Beethoven: el naixement de l’heroi (I) a Werner

beethoven

En el marc de l’extraordinari esdeveniment de la Integral de les Simfonia de Beethoven dirigides per Gustavo Dudamel a celebrar al Palau de las Música el mes de març, el professor Juan Carlos Calderón ha preparat un parell de xerrades prèvies, abans de reprendre el cicle Mahler Maps, síntesi o reestructuració de les que ha donat i donarà al Palau en breu :

La primera d’elles ha tingut lloc el 18 de febrer,  Beethoven I: el naixement de l’heroi. De la simfonia manheinniana al naixement de la Simfonia “Heroica”

Deixant per al dia 11 de març Beethoven II: auge i caiguda de l’heroi. Del drama de la 5a Simfonia al cant alegre a la humanitat.

Un cop saldats els deutes amb el gran simfonista Beethoven reprendrà el seu major epígon: el gran simfonista Mahler i les seves últimes composicions, La Cançó de la Terra, la 9a i la 10a. simfonies) el que permetrà albirar el panorama de continuïtat històrica i artística de la més gran música simfònica, mai abans creada, als assidus assistents a les xerrades del professor Calderón a l’espai Werner, que amb tanta il·lusió cedeix i planifica Vicenç Viguera.

La xerrada del 18 de febrer ha començat amb un breus comentaris sobre la infantesa del geni: el 1770, Luding van Beethoven va néixer a Bonn al si d’una humil família d’origen flamenc. El mot “van” no és pas un signe de noblesa. Va viure humilment prop del Rin. El jove Beethoven, pels motius que fos, no va ser un alumne massa aplicat. Als 17 anys escapà de la pressió familiar marxant a Viena on coneix a Mozart. Molt aviat van morir els seus pares, la mare inesperadament i el pare alcohòlic. Cal destacar per a entendre la seva formació musical i general, els papers dels protectors que va tenir. Als 24 anys publicà la seva primera obra (opus nº 1).

Abans d’entrar en l’obra del mestre, Carlos Calderón ens va fer cinc cèntims sobre l’evolució musical en general fins arribar a la simfonia: passant per Monteverdi (1660), Gabrielli (1615) fins quan esdevé exclusivament instrumental. Després Scarlatti (1687), i 1773 Bach, Haydn i Mozart, sense oblidar-nos esclar de l’escola de Manheinn

El 1792, Beethoven viatja per segona vegada a Viena, on rep lliçons de Haydn, mantenint una relació amb molts d’embolics. El 1800 escriu la primera simfonia (opus 21) i la segona el 1801 (opus 36). I és en aquest últim any quan confessa al seu millor amic la seva progressiva sordesa que el turmentarà la resta de la seva vida. Tal vegada per això i alguns altres complexes o problemes personals va passar pel seu cap la idea del suïcidi. “Només l’art m’ha salvat” va escriure.

Gairebé la meitat de la xerrada, Carlos Calderón la va dedicar a la tercera simfonia “la Heroica”, dedicada a Bonaparte. Però, realment és Napoleó Bonaparte el protagonista? No és un reflex del mite de Prometeu? I si fos l’heroi el mateix Beethoven? Dels quatre temps va triar el segon, “La Marxa fúnebre”, adagio assai,  per l’audició comentada, resseguint la versió de Dudamel dirigint l’Orquesta Sinfónica Simón Bolivar de Venezuela. Si voleu escoltar una versió de la tercera simfonia de Dudamel i l’Orquesta Sinfónica Juvenil Simón Bolivar entreu aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=WRNq2qj05q4captura-de-pantalla-2017-02-19-08-50-42

A la sortida, gairebé les dues de la tarda,
a la Plaça Catalunya
hi arribava la gent
i el blau ocupava el cel,
preludi de la gran manifestació de la tarda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

Una resposta

  1. […] (PARA LEER EL ARTICULO HAGA CLICK AQUI) […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: