. Pertany a la família de les antigues guitarres i “guitarrillas” espanyoles, és de mida reduïda i deu el seu nom al nombre de cordes que posseeix. És un instrument típic i el més emblemàtic de la música veneçolana. S’utilitza tant en àrees rurals com urbanes. Les seves cordes de poliamida (niló) produeixen un bell so, malenconiós però sobri. S’executa com a instrument acompanyant o com a instrument solista. Aquesta última forma d’execució ha experimentat un notable desenvolupament en les últimes dècades. L’any 2013 el “cuatro” va ser declarat pel Ministerio de Cultura veneçolà com a Bé d’Interès Cultural de la Nació.

“C4 Trío” estan probablement entre els intèrprets que millor dominen el “cuatro”. Experiència no els en falta: l’any passat ja hi van celebrar el desè aniversari de la formació. El C4 Trío va néixer en un conegut concurs musical del seu país, el “Concurso Internacional La Siembra del Cuatro”, on van coincidir després d’haver arribat a la capital veneçolana procedents de diverses ciutats. D’ençà l’encontre van començar una aventura que els ha convertit en grans renovadors de la música d’arrel del seu país. El seu so es caracteritza per portar la musicalitat tradicional fins a territoris contemporanis com el jazz. Porten enregistrats treballs discogràfics de gran èxit a Veneçuela i també a altres països: Gualberto + C4, nominat per al millor àlbum folklòric als Grammy Llatins de 2013, De Repente, amb el qual van obtenir finalment el Grammy Llatí al millor enregistrament de l’any. Els components del trio més el baix són: Jorge Glem, “cuatro”; Héctor Molina, “cuatro”; Edward Ramírez, “cuatro”; i Gustavo Márquez, baix elèctric.

Del concert –un èxit de públic amb accent veneçolà– vull començar destacant el que més em va sobtar de entrada, acostumat com estic a escoltar només el “cuatro” com a instrument d’acompanyament, juntament amb l’arpa i les maraques, en les cançons tradicionals folklòriques veneçolanes com el “joropo”, “pasaje”, “golpe”, “gaita”, “merengue”, “polo”, “tonada”, etc. Com poden els de C4 Trío extraure tanta quantitats de sons, ritmes i harmonies d’aquest petit instrument de quatre cordes? A estones llaminadures musicals de “bandolas” i arpa, altres sords i greus “tambores”, “tamboritas” o “furrucos”. I sempre ritme, coordinació i fluïdesa, interpretant joropos, composicions pròpies, alguna peça de Lennon-McCartney, Stevie Wonder, Aquiles Báez i folklore veneçolà.

Tot un gaudi de dues hores. Els desitjo, als de C4 Trío, molts d’èxits en la seva tourné europea. Cal que no em deixi al tinter la participació no programada de la cantant colombiana Marta Gòmez que passava per allà, una veu privilegiada.

Llàstima que la forta amplificació, potser necessària tenint en compte la sala, li restava intimitat i proximitat musical al concert. Només puc imaginar-me’l –unplugged– en un espai petit i sense amplificació, amb so directe i exempt de to metàl·lic, segons he pogut induir escoltant el parell de CD’s que vaig comprar a la sortida.

Un petit tast del concert:https://www.youtube.com/watch?v=6jPnkmeXYYE

Benny Golson al Jamboree

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Dissabte passat 9 de juliol vaig poder escoltar Benny Golson al Jamboree. Benny Golson és una llegenda viva del jazz que als 87 anys té la força suficient per fer sonar el saxo com sempre. És clar, molt intel·ligentment i amb elegància sap administrar la potència dels seus pulmons segons li convé. Nascut a Filadèlfia el 25 de gener de 1929 és un músic de bebop bebop/hard bop jazz, saxofonista, compositor i arranjador. No cal dir que la sessió va ser un daurat esglaó més de la cava de la Plaça Real.

“Es va formar al Howard College de Washington i, a principis dels anys 50, va entrar a formar part de la banda de Tadd Dameron, on va compartir taules amb Philly Joe Jones, Cecil Payne i el trompetista Clifford Brown. El 1956 es va incorporar a la big band de Dizzy Gillespie i el 1958 als Jazz Messengers d’Art Blakey. L’any 1959 va fundar amb el trompeta Art Farmer el grup The Jazztet, banda emblemàtica del jazz dels 60. En la seva fecunda carrera, Golson ha comptat amb els serveis de Gillespie, Farmer, George Russell o Roland Kirk. És conegut pel seu fraseig innovador però, sobretot, pel seu vessant de compositor. No en va és l’autor de temes tan reconeguts com “Blues March”, “Whisper Not” o “Stablemates”.” El novembre de 2009, Benny va entrar a l’Acadèmia Internacional de Jazz Hall of Fame

El quartet actuant el formaven, Benny Golson saxo, Joan Moné piano, Ignasi González contrabaix i Jo Krause batería

Benny Golson Quartet-Live at Jazz a Foix 2014

I ara una curiositat: de la més que famosa i coneguda internacionalment fotografia “Harlem 1958” de Art Kane, només resten vives a data d’avui dues persones, Benny Golson i  Sonny Rollins. A sota teniu la fotografia, tot un compendi de jazz dels anys 50.

34c795b3b3e7f69efca563d277ade462 R

Any Llull

Llull3.1

(Article publicat al Diario de Teruel)

Enguany en fa 700 de la mort de Ramon Llull, considerat “el creador de la llengua literària catalana” i “fundador de la literatura en aquesta llengua”. Motius de pes perquè en celebrem com cal l’efemèride, ja que toca de ple aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana. Des del Cresol no hi podíem faltar. Llull va nàixer a Ciutat de Mallorques el 1232, tres any després de la conquesta de l’illa pel rei d’Aragó. Pertanyia, doncs, a la primera generació de catalans nascuts a Mallorca. Als 31 anys tingué unas visions, i abandonà la vida cortesana que fins aleshores havia dut, per a consagrar-se a la contemplació i a l’estudi. El seu objectiu era escriure un mètode, l’Art, per a poder convèncer jueus i musulmans de la primacia del cristianisme, sempre només pel diàleg i el raonament. Provist de l’argumentari de l’Art, allò que en deia les raons necessàries, i amb bons coneixements de llengües -català per al món romànic, llatí per a la resta d’Europa i àrab per a la del món- va viatjar per l’Europa Occidental i tota la Mediterrània, exposant arreu, de paraula i per escrit, a papes, concilis, bisbes, imams, rabins i multituds el seu ideari. Es conserven 265 obres lul·lianes, 57 de les quals en català, i les altres quasi només en llatí. Hi ha notícies d’unes quantes de perdudes, entre elles totes les que va escriure en àrab. Tractà moltíssims temes tant en prosa com en vers, i és pels seus llibres que el català, plenament desenvolupat, va entrar, abans que les altres llengües romàniques, en molts camps i gèneres reservats al llatí. La seua immensa obra –novel·les, faules, apòlegs, discussions, sentències, poesies, …– és un clam a la comprensió de l’altre, del jueu i del musulmà, i al diàleg amb ell, de molt recomanable lectura en aquests temps tumultuosos que vivim. Als 84 anys Llull va emprendre un darrer viatge a Tunis per a exposar-hi el seu ideari. Hi fou apedregat, i hagué de tornar malferit a Mallorca. Segons conten morí al moment d’arribar-hi.

Artur Quintana

El 4t. EBREFOLK

ANUNCI-EBREFOLK-2016-WEB

El 4t. EBREFOLK, 31 tallers de ball, cant i instruments autòctons, impartits pels millors especialistes. Adjunt trobareu tota la informació. Doneu-li una ullada!

Activitats IV CAMPUS 2016-1

Reunió d’ASCUMA sobre Temps de Franja

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El passat diumenge 3 de juliol es van reunir a la seu social uns quants socis d’ASCUMA –la presidència i altres– tots ells molt vinculats a la revista Temps de Franja, juntament amb els coordinadors i la administració, al objecte de tractar una sèrie de temes vinculats al funcionament i al futur de la publicació, des de la situació econòmica fins als possibles canvis en l’estructura de la revista i de funcionament, així com la motivació dels col·laboradors. Atès que ASCUMA només és una part del les associacions editores, s’acordà fer en breu una reunió amb les altres associacions coeditores per fer-les arribar el contingut de la reunió i acordar el que convingui.