La 6ª de Mahler a Werner

gustav-mahler-1907-komponistenquartier-hamburg-30-rrr

El matí del passat dissabte 17 de setembre, al loft de Werner, Juan Carlos Calderón, si em permeteu dir-ho amb aquestes paraules, va despullar integrament i analitzar musicalment la 6ª Simfonia de Mahler, seguint el cicle o projecte “ Mahler Maps” per a les 9 Simfonies i la Cançó de la Terra.  Vam poder gaudir d’una audició detallada i plena de comentaris de Carlos Calderón, conduents a una audició conscient i plaent de la Sexta amb la “World Orchestra for Peace, dirigida per Valery Gergiev (BBC Proms 2014).

Els quatre temps de la 6ª

  1. Un allegro energico, ma non tropo, que en una gran part té un caràcter de marxa amb trompetes i oboès en la seva exposició, mostrant també una exquisida melodia que Alma Malher reivindicà.
  2. Un andante moderato com a descans dels altres tres moviments de l’obra. Algun clímax sentimental després de temes elegíacs i pastorals, però sempre suavitat i calidesa. I al final tot un esvaïment com un tendre crepuscle.
  • Un scherzo pesante, un retorn als obstinats ritmes de marxa de l’allegro. En el trio, secció central, les paraules d’Alma són aclaridores d’allò que va voler expressar Mahler: “va representar els jocs arítmics de les dues petites filles, vacil·lant en ziga-zaga sobre la sorra”, encara que la cronologia ho desmenteix. Sardòniques riallades, fuetades rítmiques i un final amb la desaparició dels fantasmes.
  1. Finale: Allegro moderato-Allegro enèrgico, un reguitzell de canvis sobtats en el tempo i caràcter, de l’elevació d’una gloriosa melodia a una colpidora angoixa. Potser Mahler es va voler enfrontar al seu propi fracàs, i ho va fer directament. Els tres grans cops de martell, segons explicacions d’Alma, eren els tres cops del destí sobre l’heroi: la mort de la seva filla, el diagnòstic d’una malaltia cardíaca i la seva renúncia a la direcció de l’òpera de Viena. Malgrat tan adient relat, el tercer cop el va fer caure aviat el propi Mahler. Una tensa calma al final de tragèdia.

Aquesta simfonia número 6, denominada la Tràgica –qualificatiu de dubtós origen–, la va escriure Mahler en els períodes estivals de 1903 i 1904, essent revisada el 1906, i estrenada i dirigida pel propi compositor a Essen, el maig d’aquest últim any. El pessimisme i gairebé nihilisme que es desprèn de la simfonia no té una explicació lògica atesa l’època de felicitat en que vivia l’autor.

Escolteu i veieu:Mahler-Simfonia nº 6-Gergiev (you tube)

Una resposta

  1. molt bona crònica, gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: