Beethoven a Werner (segona part)

Dissabte 11 de març, lluïa el sol a Barcelona. La plaça de Catalunya era, com sempre,  un formigueig de turistes. Molt a prop, el loft de Werner, a dos quarts d’onze, s’omplia de gom a gom, més de seixanta persones. El Professor Calderón començava molt puntualment la xerrada, la segona part del programa sobre Beethoven, les simfonies 5, 6, 7, 8 i 9. Hi era  molt present entre els assistents que al dia següent al Palau de la Música començava l’integral Beethoven –les 9 simfonies– pel jove director veneçolà, Gustavo Dudamel amb l’Orquestra Simón Bolivar, un esdeveniment a nivell mundial. Tres hores no són gaire temps per analitzar les 5 últimes simfonies de Beethoven, tot i que Carlos Calderón va fer una acurada síntesi i anàlisi d’aquestes, molt especialment de la cinquena, la sisena i la novena. I ens parlà també amb humor del desgavell de l’estança on escrivia el geni: llibres de música disseminats pels racons, restes d’un sopar fred, ampolles destapades, l’esborrany d’un nou quartet, restes d’esmorzar, fulls gargotejats a sobre del piano, esbossos d’una simfonia grandiosa en embrió, cartes d’amics i de negocis, un tros de pa amb formatge, salsitxes de Verona … . També ens va fer cinc cèntims de la poca correspondència amorosa que obtingué Beethoven de les dones de l’aristocràcia vienesa, de l’època quan li rondava pel cap el suïcidi, i com ho va superar: només la música el va poder salvar.

Entre els anys 1804 i 1808 Beethoven va compondre les simfonies nº 4, 5 i 6.  Tan aviat acabada la composició de l’Heroica, Beethoven va emprendre la composició d’una altra simfonia de gran volada. Aquest nou projecte l’interrompé l’any 1806 per crear la quarta simfonia. Degut a la composició d’aquesta simfonia,  la composició de la 5a hi va quedar en suspens durant més de 2 anys, entre el 1805 i el 1807.

En quant a la 5a simfonia val a dir en principi que el motiu de les quatre notes amb el que comença, potser el més conegut popularment, pren una funció generadora que hi mou la resta del moviment i gairebé tots els quatre moviments: Allegro con brio, Andante con moto, Allegro –com Scherzo introduït per Beethoven– i Allegro presto. Em permetrà el lector introduir una vivència personal envers la cinquena simfonia: l’any 1994 vaig assistir al Palau a la interpretació d’aquesta simfonia per l’Orchestra Revolucionaire et Romantique, dirigida per John Eliot Gardiner que es va enregistrar en directe per a formar part de “ Beethoven 9 Symphonies” del segell Archiv.

La Sisena anomenada “Pastoral”, va ser acabada per Bethoven el 1808.  En la seva estrena va rebre el subtítol “Records de la vida campestre”. Composta de cinc moviments, encara que els tres últims es toquen sense pausa: I) Despertar d’alegres sentiments, II) Escena al rierol, III) Alegre reunió de camperols, IV) Llampecs i tempesta, i V) Himne dels ramaders. Acció de gràcies després de la tempesta. Un dia passejant per la vall de Heilegenstadt li confessà a Schinler, referint-se a una determinada escena: “Aquí he escrit l’escena, a la vora del rierol, i les guatlles, els oriols, els rossinyols i els cucuts l’han compost amb mi”.

La 9a, acabada a principis del 1824, és una de les obres més transcendentals i, en alguns fragments també més popular. El seu últim moviment, on incorpora una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’Alegria) de Schiller, va ser molt innovador per l’època i va marcar un canvi decisiu en el món simfònic, introduint-hi el cant coral a la simfonia. Com sabem és l’himne de la Unió Europea. Els seus quatre moviments s’anomenen molt sintèticament com la Desesperació, la Farsa, la Tendresa i l’Alegria. No cal dir que Carlos Calderón va parlar també de la 7a i la 8a.

El professor Calderón va acompanyar, les seves amenes i interessants explicacions amb opinions i actuacions de grans directors d’orquestra com Leonard Bernstein, Herbert von Karajan, John Eliot Gardiner, Michel Tilson Thomas, Carlos Kleiber, etc.

Acabo aquestes línies després d’un dia, 12 de març,  ple de Beethoven. Al Palau de la Música de Barcelona: al matí les simfonies 1a i 2a, a la tarda la xerrada de Carlos Calderón al Petit Palau i més tard les simfonies 3a i 4a. I totes elles de l’experimentada i encertada mà de Gustavo Dudamel i els joves músics de la Simón Bolivar, una orquestra homogènia i vitalista que ho donà tot, i excel·lentment, en cadascuna de les actuacions. Els aplaudiments i els “bravos”retronaren molts minuts al Palau. I demà i passat demà i el dimecres, més encara. Bona nit!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La 5a simfonia

Gardiner: https://www.youtube.com/watch?v=zk01dTrEtRc

Von Karajan: https://www.youtube.com/watch?v=9aDEq3u5huA

Carlos Kleiber, Filar. de Viena (1er moviment):

https://www.youtube.com/watch?v=pMHVVeZmm4I

Dudamel: https://www.youtube.com/watch?v=msolhqi-PC0

 

La 6a

Von Karajan i la Berliner: https://www.youtube.com/watch?v=YCkc-t9cneQ

Bernstein: https://www.youtube.com/watch?v=U6LyEz4pCAk

Gardiner: https://www.youtube.com/watch?v=bg-gLhGxpV8

 

La 9a

Dudamel: https://www.youtube.com/watch?v=5gDcLlEDUnQ

Bernstein: https://www.youtube.com/watch?v=IInG5nY_wrU