Viatge a Almeria

Almeria, de l’àrab andalusí al-Mariyya és una ciutat capital de la província homònima d’Andalusia. Està situada entre Granada i Múrcia. Està envoltada per la serra de Gádor a l’oest, al nord per la Serra Alhamilla, a l’est per una plana que culmina en la serra del Cap de Gata, el Parc Natural del Cap de Gata-Níjar (una de les cantonades de la península Ibèrica) i al sud s’obre a una ampla badia. La ciutat, situada al sud-est d’Espanya, a  la vora del Mar Mediterrani, està vorejada pel riu Andarax. Té un clima excepcional, un dels més benignes de la Península Ibèrica, això, sí, plou ben poc. El monument més important és l’Alcasssaba que en el seu moment competiria en bellesa amb l’Alhambra de Granada. Segons els propis habitants, Almeria és la gran desconeguda d’Andalusia. No és pas difícil trobar-se amb persones que no els importaria pertànyer a una altra comunitat autònoma.

Roquetes de Mar és una localitat de la província d’Almeria. L’any 2006 tenia 71,740 Habitants, i potser ara més de 80.000. La seva extensió superficial és de 60 km² i té una densitat de 1.196 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 36 ° 46 ‘ N, 2 ° 36’ O. Està situada a una altitud de 10 metres i a 19 quilometres de la capital de la província, Almeria. Limita amb Enix, Vícar, La Mojonera i El Ejido –el mar de plàstic. Roquetes té uns 16 km de platges i és impressionant el volum construït, per sort no massa enlairat.  Tal com es diu, només una gran taca blanca es veu a la Terra des de l’espai, 30.000 ha. d’El Ejido i altres pobles d’Almeria.

L’Alpujarra

A les faldes de “Sierra Nevada”, clapejada per diminuts pobles emblanquinats es troba l’Alpujarra d’Almeria. Una comarca per la qual discorre el Riu Andarax. Les espècies que han donat riquesa a aquesta zona han estat la vinya, els parrals, l’ametller i els cirerers. En els seus pobles, que esgarrapen els vessants, podem veure camps de cultiu que pugen pels vessants de la muntanya i que culminen en les fredes cims de “Sierra Nevada”. Ara bastants d’ells erms. La seva arquitectura fa de l’Alpujarra un lloc únic. Els topònims de molts pobles ens parlen de la presència àrab durant més de set segles. Alguns califes granadins, com El Zagal o Boabdil van passar per les seves terres. En 1.568 una nova revolta liderada pel morisc Aben Humeia va fer córrer la sang per l’Alpujarra, sent la batalla més rellevant la de Guarros, quan les tropes cristianes van acabar amb 4.000 moriscos. Fins la implantació en aquesta comarca d’indústries mineres i el cultiu de l’anomenada raïm d’Ohanes, tots dos fets succeïts al segle XIX, aquesta comarca no va tornar a tenir la puixança d’abans, i a partir d’aquest moment els bancals van tornar a estar reverdits i puixants de colorit. Ara és el cultiu de l’olivera el més important puixant . Cal destacar la gran promoció dels diferents tipus d’olis verges. El turisme no està ben explotat encara.

Si teniu temps i ganes aquí teniu unes quantes fotos, potser massa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: