La 8ª de Mahler a Werner

sym8ticket400

Bitllet de l’estrena de la 8ª Simfonia

El dissabte 19 de novembre al loft de Werner, continuant amb la presentació de totes les simfonies de Malher  i seguint el projecte “Malher Maps” del professor Juan Carlos Calderón, vam arribar a la 8ª, Simfonia dels mil, sobrenom que es va inventar l’empresari Emil Gutman per l’exigència de l’enorme quantitat  d’instruments i cantants per interpretar-la. Mahler no va acceptar de bon grat aquest apel·latiu. Composta aquesta obra coral per excel·lència durant l’estiu de 1906, va ser l’última que va poder estrenar en vida, a Munic, el setembre del 1910. Una estrena que va gaudir d’una bona crítica i d’un èxit de públic, possiblement atret per les expectatives de l’espectacularitat de la presentació. Sembla que tot el pessimisme que havia marcat les anteriors obres, el va voler canviar per la sempiterna confiança en el esperit humà. Contràriament als terminis –al voltant de dos anys– que necessitava per escriure Malher les simfonies precedents, aquesta 8ª la va compondre només en un estiu. De la seva estrena Alma Mahler escriguí: “L‘assaig final va provocar fervoroses mostres d’entusiasme, però això no va ser res comparat amb la pròpia interpretació. Tota l’audiència es va posar dempeus quan Mahler va pujar a la seva posició del pòdium. El silenci colpidor que va seguir va ser el més impressionant signe d’homenatge que un artista pot rebre … llavors Mahler, aquest diví dimoni …”

No vull deixar passar una línia més sense dir que, al meu entendre,  Carlos Calderón es va bolcar en l’anàlisi minuciós i profund de tota aquesta 8ª Simfonia d’una manera molt especial, demostrant la seva ben positiva valoració i gust per l’obra mahleriana. No cal dir que tot això va ser possible pel gran coneixement que va demostrar d’aquella. A estones li podia tant el gaudi d’escoltar-la i explicar-la que li era força difícil posar fre a les seues, espontànies en tant que encertades i precises, explicacions. Per a tots els que assistim a aquestes tan il·lustratives xerrades, un matí d’un dissabte dona la sensació de molts, molts plens de música.

Tornant a l’obra, com va recordar Carlos Calderón, en trobar-se Mahler  per casualitat amb l’himne Veni Creator, va tenir una visió sobtada de l’obra al complet: “Vaig veure la peça sencera immediatament davant els meus ulls i només vaig haver d’escriure-la com si em fos dictada” Dues notes escrites per Mahler el juny del 2006 fan pensar que tenia prevista una estructura de quatre temps, així: 1. Himne, Veni Creator, 2. Scherzo, 3. Adagio, Caritas i 3. Himne, “El naixement d’Eros”, o uns altres quatre temps lleugerament canviats. Pels comentaris de Mahler es fa palès  que l’esquema en quatre moviments va durar relativament poc, Aviat el reemplaçaria només per dos moviments:

  1. Himne “Veni Creator Spiritu. Allegro impetuoso.
  2. Escena final de “Faust” de J. W. Goethe.

La simfonia està dedicada a la seva estimada dona, Alma Maria.

Resumint molt podríem dir que la primera part de la Simfonia posa música a l’himne llatí medieval, propi de la Pentecosta, “Veni, Creator Spiritus”, atribuït a Raban Mau, abat de Fuda, i que dura al voltant de mitja hora. La melodia està interpretada fonamentalment pels cors. Té una part de gran complexitat i l’estructura es correspon bàsicament amb la forma de sonata.  La segona part d’una hora, basada en l’última part del Faust de Goethe, és una barreja de cantata, oratori i tres moviments de simfonia, que flueixen sense pausa de l’un a l’altre. El començament és una llarga introducció instrumental (el més llarg passatge instrumental de tota la Simfonia), que comprèn parts en tempo d’Adagio i de Scherzo. Passant pels barrancs, selves i penyals de soledat, s’arriba als cants dels anacoretes, al Pater Staticus i al Pater Profundus. Continua amb els nens benaurats, un grup de veus blanques (àngels joves i perfectes) i després la invocació del Doctor Marianus i un cor de penitents (Margarida, Maria Magdalena, la Dona Samaritana, més nens benaurats fins l’aparició de la Mater Gloriosa. I al final un cor místic i una gran explosió orquestral. Si no és una òpera se li sembla molt.

Per a Mahler és la millor de les seves obres. Qualsevol explicació és sobrera, el millor que es pot fer és escoltar-la, disposat a la dolça expressió mística, la calidesa i la potència  de les veus i els impactes corals i orquestrals.

La versió que va utilitzar Carlos Calderón per l’audició va ser la de Christoph Eschenbach que podeu veure i escoltar aquí: http://www.christoph-eschenbach.com/mahler/index.php?m=8&q=

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres versions:

https://www.youtube.com/watch?v=NYl7govYtKc

https://www.youtube.com/watch?v=NSYEOLwVfU8

https://www.youtube.com/watch?v=O5n4TbNMq1Q

https://www.youtube.com/watch?v=sgEvco07TWw

https://www.youtube.com/watch?v=SFl0wx34qC4

https://www.youtube.com/watch?v=Z8fR5K-g5Ko

 

2 Respostes

  1. Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: