La 7ª de Mahler a Werner

mahler-1905

El passat dissabte 23 d’octubre al loft de Werner, seguint el projecte “Malher Maps” del professor Juan Carlos Calderón, vam arribar a la 7ª Simfonia, la “Cançó de la Nit” (Nachtmusik), composta durant els anys 1904 i 1905 i posteriorment revisada i corregida. Simfonia d’aparent discordança entre els seus moviments, potser perquè els dos moviments Nachtmusik (II i IV) van ser escrits anteriorment als tres restants. I això va ser així perquè mentre esperava la inspiració per acabar la 6ª, va escriure els dos esmentats moviments Nachtmusic (II i IV). No cal dir que Carlos Calderón, com sempre, va analitzar musicalment de forma exhaustiva tots els moviments i les parts d’aquests. La seva professionalitat i mestria de la paraula, salpebrada d’escaients comentaris i anècdotes, una vegada més, ens van fer gaudir dues hores de xerrada, amb una pausa per prendre una copa de cava.

La 7ªde Mahler pot interpretar-se com un camí de somnis i sons on la natura es confon amb els plaers de la vida; obra de contrastos: ritmes de marxa, cadències de cant i sons llunyans d’esquelles, de lo fúnebre a lo majestuós.

Aquesta vegada, Carlos Calderón va utilitzar dues versions per escoltar tota la simfonia: la de Claudio Abbado amb la Lucerne Festival Orquestra ( temps I, II i V) i la de Leonard Bernstein amb la Filharmònica de Viena (temps II i IV)

Podeu veure i escoltar aquestes versions de la 7ª a:

Caludio Abbado https://www.youtube.com/watch?v=QdxvC7NNSLQ

Leonard Bernstein https://www.youtube.com/watch?v=ooycwbHuTRM

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sobre aquesta simfonia tenim gairebé només unes pistes per a la seva explicació: tres peces nocturnes; el Finale, dia lluminós i com a base de fons, el primer moviment.

L’obra en qüestió té cinc moviments:

  1. Allegro risoluto, ma non tropo amb forma de sonata d’introducció lenta i misteriosa, seguida d’un allegro i transicions burletes i un desenvolupament que comença a la manera d’una visió religiosa. I després de la recapitulació amb el tema principal “maestuoso” acaba amb una monumental “coda” de victòria, fanfàrria i grandesa.
  2. Nachtmusik I. Allegro moderato és com una ronda o marxa nocturna militaritzada que s’apropa i s’allunya. Moltes sonoritats nocturnes, esquellots a la llunyania, trinats fantasmagòrics primer i després trinats d’ocells en despertar.
  3. Schattenhaft és un moviment ombrívol, sinistre i fantasmagòric, D’un lament passa a un vals, arriba una calma i novament com al principi amb polsos rítmics, udols i aire grotesc i burleta.
  4. Nachtmusik II. Andante amoroso amb forta presència de l’arpa, de la guitarra i la mandolina. Tot allò ens porta a un ambient innocent on les progressions cromàtiques, l’aire serè i nocturn ho envaeix tot. Després d’un clímax emotiu tot resta a l’atmosfera de la nit.
  5. Finale: Allegro moderato-Allegro enérgico és una apoteosi. Un moviment estrany, torbant i irònic, tot i que rellevant, però que escapa a una regla lògica. De molta emotivitat i ple de llum encegadora, amb un final brutal i triomfal. Per què el faria Mahler d’aquesta manera?

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: