Constitució de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua

Es constituirà en breu l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, formada per 15 membres.

El Govern d’Aragó està treballant en la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que estarà formada per dos instituts: el del català d’Aragó i el de l’aragonès. La creació d’aquest organisme ja estava inclosa en la Llei de Llengües que es va aprovar en 2009 però mai va arribar a constituir-se. El principal canvi és que, llavors, es va plantejar la creació de dues acadèmies, una per a cada llengua. En canvi, ara s’aposta per una única institució científica oficial amb dos instituts específics.

Es tracta d’un organisme que vetllarà per la conservació, promoció i defensa de l’aragonès i el català amb el qual ja compten altres comunitats espanyoles amb llengües pròpies. S’encarregarà d’establir les normes referides al seu ús correcte que serveixin als més de 81.000 aragonesos que saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total).

Avui es publica en el Butlletí d’Aragó l’esborrany dels nous estatuts de funcionament de l’acadèmia, en els quals es fixa la composició, organització i funcionament. Els interessats tindran un mes de termini per presentar al·legacions, que s’estudiaran i remetran als serveis jurídics. Un cop el Consell Consultiu d’Aragó emeti un informe, s’aprovaran els estatuts per el Consell de Govern de DGA. L’acadèmia entrarà en funcionament en un termini aproximat de sis mesos.

Aquest organisme estarà constituït per un president i 14 membres (set per cada institut). L’elecció dels set acadèmics es durà a terme per quotes: cinc per les Corts d’Aragó, cinc per la DGA i altres tants per la Universitat de Saragossa (Unizar). D’aquesta manera es torna a introduir el món universitari, perquè en la llei que va crear el PP-PAR en l’anterior legislatura (la dels polèmics lapao i lapapyp) es va restar poder a l’Unizar.

Els 15 membres seran, segons especifica l’esborrany, persones de reconegut prestigi en l’àmbit de la filologia, literatura i lingüística, principalment doctors. Amb preferència parlants nadius que comptin amb una llarga trajectòria en la pràctica i el foment dels valors lingüístics i literaris propis de la comunitat.

Les seves competències seran diverses. “Principalment, establir les normes referides a l’ús correcte de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”, afirma el director general de Política Lingüística de DGA, José Ignacio López Susín. També assessorarà, a través dels seus instituts, els poders públics i institucions sobre temes relacionats amb l’ús correcte de les llengües i amb la seva promoció social. Així mateix, desenvoluparà aquelles tasques que, en l’àmbit de la seva competència, l’encomani el Govern d’Aragó.

Moció de “Guanyar” pel català

D’altra banda, ahir es va presentar al ple de la Comarca del Baix Aragó una moció de “Guanyar” per sol·licitar a DGA que declari la comarca com “zona d’utilització històrica del català” i s’adapti el seu topònim incloent el terme “Baix Aragó”. (Texte en castellà a “La Comarca”)