Montevideo capital de l’Uruguai

Palacio Salvo. Plaça de la Independència

L’Uruguai, oficialment la República Oriental de l’Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d’Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l’Argentina. Limita al sud-est amb l’oceà Atlàntic, al nord-est amb l’estat brasiler de Rio Grande do Sul, al nord-oest amb la província argentina d’Entre Ríos i a l’oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d’uns 176.220 km² (comparable a la dels Països Baixos, Suïssa i Dinamarca junts), dels quals el 75% són prats i el 25%, boscos. És el segon estat independent més petit de Sud-amèrica, després del Surinam, i el catorzè més gran d’un total de 36 països i territoris americans. La seva població és d’uns 3.300.000, i la capital i ciutat més gran és Montevideo amb més de la meitat d’habitants del país.

Torna el LAPAO

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana

Inauguració dels espais restaurats i l’exposició a Sixena

Sala Capitular de Sixena. Fotografia d’El Heraldo

El president d’Aragó, Javier Lambán, acompanyat de la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, el conseller José Luis Soro i l’alcalde Vilanova de Sixena han inaugurat avui els espais restaurats del monestir de Sixena, l’antic dormitori i la Sala Capitular. L’exposició només compta, per ara, amb els 51 bens retornats, —hi manquen dos encara—, provinents del MNAC. Sota la responsabilitat de Patrimonio de Aragón, les visites guiades per al públic comencen avui mateix i continuaran els divendres, dissabtes i diumenges en horari de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. No s’ha complert el que es va dir, que serien les monges de Betlem les responsables. Aquestes seguiran obrint només els dissabtes l’església i el claustre, com fins ara.

El president aragonès, afirmant que era un dia històric, ha demanat a les institucions catalanes que actuïn amb el “sentit comú i amb l’alçada que cal exigir a qualsevol institució democràtica”, però ha insistit que no dubtarà a reclamar la intervenció policial si es produeix resistència al compliment de les sentències. Ha subratllat que les 95 peces del tresor artístics del monestir, van ser “espoliades” per Catalunya, i traslladades de “forma impròpia” al seu territori. Amb relació als frescos de la Sala Capitular, de la qual “mai havien d’haver sortit”, ha dit, van ser arrencats de forma “absolutament il·legal”. Tot i la manca de voluntat demostrada fins ara, ha dit Lambán, confia en què les institucions catalanes “estiguin a l’alçada” i ha desitjat mantenir una bona relació amb la comunitat veïna, ara bé, “sense haver de pagar el preu de renunciar als nostres drets”. No sé si les expressions “espoliades”, “absolutament il·legal”, “forma impròpia” i una presumpta manca de “sentit comú” contribuiran massa a mantenir una bona relació.

A les fotografies s’observa que el sostre de la Sala Capitular ha estat modificat o substituït per un altre convencional, i de les parets perimetrals s’ha arrencat la capa d’arrebossat que es va col·locar quan l’anterior restauració. La pedra ha quedat tota a la vista, completament nua. El sostre és pla i no hi ha entrades de llum com abans. En el seu origen, com sabem, l’estança estava arrebossada i després pintada, i el sostre amb el magnífic enteixinat mudèjar, que es convertí en cendres i fum l’any 1936.

Invitació del director G. de P. Lingüística d’Aragó a la presentació de la Gramàtica Catalana

El director General de Política Lingüística d’Aragó invita a l’acte de presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana a Fraga, la Franja

Benvolgut/Benvolguda  senyor/senyora,

        Amb motiu de la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana per part del Doctor Vicent Pitach i Almela, membre de la secció filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Castelló, us convidem a l’assistència a l’acte que tindrà lloc a Fraga, (centre CEIP Fraga III, situat al carrer Valle de Pineta),  el dia 28 de febrer de 2017 a les 10:30 del matí, dintre de les activitats programades del XXVIII Seminari de català “Seminari autonòmic per als professors/es de llengua catalana” organitzat amb la col·laboració del CIFE d’Osca i l’UFI de Fraga.

        Agrairem la vostra assistència a tan rellevant esdeveniment.

        Una cordial salutació,

        Director General de Política Lingüística

         JOSE IGNACIO LÓPEZ SUSÍN

 

Les pensions perillen

(Publicat al Diario de Teruel)

De entrada podeu considerar el títol d’aquesta columna un xic exagerat , tot i que si ens endinsem en el tema i analitzem el que està passant, no trigarem massa en descobrir els perills o amenaces de les pensions. En els passats quatre anys, amb una inflació al voltant de cero o negativa i amb l’augment del 0,25%, les pensions van mantenir  aproximadament el poder adquisitiu dels jubilats. La cosa ha canviat el passat 2016, perquè l’IPC ha arribat al 1,6% i l’augment ha estat del 0,25%: els pensionistes han perdut ja el 1,4%. A partir d’aquest any la pèrdua de poder adquisitiu del jubilats serà preocupant. La inflació anirà cap a munt i ja veurem si s’aplicarà o no l’augment del 0,25%.  Com dic el problema greu arribarà aquest any: el 2017 serà el primer any que el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també coneguda com la guardiola de les pensions, entrarà en negatiu. Els ingressos del treball són molt baixos en Espanya, pensem que hi ha tres milions de persones amb una base imposable de només 8.000 euros anuals i quatre milions i mig, amb 15.000 euros. O pugen els sous o no es podrà recaptar suficientment, malgrat l’increment de PIB. També va disminuint la relació entre treballadors en actiu cotitzants i pensionistes. Sous baixos i exempcións de cotitzacions per fer més atractives les contractacions, juguen a favor de la mancança de recursos per a les pensions. El futur de la economia no està gens clar, tal com diu l’economista Niño-Becerra: “Hem viscut un parell d’anys d’il·lusió per la injecció de diners però era totalment fictícia”. Per a no tocar les pensions, a curt termini, només queda un camí, destinar un muntant d’impostos equivalen al dèficit que es produeix any rere any entre cotitzacions a la Seguritat Social i el pagament de les pensions. Llàstima que això aniria en contra de la reducció del dèficit públic o augmentaria les retallades, o s’haurien d’augmentar dels impostos. Si penseu que és massa dura la afirmació en dir què les pensions perillen, digueu-ne una altra més suau: les pensions no pinten bé. No ens passem, però! Millor fos dir: les pensions pinten malament.

José Miguel Gràcia

Entrevista del Moviment Franjolí a Quim Arrufat

Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.

Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”

Llegiu l’entrevista a:http://movimentfranjoli.blogspot.com.es/2017/01/quim-arrufat-la-independencia-de.html

X Premi Franja. Cultura i Territori 2016

Iniciativa Cultural de la Franja, a través de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat –a títol pòstum– a Teresa Maria Ballester Bielsa el X Premi Franja. Cultura i Territori 2016 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja com activista cultural i professora de secundària en diferents centres del territori i per la seua actitud personal envers la llengua, i enfront de les hostilitats de tots conegudes. El Premi es lliurarà durant els actes de la 28a Trobada Cultural del Matarranya i es fa públic el 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni de gran tradició a tot el nostre territori.

Viatge a Almeria

Almeria, de l’àrab andalusí al-Mariyya és una ciutat capital de la província homònima d’Andalusia. Està situada entre Granada i Múrcia. Està envoltada per la serra de Gádor a l’oest, al nord per la Serra Alhamilla, a l’est per una plana que culmina en la serra del Cap de Gata, el Parc Natural del Cap de Gata-Níjar (una de les cantonades de la península Ibèrica) i al sud s’obre a una ampla badia. La ciutat, situada al sud-est d’Espanya, a  la vora del Mar Mediterrani, està vorejada pel riu Andarax. Té un clima excepcional, un dels més benignes de la Península Ibèrica, això, sí, plou ben poc. El monument més important és l’Alcasssaba que en el seu moment competiria en bellesa amb l’Alhambra de Granada. Segons els propis habitants, Almeria és la gran desconeguda d’Andalusia. No és pas difícil trobar-se amb persones que no els importaria pertànyer a una altra comunitat autònoma.

Roquetes de Mar és una localitat de la província d’Almeria. L’any 2006 tenia 71,740 Habitants, i potser ara més de 80.000. La seva extensió superficial és de 60 km² i té una densitat de 1.196 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 36 ° 46 ‘ N, 2 ° 36’ O. Està situada a una altitud de 10 metres i a 19 quilometres de la capital de la província, Almeria. Limita amb Enix, Vícar, La Mojonera i El Ejido –el mar de plàstic. Roquetes té uns 16 km de platges i és impressionant el volum construït, per sort no massa enlairat.  Tal com es diu, només una gran taca blanca es veu a la Terra des de l’espai, 30.000 ha. d’El Ejido i altres pobles d’Almeria.

L’Alpujarra

A les faldes de “Sierra Nevada”, clapejada per diminuts pobles emblanquinats es troba l’Alpujarra d’Almeria. Una comarca per la qual discorre el Riu Andarax. Les espècies que han donat riquesa a aquesta zona han estat la vinya, els parrals, l’ametller i els cirerers. En els seus pobles, que esgarrapen els vessants, podem veure camps de cultiu que pugen pels vessants de la muntanya i que culminen en les fredes cims de “Sierra Nevada”. Ara bastants d’ells erms. La seva arquitectura fa de l’Alpujarra un lloc únic. Els topònims de molts pobles ens parlen de la presència àrab durant més de set segles. Alguns califes granadins, com El Zagal o Boabdil van passar per les seves terres. En 1.568 una nova revolta liderada pel morisc Aben Humeia va fer córrer la sang per l’Alpujarra, sent la batalla més rellevant la de Guarros, quan les tropes cristianes van acabar amb 4.000 moriscos. Fins la implantació en aquesta comarca d’indústries mineres i el cultiu de l’anomenada raïm d’Ohanes, tots dos fets succeïts al segle XIX, aquesta comarca no va tornar a tenir la puixança d’abans, i a partir d’aquest moment els bancals van tornar a estar reverdits i puixants de colorit. Ara és el cultiu de l’olivera el més important puixant . Cal destacar la gran promoció dels diferents tipus d’olis verges. El turisme no està ben explotat encara.

Si teniu temps i ganes aquí teniu unes quantes fotos, potser massa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Alcassaba d’Almeria

L’Alcassaba d’Almeria va ser una fortalesa militar musulmana. No té les dimensions, ni la la bellesa de l’Alhambra de Granada, però es fa la interessant presidint la ciutat.

VIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/

A la VIII Mostra Oberta de Poesia a Alcanar 2017 he presentat dos poemes visuals –raonablement surrealistes, ni tan seriosos, ni tan  jocosos com podria semblar– els quals els podeu veure i llegir tot seguit.