Copenhaguen (2n lot de fotos i cinc cèntims sobre l’Esglèsia a Dinamarca)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Organització de l’Església del Poble Danès

Dinamarca és un estat nominalment confessional i la religió oficial és el cristianisme de tipus protestant-luterà. El monarca (actualment la reina Margarida II) és la màxima autoritat d’aquesta església. Encara així, una investigació del 2012, va esbrinar que a Dinamarca hi ha com a mínim un 43% d’ateus declarats. A l’Església del Poble Danès, hi ha dues branques principals: el Grundtvigianisme i la Missió Interna (Indre Mission), la primera de molt més gran pes. L’anomenada Missió Interna és un grup luterà danès, creat a finals del segle XIX, de caràcter ultraconservador. Són comunitats molt tancades (es desconeix amb exactitud la quantitat d’integrants en l’actualitat), les principals característiques són no beure alcohol (almenys no emborratxar-se), dejunar, seguir amb rectitud les normes de Luter i la Bíblia i per descomptat no casar-se amb algú que no sigui de la Missió. A la Missió Interna se la considera el fonamentalisme protestant i, encara que hagi perdut notablement el seu poder a Dinamarca al llarg dels anys, segueix tenint una enorme influència en la forma de concebre la religió en la societat danesa. L’organització de tota l’Església del Poble Danès es fa per diòcesi. A Dinamarca hi ha 12 diòcesis. Cada diòcesi engloba a un cert nombre de parròquies. Cada parròquia tria al seu pastor i sol comptar amb un representant dels partits més importants i influents de la zona (Venstre, el Partit Socialdemòcrata, el Partit Popular Danès o el Partit Popular Socialista solen ser els principals) i un representant de la Missió Interna). Cada diòcesi compta amb un bisbe que té un  paper merament administratiu. Hi ha llibertat religiosa, però el registre de partides de naixement de cada nadó es guarda en la respectiva parròquia de l’Església del Poble Danès, sigui o no batejat en qualsevol fe.

L’Església de Dinamarca en general és molt liberal i oberta. La tolerància i l’amor al proïsme són els valors principals claus. Amb els anys l’església s’ha anat desenvolupant per encaixar amb la realitat social i cultural. Es permet, per exemple, pastors dones, diguem-ne pastores, i malgrat algunes protestes, es permet també a les persones del mateix sexe casar-se formalment per aquesta Església. A l’Església de Dinamarca es pot parlar obertament sobre temes com el sexe que no és considerat un tabú. Amb relació a l’estil de vida que han de portar els membres, no hi ha doctrines rígides i l’Església no té una opinió oficial sobre temes com l’avortament, l’ús de preservatius, sexe prematrimonial, etc. Cada pastor té el seu estil i forma d’interpretar la Bíblia dins dels principis luterans i cada membre ha de portar la seva vida d’acord amb la seva fe personal tenent sempre en compte el context i la situació concreta que enfronta. (Viquipèdia i altres)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: