Torna el LAPAO

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de febrer del 2017)

Aquest dies observo renovada activitat del lapaisme, moviment de lingüísticaficció promogut pels partits de govern de l’anterior legislatura, especialment pel PAR, segons el qual a l’Aragó no es parla català, sinó LAPAO. El líder facaista Héctor Castro ha presentat amb èxit el seu programa de lingüísticaficció lapaista a Montsó, i quan aquesta columna es publicarà, probablement també ho haurà fet a Saragossa i a altres indrets del nostre país. La seua ideologia ha provocat el just rebuig per part de la lingüística i romanística internacionals, però malgrat això ha estat molt influent a la darrera legislatura i continua sent-ho ara gràcies a l’heretada Llei de Llengües. Per a polir una mica la mala imatge que té el glotònim LAPAO (Llengua Aragonesa pròpia de l’Àrea Oriental), pel cas també LAPAPYP (Llengua Aragonesa pròpia de les Àrees Pirenaiques i Prepirenaiques) per a l’aragonès, Castro faria bé d’adoptar la terminologia que li ofereix l’anònima lletra als lectors de la pàgina 5 del volum 5/6 de 2009-2010 de la revista De Lingva Aragonensi, òrgan de la Sociedat de Lingüística Aragonesa. S’hi declara que “Els objectius que mos vem marcar … preteneven afondir en el coneixement de les dos grans llengües romàniques originals d’Aragon (el ribagorçano i el aragonés)”. Com podeu veure de l’aragonès se’n diu “aragonès”, com cal, i no LAPAPYP, mentre que del català no se’n diu “català”, com caldria, ni tampoc LAPAO, sinó “ribagorçà”. Convindreu que “aragonès” i “ribagorçà” són més fàcils d’acceptar per la lingüística i la romanística internacionals que no LAPAPYP i LAPAO: “aragonès” és la correcta denominació per a la llengua aragonesa, “ribagorçà” segueix sent una denominació de lingüísticaficció per al català, però és un mot que existeix –s’anomenen així un dialecte de l’aragonès i un altre del català–, malgrat que segueix sent de lingüísticaficció: és com si per a anomenar el castellà en diguéssem “borjano” i per a l’aragonès “ansotano”. El terme “ribagorçano” per al català ve avalat per un important nombre de prestigiosos lingüistes, majoritàriament romanistes, com Saura, Flores, Colón, Casanova, Gargallo, Holtus, Metzeltin, Kremer, Lamuela, Moreno, Mott, Sistac i Suïls, entre altres. Tota una garantia de lingüísticaficció.

Artur Quintana

Anuncis

2 Respostes

  1. Estimat Artur, crec que la redacció d’eixe pròleg t’ha induït a un error, cosa que és normal, ara que jo he revisat eixe pròleg. No et lleve la raó. Voldria dir que quan José Antonio Saura, com a director de la revista, parla de “ribagorzano” en qualitat de llengua original d’Aragó, es referix, si no estic enganyat, al benasqués. Ell considera, tal com he llegit en les seues darreres obres, que el benasqués és el darrer reducte de l’antic romanç ribagorçà que va desenvolupar-se al costat del romanç aragonés i el romanç català i que més tard va ser anul·lat per la pressió d’estes dos llengües. Quant a llengua d’origen en terres aragoneses, queda clar que el benasqués sí que ho és, mentres que el català, no, ja que el seu origen no podem situar-lo dins de les fronteres de l’Aragó. Una cosa ben diferent és que el català siga llengua pròpia i autòctona d’Aragó. Crec que la nostra llengua no haja estat citada en el text i és un oblit que ha conduït a confusió. No obstant això, jo com a membre de la revista així com els meus companys, defenem rotundament el català com a llengua pròpia d’Aragó, sense amagar-la amb cap altra denominació. En este sentit, la pròxima vegada, t’assegure que jo almenys, demanaré als companys de la revista que em deixen revisar el pròleg abans d’imprimir-lo per tal d’evitar confusions. Salutacions
    Lluís-Xavier Flores Abat

  2. […] Origen: Torna el LAPAO | Lo Finestró […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: