El Matarranya ha sol·licitat la declaració de zona històrica de llengua catalana d’acord amb la següent votació:
Vots favorables: 7 del PP, 6 del PSOE, 3 del PAR i 1 de la CHA
Vots en contra: 1 vot del PP
Abstencions: 1 del PAR
No es pot negar l’èxit de l’acord pel català a la Comarca del Matarranya. http://www.lafranja.net/?p=25206
Filed under: Llengua | 2 Comments »
“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]
Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.
Òscar Adamuz
-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?
Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.
-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?
El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.
-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?
Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric.
I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant.
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.
-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?
Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.
-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?
Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert…
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu).
Filed under: Articles La Franja, Llengua | 1 Comment »
Els responsables de la política lingüística de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, Ester Franquesa, Rubén Trenzano i Marta Fuxà, es reuniran per primera vegada el cap de setmana vinent en un acte públic al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València. La reunió servirà per a parlar de l’homologació dels títols de coneixements de llengua catalana als territoris de parla catalana i clourà la XXII Jornada de Sociolingüística. Seguiu llegint la notícia aquí.
Tant de bo estiguessin assabentats els responsables de política lingüística d’Aragó, i més encara, tant de bo assistís algun representant a la reunió d’Alcoi.
Filed under: Uncategorized | 2 Comments »
Des de la Direcció General de Política Lingüística d’Aragó se’ns informa del següent:
Us informem que s’ha publicat a la pàgina de “educaragon” el següent document:
“Recepció de sol·licituds d’alta o baixa de propostes educatives i culturals al Programa “Jesús Moncada”.
Enllaç: http://www.educaragon.org/noticias/noticias.asp?idNoticia=12435
Aclariments:
– Aquest document va dirigit als grups artístics, ponents, escriptors, etc… de l’àmbit de llengua catalana que vulguin comunicar:
* La seva baixa de participació en el programa per al curs 2017-18 (en el cas que estiguessin inscrits en el present curs escolar).
* La seua alta de participació en el programa per al curs 2017-18.
– El termini per a la comunicació de baixa o alta és del 15 de març al 7 d’abril.
– Si una persona o grup artístic que ha participat en el programa enguany vol seguir fent-ho l’any següent es prorroga automàticament la seva participació.
– Aquest procés no té res a veure amb l’elecció d’activitats del programa per part dels centres educatius adscrits al programa.
– Si coneixeu alguna persona o empresa interessada a participar al programa us agrairíem la difusió.
Una cordial salutació.
Filed under: Llengua, Notícies | Leave a comment »
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 del març del 2017)
Em resulta difícilment acceptable que el dret a decidir sigui una cosa antidemocràtica, però així sembla ser la costum d’aquest país nostre. I d’on ve aquesta costum?
El règim monàrquic que regenten els Borbons a Espanya va ser decidit per un demòcrata convençut: Francisco Franco. I el poble espanyol no té dret a decidir una altra cosa. Gairebé tothom afirma que de fer una consulta per aquesta qüestió, per dirimir si volem continuar amb la monarquia o canviar a una república, guanyaria majoritàriament la opció monàrquica; doncs, per què no es fa? Per què no podem decidir nosaltres el règim constitucional que volem? El tema català és molt semblant: també gairebé tothom diu que si es fes la consulta catalana guanyaria la opció espanyolista (ens asseguren contínuament que hi ha més “constitucionalistes” que secessionistes) i que perdria el que podríem anomenar “catexit”; doncs raó de més per fer la consulta, però tampoc es pot fer perquè ho prohibeix la “Inmaculada Constitució”, que es va firmar fa quaranta anys sota l’espasa de Dàmocles del franquisme. Els crims del franquisme tampoc es poden investigar perquè ho prohibeix la mateixa espasa de Dàmocles. Deu meu, però quan pesa el franquisme! Hi haurà algun dia en que ens el podrem treure de damunt? Als familiars de les víctimes del franquisme se’ls acusa de malvolença, d’ànsies de venjança, de no haver superat la ferida que es va tancar el 78, de mirar contínuament endarrere, de no deixar tranquils als morts…; per què es tracta de manera diferent als familiars de les víctimes del terrorisme d’ETA? per què no se’ls acusa de voler remoure el passat, d’ànsies de venjança, etc?
Podríem proposar encara una altra decisió: volem netejar el país de franquisme? Segurament tampoc es farà aquesta consulta. A Alemanya la van netejar bé de hitlerisme, però de la mateixa manera que la possible independència d’Escòcia diuen que no té res a veure amb la de Catalunya, tampoc són comparables Hitler i Franco (un va perdre la guerra i l’altre la guanyà). És clar que Franco va morir, però ens deixà l’ou, l’ou de la serp, i encara resta viu.
Antoni Bengochea
Filed under: Articles Lo Cresol, Política i Societat | Leave a comment »
D’ençà del 12 de març ha tingut lloc al Palau de la Música de Barcelona l’esdevinement mundial, consistent en la direcció, per part del veneçolà Gustavo Dudamel de les nou simfonies de Beethoven amb la Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Veneçuela. El diumenge, dia 12, la número 1 i 2; per la tarda la 3 i la 4; el dilluns 13, la 5 i la 6; el dimarts, la 7 i la 8; i finalment la 9 el dimecres. Tots els dies, totes les localitats exhaurides, i un èxit també total. La crítica molt favorable ha estat unànime. No vaig comptar els minuts d’aplaudiments, tot i que van ser moltíssims. Si escolteu la 9a, la Coral, fixeu-vos-hi al final de l’enregistrament.
Si voleu escoltar i veure gratuïtament totes les sessions, durant tres mesos gratuït, entreu al següent link: http://www.medici.tv
Filed under: Música | Leave a comment »
Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel
Darrerament veig que es mouen les institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. 
Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans. La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.
Artur Quintana
Filed under: Articles Lo Cresol, Llengua | Leave a comment »
Dissabte 11 de març, lluïa el sol a Barcelona. La plaça de Catalunya era, com sempre, un formigueig de turistes. Molt a prop, el loft de Werner, a dos quarts d’onze, s’omplia de gom a gom, més de seixanta persones. El Professor Calderón començava molt puntualment la xerrada, la segona part del programa sobre Beethoven, les simfonies 5, 6, 7, 8 i 9. Hi era molt present entre els assistents que al dia següent al Palau de la Música començava l’integral Beethoven –les 9 simfonies– pel jove director veneçolà, Gustavo Dudamel amb l’Orquestra Simón Bolivar, un esdeveniment a nivell mundial.
Tres hores no són gaire temps per analitzar les 5 últimes simfonies de Beethoven, tot i que Carlos Calderón va fer una acurada síntesi i anàlisi d’aquestes, molt especialment de la cinquena, la sisena i la novena. I ens parlà també amb humor del desgavell de l’estança on escrivia el geni: llibres de música disseminats pels racons, restes d’un sopar fred, ampolles destapades, l’esborrany d’un nou quartet, restes d’esmorzar, fulls gargotejats a sobre del piano, esbossos d’una simfonia grandiosa en embrió, cartes d’amics i de negocis, un tros de pa amb formatge, salsitxes de Verona … . També ens va fer cinc cèntims de la poca correspondència amorosa que obtingué Beethoven de les dones de l’aristocràcia vienesa, de l’època quan li rondava pel cap el suïcidi, i com ho va superar: només la música el va poder salvar.
Entre els anys 1804 i 1808 Beethoven va compondre les simfonies nº 4, 5 i 6. Tan aviat acabada la composició de l’Heroica, Beethoven va emprendre la composició d’una altra simfonia de gran volada. Aquest nou projecte l’interrompé l’any 1806 per crear la quarta simfonia. Degut a la composició d’aquesta simfonia, la composició de la 5a hi va quedar en suspens durant més de 2 anys, entre el 1805 i el 1807.
En quant a la 5a simfonia val a dir en principi que el motiu de les quatre notes amb el que comença, potser el més conegut popularment, pren una funció generadora que hi mou la resta del moviment i gairebé tots els quatre moviments: Allegro con brio, Andante con moto, Allegro –com Scherzo introduït per Beethoven– i Allegro presto. Em permetrà el lector introduir una vivència personal envers la cinquena simfonia: l’any 1994 vaig assistir al Palau a la interpretació d’aquesta simfonia per l’Orchestra Revolucionaire et Romantique, dirigida per John Eliot Gardiner que es va enregistrar en directe per a formar part de “ Beethoven 9 Symphonies” del segell Archiv.
La Sisena anomenada “Pastoral”, va ser acabada per Bethoven el 1808. En la seva estrena va rebre el subtítol “Records de la vida campestre”. Composta de cinc moviments, encara que els tres últims es toquen sense pausa: I) Despertar d’alegres sentiments, II) Escena al rierol, III) Alegre reunió de camperols, IV) Llampecs i tempesta, i V) Himne dels ramaders. Acció de gràcies després de la tempesta. Un dia passejant per la vall de Heilegenstadt li confessà a Schinler, referint-se a una determinada escena: “Aquí he escrit l’escena, a la vora del rierol, i les guatlles, els oriols, els rossinyols i els cucuts l’han compost amb mi”.
La 9a, acabada a principis del 1824, és una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular. El seu últim moviment, on incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic, introduint-hi el cant coral a la simfonia. Com sabem és l’himne de la Unió Europea. Els seus quatre moviments s’anomenen molt sintèticament com la Desesperació, la Farsa, la Tendresa i l’Alegria. No cal dir que Carlos Calderón va parlar també de la 7a i la 8a.
El professor Calderón va acompanyar, les seves amenes i interessants explicacions amb opinions i actuacions de grans directors d’orquestra com Leonard Bernstein, Herbert von Karajan, John Eliot Gardiner, Michel Tilson Thomas, Carlos Kleiber, etc.
Acabo aquestes línies després d’un dia, 12 de març, ple de Beethoven. Al Palau de la Música de Barcelona: al matí les simfonies 1a i 2a, a la tarda la xerrada de Carlos Calderón al Petit Palau i més tard les simfonies 3a i 4a. I totes elles de l’experimentada i encertada mà de Gustavo Dudamel i els joves músics de la Simón Bolivar, una orquestra homogènia i vitalista que ho donà tot, i excel·lentment, en cadascuna de les actuacions. Els aplaudiments i els “bravos”retronaren molts minuts al Palau. I demà i passat demà i el dimecres, més encara. Bona nit!
La 5a simfonia
Gardiner: https://www.youtube.com/watch?v=zk01dTrEtRc
Von Karajan: https://www.youtube.com/watch?v=9aDEq3u5huA
Carlos Kleiber, Filar. de Viena (1er moviment):
https://www.youtube.com/watch?v=pMHVVeZmm4I
Dudamel: https://www.youtube.com/watch?v=msolhqi-PC0
La 6a
Von Karajan i la Berliner: https://www.youtube.com/watch?v=YCkc-t9cneQ
Bernstein: https://www.youtube.com/watch?v=U6LyEz4pCAk
Gardiner: https://www.youtube.com/watch?v=bg-gLhGxpV8
La 9a
Dudamel: https://www.youtube.com/watch?v=5gDcLlEDUnQ
Bernstein: https://www.youtube.com/watch?v=IInG5nY_wrU
Filed under: Música | Leave a comment »
A Reus, capital de la cultura catalana 2017, s’ha presentat el projecte ‘Patrimoni oblidat, memòria literària’ un treball dut a terme per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport i la col·laboració de nombroses institucions, entitats i persones, que han volgut contribuir a conèixer millor els nostres territoris, el seu patrimoni i la seua literatura. L’ambiciós projecte es materialitzava amb tres iniciatives: una exposició, un llibre catàleg de l’exposició i una web amb tots els materials aportats pels col·laboradors. Com es pot veure en la proposta presentada a Reus la creació literària dels nostres millors escriptors ha donat valor i ha situat de manera permanent uns interessants elements patrimonials que massa vegades han passat desapercebuts fins i tot per la pròpia gent del territori.
El 16 de març de l’any passat es va inaugurar l’exposició itinerant a Poblet i el passat 7 de març a Reus es completava el projecte amb el catàleg i la web. L’acte de la presentació s’ha fet al Centre de Lectura i hi ha participat Lluís Puig, Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Magí Sunyer, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pineda Vaquer, tècnica responsable de la web, Carles Pellicer, l’Alcalde de Reus, Xavier Filella, president del Centre de Lectura, i Josep Santesmases, Coordinador de la iniciativa. En el projecte hi ha una bona representació de les poblacions franjolines. Concretament en l’exposició i en el catàleg apareix del Baix Cinca a través del ‘Paller’ de Saidí amb textos extrets de La pell de frontera de Francesc Serés i ‘Antiga vila de Mequinensa’ presentada per fragments de Camí de sirga i fotografies de Jesús Moncada i del Matarranya apareix ‘Faió. Poble soterrat pel pantà’ amb textos de Joan Todó. En la web http://www.patrimonioblidat.cat, molt més extensa, on figura la totalitat del treball aportat en la convocatòria de tots els territoris de parla catalana, hi tenim més referències de la Franja. Cada fitxa de patrimoni consta d’una presentació, un mapa de situació, un parell de fotografies i un o més textos literaris. Del Baix Cinca hi tenim el ‘Castell de Mequinensa’ amb fragments narratius de Josep Vallverdú i Toni Sala i del Matarranya el ‘Fort de Cabrera a Beseit’ presentat per Josep Santesmases, ‘La Valera, la campana’, ‘Lo Molí Siscar’ i ‘Lo Trinquet’ de la Codonyera i el ‘Santuari de la Mare de Déu de Gràcia’ de la Freixneda tots ells amb referències literàries, principalment poètiques, de José Miguel Gràcia, el ‘Tren de la Val de Zafán’ amb textos de Xavier Garcia, Juli Micolau i Andreu Subiats i ‘Lo Mas del Llaurador’ de Valljunquera amb un relat de qui escriu estes línies. Dins d’este projecte, com a entitat col·laboradora, apareix l’Associació Cultural del Matarranya que lògicament forma part tant de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana com de l’Institut Ramon Muntaner. (Text de Carles Sancho)
Enllaç al web http://www.patrimonioblidat.cat
Filed under: Altres, Articles | 1 Comment »
De ben segur que haureu escoltat alguna vegada la frase “Reus, Paris, Londres”. Els que tenim una certa edat la recordem escrita als vidres de darrera dels cotxes, els anys 60 i 70. Aquesta vocació de la ciutat de desig de capital mundial provoca sempre algun somriure, tot i que només s’entén per la seva posició d’enfrontament davant la seva rival, Tarragona. Sembla que l’origen de la frase es remunta a abans del mortífer atac de la fil·loxera a les vinyes, quan Reus era un dels tres principals mercats del món en la fixació dels preus dels destil·lats. La llista de personatges reusencs il·lustres és interminable, només cal recordar Antoni Gaudí, Joan Prim i Marià Fortuny, per a la resta, entreu a la Viquipèdia i veureu la gran llista. És un gaudi fer una passejada pels carrers de la zona de vianants del centre, nets i ben endreçats, plens de comerços, establiments de restauració i cafeteries, molt de silenci i tranquil·litat. El principal objectiu d’aquest post, com és obvi pel títol, és el modernisme a Reus, i el millor camí per fer-ho és el resseguiment de la ruta modernista pels carrers d’aquesta ciutat mitjançant unes fotografies. Paga la pena.
Filed under: Viatges | Leave a comment »
Lo Finestró 